Àcid retinoic
Substància química | família de compostos |
---|---|
Massa molecular | 300,209 Da |
Trobat en el tàxon | |
Estructura química | |
Fórmula química | C₂₀H₂₈O₂ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Àcid retinoic és un metabòlit de la vitamina A (retinol) que intervé en les funcions de la vitamina A requerida per al creixement i el desenvolupament dels animals cordats (inclou des dels peixos als humans). Durant el desenvolupament primerenc, l'àcid retinoic és generat en un lloc específic de l'embrió i serveix com una molècula de senyalament que guia el desenvolupament de la part posterior de l'embrió.[1][2]
El paper clau de l'àcid retinoic en el desenvolupament intervé en l'alta teratogenicitat dels produces farmacèutics, com la isotretinoïna usada en el tractament del càncer i l'acné.
Mecanisme de l'acció biològica
[modifica]L'àcid retinoic actua lligant-se amb el receptor de l'àcid retinoic (RAR), el qual està lligat amb l'ADN com a heterodimer amb el receptor del retinoid X (RXR).[3][4] El control dels nivells d'àcid retinoic és manté per una sèrie de proteïnes que controlen la síntesi i deradació de l'àcid retinoic.[1][2][5]
Farmàcia
[modifica]- Tretinoïna (Nom comercial: Retin-A)
- Isotretinoïna (Nom comercial: Accutane(US), Roaccutane)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Duester, G «Retinoic Acid Synthesis and Signaling during Early Organogenesis». Cell, 134, 6, 9-2008, pàg. 921–31. DOI: 10.1016/j.cell.2008.09.002. PMC: 2632951. PMID: 18805086.
- ↑ 2,0 2,1 Holland, Linda Z. «Developmental biology: A chordate with a difference». Nature, 447, 7141, 2007, pàg. 153–155. DOI: 10.1038/447153a. PMID: 17495912.
- ↑ Venkatesh K, Srikanth L, Vengamma B, Chandrasekhar C, Sanjeevkumar A, Mouleshwara Prasad BC, Sarma PV. In vitro differentiation of cultured human CD34+ cells into astrocytes. Neurol India 2013;61:383-8
- ↑ Edgar Wingender. «Steroid/Thyroid Hormone Receptors». A: Gene Regulation in Eukaryotes. Nova York: VCH, 1993, p. 316. ISBN 1-56081-706-2.
- ↑ Marshall, H.; etal «Retinoids and Hox genes». The FASEB Journal, 10, 9, 1996, pàg. 969–978 [Consulta: 19 febrer 2009].