Àcid perfluorooctanoic
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 413,974 Da |
Rol | tòxic per al desenvolupament |
Estructura química | |
Fórmula química | C₈HF₁₅O₂ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Punt de fusió | 55,5 ℃ |
Punt d'ebullició | 189 ℃ |
Punt de descomposició | 202 ℃ |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
L'àcid perfluorooctanoic (PFOA), també conegut com a C8[1] i perfluorooctanoat, és un àcid carboxílic perfluorat i tensioactiu sintètic.[2] Una aplicació industrial és com a agent tensioactiu en la polimerització d'emulsió de fluoropolímers. S'ha utilitzat en la fabricació de béns de consum prominents, com el Tefló. El 2013, Gore-Tex va eliminar l'ús de PFOAs en la fabricació dels seus teixits funcionals resistents a la intempèrie. El PFOA ha estat fabricat de la dècada del 1940 ençà en quantitats industrials. També està format per la degradació de precursors tals com alguns fluorotelòmers.
A causa de l'acumulació de la seva toxicitat i la seva persistència, està classificat a Europa sota la regulació REACH com a "substància molt preocupant"[3] i, per tant, autorització presentada, i que s'haurien de substituir en la mesura del possible per molècules alternatives. El govern noruec la classifica com a substància perillosa prioritària (la llista de prioritats)
Referències
[modifica]- ↑ Rich, Nathaniel «The Lawyer Who Became DuPont’s Worst Nightmare» (en anglès). The New York Times, 06-01-2016. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Emmett, Edward Anthony; Shofer, Frances Susan; Zhang, Hong; Freeman, David; Desai, Chintan «Community Exposure to Perfluorooctanoate: Relationships Between Serum Concentrations and Exposure Sources:» (en anglès). Journal of Occupational and Environmental Medicine, 48, 8, 8-2006, pàg. 759–770. DOI: 10.1097/01.jom.0000232486.07658.74. ISSN: 1076-2752. PMC: PMC3038253. PMID: 16902368.
- ↑ «Llista de candidats de substàncies molt preocupants per a l'autorització».