Vés al contingut

Àfrica Ragel i Moreno

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÀfrica Ragel i Moreno
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1969 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
el Poblenou (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
X: africaragel Modifica el valor a Wikidata

Àfrica Ragel i Moreno (el Poblenou, 1969)[1] és una escriptora catalana i professora d'educació secundària.[2]

Biografia

[modifica]

És llicenciada en Filologia Catalana i té un màster en Creació Literària, també és professora de Llengua i Literatura catalanes.[2] Durant uns anys va treballar com a agent d'atenció al client a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i en una entrevista de 2015 declarava: «…al metro es viuen tantes històries novel·lesques i coneixes tanta gent especial que la meva jornada laboral acaba sent la meva font d'inspiració».[3] Escriu narrativa i es autora d'algunes obres de teatre; el 2008 va dirigir la seva pròpia obra, Àtic.[cal citació]

Participa en el programa «Lletres a les Aules»[4] de la Institució de les Lletres Catalanes i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya «per al foment de la lectura, promoció i difusió de la literatura que permet apropar l’alumnat al fet literari, millorar la comprensió lectora com a eina fonamental per accedir al coneixement, estimular i potenciar l’habilitat lectora i el coneixement de la llengua».[5] Ha participat en el projecte educatiu Fiction Express, en què l'autor o autora escriu un llibre interaccionant de manera virtual amb alumnes de centres educatius de tot Catalunya, que després el llegeixen i en una altra trobada posterior hi fan comentaris.[6][7] Ragel també organitza rutes literàries pels llocs que surten a les seves novel·les; a Els savis de l'Acadèmia dels Desconfiats fins i tot va incloure-hi un mapa perquè qui llegeixi la història pugui recórrer pel seu compte els llocs que s'hi descriuen.[8]

Ara mateix està treballant com a professora de català i d'humanitats.

Obres publicades

[modifica]

Novel·la i relats

[modifica]
  • Guinedell, comtessa de les pedres (Columna, 2023)[2]
  • Gran ocell de silenci (Empúries, 2019)[7]
  • Quan em vinguin a buscar[9] (Tigre de Paper, 2015)
  • La moneda del malfat. (Edicions Saragossa, 2008)[7]
  • Bon cop de falç (Solsona Comunicacions, 2002)[1]
  • Tarda de Tapes (Solsona Comunicacions, 2001)[1]
  • Els fantasmes de Vilafoscant (Egües Roges) (Solsona Comunicacions, 2000)[1]

Infantil i juvenil

[modifica]
  • Els savis de l'Acadèmia dels Desconfiats (Jollibre, 2023)[10]
  • Fede, Federica, Federico y los hilos perdidos (Bromera, 2023)
  • Frede, Frederica, Frederic i els fils perduts (Animallibres, 2023)[11]
  • Si demanes ajuda a la bruixa bona d'un conte (Animallibres, 2021)
  • Alícia i la fredor d'altra mar (Animallibres, 2020)
  • La Porta del castanyer (Fiction Express, 2020)
  • La màgia de l'escola de Sastrosa (Fiction Express, 2019)
  • La Trementina i les plagues de la maga Urtica (Barcanova, 2017)
  • Una revetlla sota el llit (Animallibres, 2015)[1]
  • Thesaurus. Ombres a Barcelona, (Arcanus), (Edicions Saragossa, 2011)

Teatre

[modifica]
  • Àtic (Solsona Comunicacions, 2000)[1]
  • Tarda de tapes[8]
  • Postmortem[8]

Premis literaris

[modifica]
  • Frederica Montseny de Manlleu (1996): Escac al rei[1]
  • Premi Ciutat de València Teatre - Eduard Escalante de teatre (1999): Àtic[12]
  • Nit Literària Andorrana - Manuel Cerqueda i Escalder de narrativa (2000): Egües roges[1]
  • III Certamen Paraules a Icària, en la categoria Relats (2011): Thesaurus. Ombres a Barcelona[13]
  • Premi Punt de Llibre (2011)[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Qui és qui?». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 14-12-2013.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Llort, Lluís «La comtessa Guinedell, mà dreta de Guifré el Pilós». El Punt Avui, 05-11-2023.
  3. ↑ Rodríguez, Àngels. «Gent TMB - Àfrica Ragel i Moreno, AAC i escriptora». Transports Metropolitans de Barcelona, 06-02-2015. [Consulta: 6 maig 2024].
  4. ↑ «Autors de Lletres a les aules per al curs 2023-2024». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 6 maig 2024].
  5. ↑ «Lletres a les Aules». Departament de Cultura. [Consulta: 6 maig 2024].
  6. ↑ «Trobada amb l’autora (Àfrica Ragel)». La Salle Girona, 12-04-2024. [Consulta: 6 maig 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Llort, Lluís «Steampunk.cat - Àfrica Ragel publica la novel·la ‘Gran ocell de silenci’, una història romàntica ambientada a finals del XIX». El Punt Avui, 04-11-2019 [Consulta: 6 maig 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Àfrica Ragel: "Tots aquells que no volen que els nostres joves es nodreixin de coneixement serien els de l'Ordre de la Ignorància"». Diari de Barcelona, 21-04-2023. [Consulta: 6 maig 2024].
  9. ↑ «Quan em vinguin a buscar». Tigre de Paper, 2015. Arxivat de l'original el 17-11-2015.
  10. ↑ Deulofeu, Meritxell «Àfrica Ragel: "Tots aquells que no volen que els nostres joves es nodreixin de coneixement serien els de l'Ordre de la Ignorància"». Diari de Barcelona, 23-04-2023.
  11. ↑ «Amics, germans i ‘diferents’». La República. El Punt Avui, 09-06-2023.
  12. ↑ Puchades, Xavier «Nuevas promociones de autores dramáticos en el teatro valenciano (1984-2005)». Stichomythia, 4, 2006. ISSN: 1579-7368.
  13. ↑ «Thesaurus. Ombres a Barcelona». Arxivat de l'original el 22-05-2011.
  14. ↑ «Premi Literari». Arxivat de l'original el 04-04-2016.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àfrica Ragel i Moreno
  • «Àfrica Ragel». Llegir en català. Associació d'editors independents, s.d.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àfrica_Ragel_i_Moreno&oldid=34100530»