Àcid biliar

Àcid biliar
Substància química	classes de components químics amb similar orígen o font
Rol	medicina gastrointestinal

Els àcids biliars són àcids derivats estructurals de l'àcid còlic, de 24 àtoms de C, que es caracteritzen per tenir en el C17 una cadena alifàtica ramificada de 5 àtoms de carboni.^[1] destacant:

L'àcid còlic (hidroxilat en posició 3-7 i 12α).
L'àcid litocòlic (hidroxilat en posició 3α i 24α).
L'àcid desoxicòlic (hidroxilat en posició 3-7 i 12α).
L'àcid ursodesoxiccòlic(hidroxilat en posició 3-7 i 24α).
L'àcid 3-α 7-β-hidroxicolànic.

L'acció farmacològica d'aquests àcids, es caracteritza pel fet que al disminuir la tensió superficial, emulsionen els greixos i faciliten l'acció de la lipasa.^[2]

Són necessaris per a l'absorció de les vitamines liposolubles. Tenen una acció catàrtica suau, milloren el drenatge biliar i eviten la presència d'infeccions, ja que la bilis és un excel·lent brou de cultiu.^[3]

Amb gran freqüència apareixen conjugats als aminoàcids glicina i taurina. Així, l'àcid còlic formarà els àcids taurocòlic i glicocòlic.

Encara que semble paradoxal, les sals biliars no són les sals dels àcids biliars, sinó les sals sòdiques o potàsiques dels àcids taurocòlics o glicocòlics.

Se sintetitzen al fetge^[4] i s'emmagatzemen a la vesícula biliar, abocant-se finalment al duodè.

Referències

↑ «àcid biliar». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 16 gener 2022].
↑ Chiang, John Y. L. «Bile acids: regulation of synthesis: Thematic Review Series: Bile Acids» (en anglès). Journal of Lipid Research, 50, 10, 01-10-2009, pàg. 1955–1966. DOI: 10.1194/jlr.R900010-JLR200. ISSN: 0022-2275. PMC: PMC2739756. PMID: 19346330.
↑ Russell, David W. «The Enzymes, Regulation, and Genetics of Bile Acid Synthesis». Annual Review of Biochemistry, 72, 1, 01-06-2003, pàg. 137–174. DOI: 10.1146/annurev.biochem.72.121801.161712. ISSN: 0066-4154.
↑ Hofmann, Alan F.; Hagey, Lee R.; Krasowski, Matthew D. «Bile salts of vertebrates: structural variation and possible evolutionary significance [S]» (en anglès). Journal of Lipid Research, 51, 2, 01-02-2010, pàg. 226–246. DOI: 10.1194/jlr.R000042. ISSN: 0022-2275. PMC: PMC2803226. PMID: 19638645.

Vegeu també

Circulació enterohepàtica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid biliar

[1] «àcid biliar». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 16 gener 2022].

[2] Chiang, John Y. L. «Bile acids: regulation of synthesis: Thematic Review Series: Bile Acids» (en anglès). Journal of Lipid Research, 50, 10, 01-10-2009, pàg. 1955–1966. DOI: 10.1194/jlr.R900010-JLR200. ISSN: 0022-2275. PMC: PMC2739756. PMID: 19346330.

[3] Russell, David W. «The Enzymes, Regulation, and Genetics of Bile Acid Synthesis». Annual Review of Biochemistry, 72, 1, 01-06-2003, pàg. 137–174. DOI: 10.1146/annurev.biochem.72.121801.161712. ISSN: 0066-4154.

[4] Hofmann, Alan F.; Hagey, Lee R.; Krasowski, Matthew D. «Bile salts of vertebrates: structural variation and possible evolutionary significance [S]» (en anglès). Journal of Lipid Research, 51, 2, 01-02-2010, pàg. 226–246. DOI: 10.1194/jlr.R000042. ISSN: 0022-2275. PMC: PMC2803226. PMID: 19638645.

[1]

[2]

[3]

[4]