Virgil Thomson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 novembre 1896 Kansas City (Missouri) |
| Mort | 30 setembre 1989 (92 anys) Nova York |
| Causa de mort | Malaltia |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Harvard |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música per a cinema |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor de bandes sonores, crític musical, compositor, periodista |
| Ocupador | Federal Theatre Project |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera i simfonia |
| Professors | Nadia Boulanger |
| Instrument | Orgue |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
Premis | |
         | |
Virgil Thomson (Kansas City, Missouri, 25 de novembre, 1896 - Nova York, 30 de setembre, 1989) va ser un compositor i crític musical nord-americà.
Biografia[modifica]
Virgil Thomson quan era jove tocava l'orgue els diumenges a l'església local (el seu professor de piano era l'organista allà). Després de la Primera Guerra Mundial, durant la qual va servir a l'exèrcit, va estudiar a la Universitat de Harvard i va fer una gira per Europa amb el "Harvard Glee Club". Entre 1925 i 1940 va viure a París, on abans havia estudiat durant un any. Va ser amic de Gertrude Stein, que va escriure els llibrets de les seves dues primeres òperes, Four Saints in Three Acts (1928) i The Mother of Us All (1947).
A la dècada de 1960 va compondre una òpera més, Lord Byron, inspirada en George Gordon Byron, per a la qual Jack Larson va escriure el llibret. També és autor de ballets i música de cinema, va compondre música per a orquestres, cors, conjunts de cambra i instruments solistes. És autor de diversos llibres, com ara "The State of Music" (1940), "Music, Right and Left" (1951) i "Music with Words: A Composer's View" (1989). Entre 1940 i 1954 va escriure crítiques per al diari New York Herald Tribune.[1] Partitura guanyadora del premi Pulitzer per Louisiana Story (1948); va ser l'única vegada en els vuitanta anys d'història del premi que es va atorgar a la música de cinema.[2] Va rebre el "Kennedy Center Honors" el 1983 i la "National Medal of Arts" el 1988. Va ser un amic de molt de temps de l'artista Maurice Grosser. Va morir a l'hotel Chelsea de Nova York, on havia viscut durant gairebé cinquanta anys.[3]
Referències[modifica]
- ↑ FOLKART, Burt A. Composer and Music Critic Virgil Thomson Dies at 92 [online]. Los Angeles Times, 1989-10-01 [cit. 2022-02-19]. Dostupné online. (anglicky)
- ↑ ROCKWELL, John. Virgil Thomson, Composer, Critic and Collaborator With Stein, Dies at 92 [online]. The New York Times, 1989-10-01 [cit. 2022-02-19]. Dostupné online. (anglicky)
- ↑ PEARSON, Richard. Composer, Music Critic Virgil Thomson Dies [online]. The Washington Post, 1989-10-01 [cit. 2022-02-19]. Dostupné online. (anglicky)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virgil Thomson |
- Virgil Thomson a la base de dades de cinema txec-eslovac