Àhmad ibn Muhàmmad ar-Razí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 887  Còrdova (emirat de Qúrtuba) |
| Mort | 955 (67/68 anys) Còrdova (Califat de Còrdova) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, literat |
| Família | |
| Fills | Issa ibn Àhmad ar-Razí |
Àhmad ibn Muhàmmad ar-Razí (àrab: أحمد بن محمد الرازي, Aḥmad b. Muḥammad ar-Rāzī), conegut com at-Tarikhí (el Cronista) (Còrdova, 887-955), fou un historiador de l'Àndalus del temps del califa Abd-ar-Rahman III.
Biografia
[modifica]Fill del mercader Muhàmmad ibn Mussa ar-Razí, oriünd de l'àrea de Rayy, a Pèrsia, que es va establir a la Còrdova dels omeies cap a l'any 865 (250 de l'Hègira).[1] Ar-Razí va adquirir un gran saber, segons Ibn al-Faradí, dels seus mestres Àhmad ibn Khàlid i Qàssim ibn Àsbagh, entre altres, i fou en la seua època un dels més prestigiosos historiadors. Se sap que va ensenyar a Còrdova, Sevilla i en altres ciutats.
Obra
[modifica]A ar-Razí se li atribueixen obres sobre la història i la geografia de l'Àndalus, entre les quals destaquen una descripció topogràfica de la ciutat de Còrdova i Al-istiyab, en què explica, en cinc volums, la genealogia d'andalusins cèlebres. Tanmateix, és recordat sobretot per la Història dels sobirans de l'Àndalus (Akhbar muluk al-Àndalus), un relat de la presència àrab en la península Ibèrica des de la conquesta omeia duta a terme per Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr fins al regnat d'Abd-ar-Rahman III, vuité emir i primer califa de la dinastia omeia. Aquesta obra el feu molt conegut i citat pels historiadors posteriors, tant musulmans (Ibn Hayyan, Ibn Bassam, al-Humaydí, Ibn Baixkuwal, Ibn al-Abbar, Ibn al-Khatibo al-Maqqarí) com cristians. La composició d'aquesta obra la va concloure el seu fill Issa ibn Àhmad ar-Razí a Còrdova després de l'any 977, quan n'era califa Hixam al-Muàyyad bi-L·lah. Gràcies als fragments transcrits pels historiadors àrabs posteriors com, sobretot, a la seua traducció al portuguès i al castellà, és l'única obra d'ar-Razí que es conserva.
Història dels sobirans de l'Àndalus
[modifica]أخبار ملوك الأندلس, Aẖbār mulūk al-Andalus, o Història dels sobirans de l'Àndalus, l'obra més important d'ar-Razí, constava originalment de tres parts: una geografia de l'Àndalus; una història preislàmica de la península Ibèrica; i un relat del regnat de Roderic, de la conquesta musulmana i de la història dels emirs.[2] Al llarg de l'edat mitjana els historiadors cristians van fer ús freqüent del text d'ar-Razí, al qual es referien com Crònica del moro Rasis. Amb aquest nom és abundantment citada en el De rebus Hispaniae (1243) de l'arquebisbe de Toledo Rodrigo Jiménez de Rada. A començament del segle xiv, el rei Dionís I de Portugal va encarregar-ne una traducció al portugués al clergue lusità Gil Peres (1279–1325). L'autor de la Crónica geral de Espanha de 1344, encarregada pel comte de Barcelos, Pedro Afonso de Portugal, es va servir d'aquesta traducció, de la qual en copia passatges sencers.[3]
La Crònica va ser retraduïda al castellà en el segle xv i refosa com a introducció a la Crónica sarracina (h. 1430) de Pedro del Corral. La traducció, però, en fou parcial, i es limità a les seccions que tractaven de geografia i de la primitiva història peninsular. Més tard, la traducció original al portugués de Gil Peres es va perdre. Hui se'n conserven només tres manuscrits traduïts al castellà del segle xvi.[4]
Ja en el segle xvi es començà a dubtar sobre l'autenticitat de la crònica portuguesa, i se la va considerar obra original, no pas traducció, de Gil Peres.[5] Durant segles, erudits i crítics com ara Ambrosio de Morals, Gregori Maians i Siscar, Miguel Casiri, José Antonio Conde y García o Diego Clemencín Viñas,[6] negaren l'autoria aràbiga o la composició en data tan primerenca com el segle x.[7]
L'interès per la crònica era evident, perquè oferia el major cabal de notícies disponible llavors sobre l'època de la invasió i els primers segles de domini musulmà en la península Ibèrica. Les recerques erudites sobre aquesta història agafaren un nou rumb en el segle xix pel desenvolupament de la metodologia històrica. El 1850 l'arabista Pascual de Gayangos y Arce demostrà, en una memòria llegida davant la Reial Acadèmia de la Història, que hi va haver un historiador cordovés del segle x anomenat ar-Razí, i que fou l'autor d'una descripció geogràfica i d'una història de la península Ibèrica. A més a més, va incloure uns fragments en castellà en l'«Apèndix» a les seues Memorias sobre la autenticidad de la Crónica denominada del moro Rasis, que es completaren més tard amb l'ajut d'un manuscrit conservat a la Biblioteca del Palau Reial i estudiat per Pedro José Pidal.
Encara que Gayangos va admetre l'autenticitat de la descripció geogràfica i de la història musulmana, plantejà reserves respecte a l'autoria d'ar-Razí en la part dedicada a la història preislàmica, tot argumentant que es tractava d'una compilació d'altres fonts realitzada per Gil Peres. Altres arabistes d'aqueix temps, com ara l'holandés Reinhart Dozy, compartien aqueixa opinió. A començament del segle xx, el filòleg Ramón Menéndez Pidal demostrà que la part referent a Roderic de la crònica del 1344 es basava en la traducció d'ar-Razí feta per Gil Peres i que les noticies procedien de la historiografia àrab.[8] En acabant, l'historiador Claudio Sánchez-Albornoz va provar que Gil Vicente havia traduït la Història dels sobirans de l'Àndalus d'Àhmad ar-Razí, i donà així validesa i autenticitat a totes les parts conservades, inclosa la història preislàmica.[9][10][11][12]
Referències
[modifica]- ↑ Pascual de Gayangos, Memoria sobre la Crónica del moro Rasis, p. 13 (espanyol).
- ↑ Cf. Diego Catalán i Mª Soledad de Andrés, Crónica del moro Rasis, pàgs. XI–XVI (espanyol).
- ↑ Diego Catalán i Mª Soledad de Andrés, Crónica del moro Rasis, p. XVII (espanyol).
- ↑ Diego Catalán i Mª Soledad de Andrés, Crónica del moro Rasis, p. XV. Un ms. se'n conserva a la Biblioteca de la Catedral de Toledo, un altre a la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial i el tercer a la biblioteca pública de Càceres, llegat el 1995 per María Brey, vídua d'Antonio Rodríguez Moñino.
- ↑ Diego Catalán i Mª Soledad de Andrés, Crónica del moro Rasis, pàgs. XI–XII.
- ↑ «Examen y juicio de la descripción geográfica de España atribuida al moro Rasis», en Memorias de la Real Academia de la Historia, VII, 1832 (espanyol).
- ↑ E l'edic. de la Censura de historias fabulosas de Nicolás Antonio, 1743, p. 31.
- ↑ Diego Catalán i Mª Soledad de Andrés, Crónica del moro Rasis, p. XII.
- ↑ En les seues obres: En torno a los orígenes del feudalismo, II. Los árabes y el régimen prefeudal carolingio. Fuentes de la historia hispano-musulmana del siglo VII, Mendoza, Universitat Nacional de Cuyo, 1942. Investigaciones sobre historiografía hispana medieval (siglos VIII al XII), Buenos Aires, Institut d'Història, 1967. Adiciones al estudio de la Crónica del moro Rasis, Madrid, Moneda y Crédito, 1978 (en espanyol).
- ↑ Sánchez Albornoz, Claudio. En torno a los orígenes del feudalismo, II. Los árabes y el régimen prefeudal carolingio. Fuentes de la historia hispano-musulmana del siglo VII (en castellà). Mendoza: Universitat Nacional de Cuyo, 1942.
- ↑ Sánchez Albornoz, Claudio. Investigaciones sobre historiografía hispana medieval (siglos VIII al XII) (en castellà). Buenos Aires: Instituto de Historia, 1967.
- ↑ Sánchez Albornoz, Claudio. Adiciones al estudio de la Crónica del moro Rasis (en castellà). Madrid: Moneda y Crédito, 1978.
Bibliografia
[modifica]- Penelas, Mayte. «Aḥmad al-Rāzī». A: Christian–Muslim Relations: A Bibliographical History. 2 (900–1050). Brill, 2010, p. 288–292.
- Gomes, Maria Joana «From Aḥmad ibn Muḥammad ibn Mūsa al-Rāzī to Mouro Rasis: Translation and Cultural Dialogue in Medieval Iberia». Philological Encounters, vol. 2, 1–2, 2017, pàg. 52–75. DOI: 10.1163/24519197-00000020.
- Lévi-Provençal, Évariste. «Al-Rāzī, part ii [Aḥmad b. Muḥammad]». A: The Encyclopaedia of Islām: A Dictionary of the Geography, Ethnography and Biography of the Muhammadan Peoples. 3, Part 2. E. J. Brill, 1934, p. 1136–1137.