Vés al contingut

Álvaro del Portillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Àlvar del Portillo)
Plantilla:Infotaula personaÁlvaro del Portillo

Álvaro del Portillo
Biografia
Naixement11 març 1914 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1994 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria della Pace al Parioli (Roma), a la cripta 
  Prelat de l'Opus Dei
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Universitat Politècnica de Madrid
Jornada Mundial de la Joventut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1991–), prevere catòlic de ritu romà (1944–), advocat, enginyer, enginyer civil Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Consagració6 de gener de 1991
per Joan Pau II
Altres ocupacionsBisbe titular de Vita
Beat Álvaro del Portillo
CelebracióEsglésia catòlica
Festivitat12 de maig
Premis
Regnare Christum Volumus!
Llista
Bisbe titular
6 gener 1991 – 23 març 1994
← Francisco Orozco Lomelín – Pablo Cedano Cedano →
Diòcesi: bisbat de Vita
Gran canceller de la Universitat Pontifícia de la Santa Creu
1984 – 23 març 1994 – Javier Echevarría Rodríguez →
Prelat de l'Opus Dei
28 novembre 1982 – 23 març 1994 – Javier Echevarría Rodríguez →
President de la societat sacerdotal de la Santa Creu
26 juny 1975 – 23 març 1994
← Josepmaria Escrivà de Balaguer – Javier Echevarría Rodríguez → Modifica el valor a Wikidata


Álvaro del Portillo Díez de Sollano (Madrid, 11 de març de 1914 - Roma, 23 de març de 1994) va ser un bisbe catòlic, successor de sant Josepmaria Escrivà al capdavant de l'Opus Dei.[1] Enginyer de camins, va ser ordenat sacerdot el 25 de juny de 1944 i es va traslladar a Roma, on participà activament al Concili Vaticà II. Prelat de l'Opus Dei des del 1975, va expandir la prelatura en diversos països i va impulsar diverses iniciatives socials. Fou beatificat el 27 de setembre del 2014 a Valdebebas (Madrid).[2]

Biografia

[modifica]

Joventut i estudis

[modifica]

Tercer de vuit fills d'una família cristiana de mare mexicana i pare espanyol, va acabar el batxillerat al Col·legi El Pilar de Madrid el 1931. Cursà Enginyeria Civil a Madrid entre 1932 i 1935 i treballà al Ministeri d'Obres Públiques. Acabà els estudis de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports el 1941.[3][4] Va treballar en diverses entitats oficials amb competència en matèria hidrogràfica. Quan va acabar el servei militar obligatori, que el portà a Cigales (Valladolid) els primers mesos del 1939,[5] i a Olot entre l'abril i el juny del 1939,[6] va acompanyar estretament sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, amb qui va venir a Barcelona en diverses ocasions per estar amb fidels de l'Opus Dei. En el primer d'aquests viatges a la ciutat comtal va estar amb el doctor Alfons Balcells i Gorina.[7] Al mateix temps estudiava Filosofia i Lletres especialitzat en història i es va doctorar el 1944 amb una tesi sobre Descobriments i exploracions a les costes de Califòrnia.

Ingressà a l'Opus Dei el 1935,[8] una institució de l'Església Catòlica fundada set anys abans per Josepmaria Escrivà de Balaguer. Aviat la Guerra Civil espanyola l'obligà a buscar refugi en una seu diplomàtica, com van fer més de 13.000 persones a causa de la persecució. El 1936 anà a l'ambaixada de Finlàndia, d'on fou detingut i tancat a la presó de San Antón durant dos mesos.[9] Després de viure en la clandestinitat s'instal·là a partir del 13 de març de 1937 a la Legació d'Hondures, situada al Passeig de la Castellana, on trobaren refugi gairebé un centenar de persones. Allà coincidí amb sant Josepmaria Escrivà i altres membres de l'Opus Dei. La reclusió d'Álvaro del Portillo s'allargà un any i quatre mesos dormint en colxonetes, sense habitació pròpia i amb una alimentació molt deficient.[10][11]

Des del 1939 va fer diversos viatges per a donar a conèixer l'Evangeli a diverses ciutats espanyoles. Quan es desfermà una dura oposició a l'Opus Dei a l'inici dels anys quaranta, va visitar molts bisbes, entre d'altres el de Barcelona. També va anar a veure l'abat Escarré, a Montserrat, el mes de juny de 1941, amb qui van mantenir una gran amistat, i es van trobar en altres ocasions.[12] El 1943 anà de Barcelona a Roma, on es trobà amb monjos de Montserrat que hi residien, com el pare Pere Celestí Gusi i el pare Anselm Maria Albareda. També es va entrevistar amb el cardenal Vidal i Barraquer i el Sant Pare Pius XII.

Sacerdot a Roma

[modifica]

Va ser ordenat sacerdot el 25 de juny de 1944 pel bisbe de Madrid, Leopoldo Eijo i Garay, juntament amb José María Hernández Garnica i José Luis Múzquiz. Van ser els tres primers sacerdots de l'Opus Dei. El 1946 es va traslladar a Roma, pocs mesos abans que també hi anés Josepmaria Escrivà de Balaguer, amb qui va conviure els anys següents. Sant Josepmaria l'anomenava saxum (roca en llatí) perquè considerava que tenia una gran fortalesa i fidelitat.[13] Durant aquests anys l'Opus Dei va rebre les primeres aprovacions jurídiques de la Santa Seu. Entre el 1947 i el 1950 va empènyer l'expansió de l'Opus Dei a Roma, Milà, Nàpols, Palerm i altres ciutats italianes que actualment tenen diverses places i carrers amb el seu nom. El 29 de juny del 1948, el fundador de l'Opus Dei va erigir a Roma la futura Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on Álvaro del Portillo va ser el primer rector i va ensenyar teologia moral (1948-1953). El mateix any va obtenir el doctorat en Dret Canònic de la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs.

Durant els anys que va viure a Roma Pius XII, Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II li van demanar que fos membre o consultor d'un total de 13 organismes de la Santa Seu.[14][15]

Va participar activament al Concili Vaticà II. Joan XXIII el va nomenar consultor de la Sagrada Congregació del Concili (1959-66). En les etapes prèvies al Vaticà II, va ser president de la Comissió per al Laicat. Durant el Concili (1962-65) va ser secretari de la Comissió sobre la Disciplina del Clergat i del Poble Cristià. Després d'aquest esdeveniment eclesial, Pau VI el va nomenar consultor de la Comissió postconciliar sobre els Bisbes i el Règim de les Diòcesis (1966). També va ser, durant diversos anys, consultor de la Congregació per la Doctrina de la Fe.[16][17]

Prelat de l'Opus Dei

[modifica]

Col·laborador íntim de Josepmaria Escrivá de Balaguer durant 40 anys, fou secretari general de l'Opus Dei (1940-47 i 1956-75), consiliari a Itàlia (1947-50) i procurador general (1947-56). Després de la mort de sant Josepmaria, fou escollit com a successor seu al capdavant de l'Opus Dei el 15 de setembre de 1975.[18][19] També des del 1975 fou el Gran Canceller de la Universitat de Navarra.[20] En la nova funció de prelat va anar a Catalunya una desena de vegades entre 1978 i 1994.[21] Entre les trobades que va tenir amb milers de persones que volien sentir el seu mestratge destaca la del col·legi Viaró, de Sant Cugat del Vallès, que va aplegar milers de persones.[22] Com havia fet el fundador de l'Opus Dei, sempre que visitava Barcelona buscava un moment per resar davant la venerada imatge de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona.[23]

El papa Joan Pau II, amb qui l'unia una gran amistat,[24] el nomenà prelat el 1982, en erigir en prelatura personal l'Opus Dei. El 6 de gener de 1991 fou ordenat de bisbe.[25][26] Durant els seus 19 anys al capdavant de l'Opus Dei la prelatura es va estendre a vint nous països.[15] va promoure diverses institucions al servei de l'Església, com l'actual Universitat Pontifícia de la Santa Creu,[27] el Centre Acadèmic Romà Fundació (CARF),[28] el Centre de Recerca (CIMA) a Navarra o al Campus Biomèdic a Roma. Va impulsar iniciatives socials molt variades, com l'hospital Monkole,[29] a Kinshasa (Congo),[30] l'Institut Tècnic CITE[31] a Cebu (Filipines),[32] l'hospital Niger Foundation a Enugu (Nigèria), Crotona i Rosedale Center[33] al Bronx de Nova York per a la integració social de joves marginats.[34][35][36] Impulsà diverses iniciatives solidàries a Àfrica.[37]

Álvaro del Portillo va publicar diversos escrits sobre matèries teològiques, canòniques i pastorals[38] com Fieles y laicos en la Iglesia (1969), Escritos sobre el sacerdocio (1970)[39] i diversos textos dispersos, molts d'ells recollits al llibre Rendere amabile la Verità.Raccolta di scritti di Mons. Álvaro del Portillo, publicat el 1995 por la Libreria Editrice Vaticana. El 1992 es va publicar Entrevista sobre el Fundador del Opus Dei, a partir de les seves converses amb el periodista italià Cesare Cavalleri, sobre la figura del fundador de l'Opus Dei.

El dia de la seva mort el papa Joan Pau II va anar a la seu central de l'Opus Dei, a Roma, per a resar davant les seves restes mortals,[40] abans de recordar la seva «fidelitat a la seu de Pere i el generós servei eclesial».[41] Per el cardenal Camillo Ruini, Vicari del Papa a Roma, «es distingia per la seva pietat, intel·ligència i amor a l'Església» i a la diòcesi de Roma.[42][43] Entre les persones que van manifestar el condol per la seva mort hi havia líders jueus com el rabí David Rosen.[9][44][45]

Causa de canonització

[modifica]
Àlvar del Portillo fou beatificat a Valdebebas (Madrid) el 27 de setembre de 2014 pel cardenal Angelo Amato en representació del papa Francesc.

El Papa Benet XVI el declarà venerable al juny del 2012.[46] El Papa Francesc va signar el 5 de juliol del 2013 el decret que li reconeix un miracle,[47] Per aquest miracle fou beatificat en un acte multitudinari celebrat el 27 de setembre del 2014 a Valdebebas, Madrid.[48][49][50]

El miracle atribuït és la curació de José Ignacio Ureta, nascut a Xile el 10 de juliol del 2003 amb una hèrnia intestinal, una cardiopatia congènita i una malformació d'ambdós hemisferis cerebrals. En l'operació als dos dies de vida va patir una parada cardíaca amb hipotèrmia i tres crisis per falta d'oxigen, i dies després una insuficiència cardíaca aguda i una parada cardíaca de mitja hora. Els metges van pensar que era mort, però es va recuperar i el 2014 feia vida normal.[51][52][53]

Beatificació

[modifica]

La cerimònia de beatificació va ser el dissabte 27 de setembre de 2014 a les 12 h al parc de Valdebebas de Madrid, presidida pel prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el cardenal Angelo Amato. Hi van participar entre 100.000 i 200.000 persones.[54][55]

Durant la cerimònia es llegí una carta que el papa Francesc envià al prelat de l'Opus Dei, Javier Echevarría Rodríguez, on destacava l'exemple del nou beat, que va recórrer molts països "fomentant projectes d'evangelització, sense aturar-se davant les dificultats, mogut pel seu amor a Déu i als germans", i va recordar les paraules que deia sovint el nou beat: "gràcies, perdó, ajuda'm més".[56][57]

El cardenal Ángelo Amato va dir que Álvaro del Portillo “ens convida a ser sants com ell, vivint una santedat amable, misericordiosa, afable, mansa i humil” i que “ara més que mai necessitem una ecologia de la santedat, per a contrarestar la contaminació de la immoralitat i de la corrupció. Els sants ens conviden a introduir en el si de l'Església i de la societat l'aire pur de la gràcia de Déu, que renova la faç de la terra”.[58]

Les col·lectes es van destinar a les Càritas parroquials, tres projectes solidaris a l'Àfrica i a un fons de beques per a sacerdots. La primera missa d'acció de gràcies se celebrà l'endemà al mateix indret.[59]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Álvaro del Portillo». Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 juliol 2013].
  2. ↑ «Opus Dei bishop's beatification set for Madrid». Catholic News Agency, 24-01-2014 [Consulta: 26 gener 2014].
  3. ↑ Redacción «Los ingenieros civiles homenajean a Álvaro del Portillo». ABC, 29-01-2014 [Consulta: 20 març 2014].
  4. ↑ «En la muerte de Monseñor Álvaro del Portillo». Mundo Cristiano, 385, 4-1994, pàg. 16-31.
  5. ↑ Martínez López-Muñiz, Jose Luis «Cigales en un hombre universal». El Norte de Castilla, 29-04-2014 [Consulta: 23 setembre 2014].
  6. ↑ «Álvaro del Portillo a Catalunya». opusdei.cat, 05-07-2013 [Consulta: 14 setembre 2013].
  7. ↑ Balcells, Alfons. Memòria Ingènua. Barcelona: La Formiga d'Or, 2005. ISBN 8485028937 [Consulta: 13 setembre 2013]. 
  8. ↑ «Joan Pau II i Joan XXIII seran declarats sants; Álvaro del Portillo, beat». Opus Dei, 05-07-2013 [Consulta: 10 setembre 2013].
  9. ↑ 9,0 9,1 Vicente Boo, Juan «Alvaro del Portillo era un hombre valiente que creaba ambiente de paz». ABC, 26-01-2014 [Consulta: 20 març 2014].
  10. ↑ Redacción «Un refugiado de Honduras será beatificado». El Heraldo.hn, 08-03-2014 [Consulta: 20 març 2014].
  11. ↑ Antúnez, Ingrid «"Don Álvaro es una figura de un valor muy grande"». El Heraldo.hn, 08-09-2013 [Consulta: 20 març 2014].
  12. ↑ Torelló, Joan Baptista «El Beat Josepmaria i els inicis de l'Opus Dei a Catalunya». Temes d'Avui, 11, 1r semestre 2002, pàg. 13. Arxivat de l'original el 20 de març 2014 [Consulta: 13 setembre 2013]. Arxivat 20 de març 2014 a Wayback Machine.
  13. ↑ Pittaro, Esteban «Don Álvaro del Portillo quería que “llegara el Evangelio hasta el último confín del mundo”». Aleteia, 08-09-2014 [Consulta: 23 setembre 2014].
  14. ↑ «Un madrileño, ingeniero y doctor en filosofía». El País, 24-03-1994 [Consulta: 2 setembre 2013].
  15. ↑ 15,0 15,1 Frawley Desmond, Joan «Remembering ‘Don Alvaro’». National Catholic Register, 19-07-2013 [Consulta: 20 març 2014]. Arxivat 20 de març 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-03-20. [Consulta: 20 març 2014].
  16. ↑ Cabellos Llorente, Pablo «La lealtad como estilo». Las Provincias/Catholic.net, 08-07-2013 [Consulta: 20 març 2014].
  17. ↑ Carvalho, Nirmala «Álvaro del Portillo, the "rock" of Opus Dei and the mission in Asia». Asia News, 28-01-2014 [Consulta: 20 març 2014].
  18. ↑ Jones, Kevin «Opus Dei bishop showed 'enormous faith,' biographer says». Catholic News Agency, 28-01-2014 [Consulta: 20 març 2014].
  19. ↑ Egurbide, Peru «El Opus aborda la elección de Echevarría como sucesor de Portillo». El País, 20-04-1994 [Consulta: 13 setembre 2013].
  20. ↑ Redacció «El IESE analiza la aportación del futuro beato Álvaro del Portillo a la formación de directivos». Europa Press, 12-06-2014 [Consulta: 23 setembre 2014].
  21. ↑ Masabeu, Josep. Església de l'antiga Casa de Caritat.. Terrassa: Albada, 2004. 
  22. ↑ «Viajes pastorales». Romana, 46, Gener-juny 2008, pàg. 58. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2013 [Consulta: 13 setembre 2013].
  23. ↑ Dacal Vidal, Manuel «Hizo mucho por la Iglesia». La Vanguardia, 26-03-1994 [Consulta: 13 setembre 2013].
  24. ↑ Shaw, Russell «The Approaching Beatification of “Don Alvaro”». The Catholic World Report, 05-09-2014 [Consulta: 23 setembre 2014].
  25. ↑ «El Papa consagra obispo a Álvaro del Portillo». El País, 07-01-1991 [Consulta: 2 setembre 2013].
  26. ↑ O’Connor, John Joseph «Bishop Álvaro del Portillo». Position Paper, 246-247, juny-juliol 1994, pàg. 208-210.
  27. ↑ «Historia de la Universidad». pusc.it. Universitat Pontifícia de la Santa Creu. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2013. [Consulta: 14 setembre 2013].
  28. ↑ Medina Bayo, Javier, Un Pastor al servicio de la Iglesia. Álvaro del Portillo. Un hombre fiel (en castellà). Rialp, 2012, p. 345-348. ISBN 9788432142192 [Consulta: 2 novembre 2021]. 
  29. ↑ «Un peu d'histoire». Monkole.cd. Centre Hospitalier Monkole. [Consulta: 14 setembre 2013].
  30. ↑ Oïssa Tambwe, Gypsie «Interview. Mgr Xavier Valdès : ‘‘ Le bienheureux Alvaro del Portillo a lié son nom à l'histoire du Congo’’.». Agence d'Information de l'Afrique Central, 22-09-2014 [Consulta: 28 setembre 2014].
  31. ↑ «About us». cite.edu.ph. Center For Industrial Technology and Enterprise. Arxivat de l'original el 14 de setembre 2013. [Consulta: 14 setembre 2013].
  32. ↑ Diola, Camille «Pope OKs beatification of bishop who backed Phl projects». PhilStar, 03-02-2014 [Consulta: 20 març 2014].
  33. ↑ «South Bronx Educational Foundation, The». catholicvolunteernetwork.org. Catholic Volunteer Network. [Consulta: 14 setembre 2013].
  34. ↑ «Dossier informatiu sobre Mons. Álvaro del Portillo». opusdei.cat, 05-07-2013. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2013 [Consulta: 13 setembre 2013]. Arxivat 20 de desembre 2013 a Wayback Machine.
  35. ↑ Q. Bas, Rene «I chatted with, had dinner with a saint». The Manila Times, 22-12-2013 [Consulta: 20 març 2014].
  36. ↑ Gately, Susan «Former leader of Opus Dei to be beatified». Catholic Ireland, 25-01-2014 [Consulta: 20 març 2014].
  37. ↑ Fonseca, Jesús «Álvaro del Portillo y África: una beatificación solidaria». La Razón, 5-2014 [Consulta: 1r juny 2014]. Arxivat 2 de juny 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-06-02. [Consulta: 1r juny 2014].
  38. ↑ Fernández Montes, Martínez Sánchez, González Guillón, José Mario, Santiago, José Luis «Bibliografia general sobre los prelados del Opus Dei: Álvaro del Portillo». Centro de Documentación y Estudios Josemaría Escrivá de Balaguer. Universidad de Navarra, 2012, pàg. 469-515 [Consulta: 14 setembre 2013].
  39. ↑ Rocamora Valls, Pedro «Pensadores españoles contemporáneos». Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1975, pàg. 233-238.
  40. ↑ Iriarte, José Joaquín «Don Álvaro o la fuerza del sino». Ecclesia, 3.692, 14-09-2013, pàg. 38.
  41. ↑ «Telegrama de condol». L'Osservatore Romano (Edició en castellà), 25-03-1994, pàg. 4.
  42. ↑ «Camillo Ruini recuerda Álvaro del Portillo». Diario 16 de Galicia, 24-03-1994, pàg. 22.
  43. ↑ «Álvaro del Portillo». ABC, 24-03-1994, pàg. 47.
  44. ↑ «Álvaro del Portillo». Diari de Tarragona, 28-03-1994.
  45. ↑ «Algunes declaracions de personalitats sobre Mons. Álvaro del Portillo». opusdei.cat. Oficina d'Informació de l'Opus Dei. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2013. [Consulta: 14 setembre 2013].
  46. ↑ «El Papa Benet XVI declara venerable Álvaro del Portillo». Agència de Notícies Flama, 29-06-2012 [Consulta: 2 setembre 2013].
  47. ↑ «Notícia sobre el decret que reconeix un miracle atribuït a la intercessió». Vatican Information Service. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
  48. ↑ Bedoya, Juan G. «El Opus anuncia la causa de canonización de Álvaro del Portillo, sucesor de Escrivá». El País, 04-03-2004 [Consulta: 2 setembre 2013].
  49. ↑ Hernández Velasco, Irene «Álvaro del Portillo, sucesor de Escrivá de Balaguer, será beatificado el 27 de setembre». El Mundo, 23-01-2014 [Consulta: 26 gener 2014].
  50. ↑ «Álvaro del Portillo será beatificado el 27 de setembre». La stampa, 22-01-2014 [Consulta: 26 gener 2014].
  51. ↑ «La estremecedora historia del milagro que hará beato a Mons. Álvaro del Portillo». Aciprensa, 08-07-2013 [Consulta: 2 setembre 2013].
  52. ↑ «Vídeo: Álvaro del Portillo: Couple talks about the miracle that will pave the way towards his beatification». Rome Reports, 11-07-2013 [Consulta: 2 setembre 2013].
  53. ↑ Benaprés, Agustín «El emotivo video del "milagro" de don Álvaro a niño chileno». 24 horas.cl, 15-07-2013 [Consulta: 20 març 2014].
  54. ↑ Ramírez Restrepo, Elisabeth «El Opus Dei reúne a 100.000 personas en Madrid con la beatificación de Del Portillo». El País, 27-09-2014 [Consulta: 28 setembre 2014].
  55. ↑ Daniele, Laura «Una marea de 200.000 personas celebran la beatificación de Álvaro del Portillo». ABC, 27-09-2014 [Consulta: 28 setembre 2014].
  56. ↑ Redacció «El papa Francisco, en la beatificación de Del Portillo: "No hay que tener miedo de ir contracorriente"». Antena3, 27-09-2014 [Consulta: 28 setembre 2014].
  57. ↑ Radio Vaticana «Carta del Papa al Prelado del Opus Dei con motivo de la beatificación de Álvaro del Portillo». News.va, 27-09-2014 [Consulta: 28 setembre 2014]. Arxivat 21 de juliol 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-07-21. [Consulta: 28 setembre 2014].
  58. ↑ «La Iglesia beatifica ante más de 200.000 personas a Don Álvaro den Madrid». Europa Press, 27-09-2014 [Consulta: 28 setembre 2014].
  59. ↑ Redacció «La beatificación de Álvaro del Portillo congregará en Madrid». Europa press, 05-06-2014 [Consulta: 23 setembre 2014].

Bibliografia

[modifica]

Obres publicades

[modifica]
  • Portillo, Álvaro del: Fieles y laicos en la Iglesia. Eunsa, 1969. ISBN 9788431301309.
  • Portillo, Álvaro del: Escritos sobre el sacerdocio. Ediciones Palabra, 1990. ISBN 9788471187215.
  • Portillo, Álvaro del: Descubrimientos y exploraciones en las costas de California, 1532-1650. Rialp, 1982. ISBN 9788432121890.
  • Portillo, Álvaro del; Cavalleri, Cesare: Entrevista sobre el fundador de l'Opus Dei. Rialp, 1993. ISBN 9788432129728.
  • Portillo, Álvaro del: Una vida para Dios: Reflexiones en torno a la figura de Monseñor Josemaría Escrivá de Balaguer. Rialp, 1992. ISBN 9788432128639.
  • Portillo, Álvaro del; Morales, José: Estudios sobre Camino. Eunsa, 1988. ISBN 9788432124532.
  • Portillo, Álvaro del: Escritos sobre el sacerdocio. Ediciones Palabra, 1990. ISBN 9788471187215.

Biografies

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Álvaro del Portillo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Álvaro_del_Portillo&oldid=33979072»