Àcid dodecanodioic
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 230,152 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | inhibidor de l'alcohol deshidrogenasa |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₂H₂₂O₄ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 129 °C |
L'Àcid dodecanodioic (acrònim anglès DDDA) és un àcid dicarboxílic principalment utilitzat en antisèptics, recobriments de gamma alta, materials de pintura, inhibidors de la corrosió, surfactants, i plàstics d'enginyeria com niló 612.[1]
Proves experimentals amb l'àcid dodecanodioic amb pacients de diabetis tipus 2 han demostrat que les injeccions intravenoses en infusió ajuden a mantenir nivells normals d'energia i sucre en sang sense increment de la càrrega de glucosa de la sang en el procés.[2]
Producció
[modifica]Producció sintètica
[modifica]El DDDA és típicament produït a través de dos mètodes. Tradicionalment ha estat produït a partir de butadiè utilitzant un procés químic multi-passos.[3] El butadiè és primer convertit a ciclododecatriè a través d'un procés de ciclotrimerizació.[4] El
l ciclododecatriè (1) és convertit a àcid dodecanodioic (4) per hidrogenació a ciclododecà (2) seguit per oxidació a l'aire en presència d'àciò boric a altes temperatures a una mescla de l'alcohol (3a) i la cetona (3b). En el pas final, aquesta mescla s'oxida mambp l'àcid nítric.
Producció amb biotecnologia
[modifica]Un procés biotecnològic s'empra per convertir cera de parafina a DDDA amb una soca modificada del llevat Candida tropicalis en un procés de passes de reaccions.[5] L'empresa Verdezyne ha creat un mètode per utilitzar certs olis vegetals com a matèries primeres, i així el converteix en l'únic productor que utilitza matèries primeres renovables per al DDDA.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Nylon-6,12».
- ↑ ; Mingrone, G; Capristo, E; Benedetti, G; De Gaetano, A; Gasbarrini, G «The metabolic effect of dodecanedioic acid infusion in non-insulin-dependent diabetic patients». Nutrition, 14, 4, 1998, pàg. 351–7. DOI: 10.1016/s0899-9007(97)00502-9. PMID: 9591306.
- ↑ 3,0 3,1 «BIOLON® DDDA». Arxivat de l'original el 2016-09-24.
- ↑ Klaus Weissermel, Hans-Jurgen Arpe. Industrial Organic Chemistry. 3rd. John Wiley & Sons, 1997. ISBN 3-527-28838-4.
- ↑ «Products». Arxivat de l'original el 2016-09-24.