23 de març
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 283 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1838 - L'Alcora (Alcalatén): els carlins guanyen en la batalla de l'Alcora durant la Primera Guerra Carlina.
- Resta del món
- 1568, Regne de França: se signa la pau de Longjumeau, que tancava una de les fases de les Guerres de religió a França.[1]
- 1743, Londres, Anglaterra: Händel estrena El Messies al Covent Garden.
- 1766, Madrid (Espanya): comença el Motí de Squillace, que durarà fins al 26 de març.
- 1792, Londres (Regne Unit): Estrena de la Simfonia 'Sorpresa' de Joseph Haydn sota la direcció del mateix compositor.
- 1839, Boston, Massachusetts, EUA: al Boston Morning Post, apareix per primera vegada OK com a abreviació de oll korrect (tot correcte).[2]
- Segura de los Baños (Província de Terol, Aragó): tot i que els carlins van haver de fugir al perdre la batalla de Segura van poder mantenir la fortalesa a la Primera Guerra Carlina.
- 1849, Victor Manuel II d'Itàlia assolí el poder gràcies a l'abdicació voluntària del rei Carles Albert I de Sardenya, que es retirà del poder a conseqüència d'una delicada salut.[3]
- 1875, A prop de les Illes Mariannes: El vaixell de la Marina Reial Britànica HMS Challenger descobreix l'actual punt més profund de la Terra, la fossa Challenger.
- 1860 - Prossegueix la batalla de Tetuan, gran enfrontament entre el Marroc i Espanya (guerra d'Àfrica).
- 1903, Kitty Hawk, Carolina del Nord, EUA: Els germans Wright, Orwille i Wilbur, sol·liciten la patent del primer avió que aconseguirà volar, propulsat per una catapulta.
- 1917, Rússia: El govern reformista de Aleksandr Kérenski aboleix la pena de mort, que es restablirà en l'URSS després del desencadenament de la Guerra Civil Russa.[4]
- 1919, Milà, Itàlia: Neixen els primers Fasci italiani di combattimento.
- 1933, Alemanya: S'instaura la Llei de Capacitació.[5]
- 1940 (Índia): Els musulmans de l'Índia demanen primera vegada clarament un país separat per als musulmans. Que resultarà ser el clau per formació del Pakistan l'any 1947.
- 1950: entra en vigor el conveni de l'Organització Meteorològica Mundial.
- 1956, Pakistan: aquest país esdevé la primera república islàmica del món.
- 1991: S'estrena la pel·lícula Pretty Woman que en poques setmanes baté records de taquilla.
- 1993: Garri Kaspàrov i Nigel Short es neguen a jugar sota els auspicis de la Federació Internacional d'Escacs (FIDE) i creen l'Associació Professional d'Escacs (PCA, Professional Chess Association); per aquest motiu, la FIDE desposseeix en Kaspàrov del seu darrer títol mundial d'escacs.
- 2001,
- França: Es crea la Viquipèdia en francès.
- Oceà Pacífic, prop de les illes Fiji: l'estació orbital russa MIR es destrueix en entrar a l'atmosfera.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1827 - Palma, Mallorca: Victòria Peña i Nicolau, poeta (m. 1898).[6]
- 1886 - Gràcia, Barcelona: Josep Maria de Sucre i de Grau, crític d'art, escriptor i pintor.
- 1893 - Sillaː Carmen Valero Gimeno, mestra, intel·lectual, feminista i sindicalista valenciana (m. 1962).[7]
- 1899 - Manlleu, Osona: Josep Viladomat i Massanas, escultor català (m. 1989).[8]
- 1914 - l'Alguerː Pinutxa Ginesu Maffei, mestra d'escola i poetessa algueresa en llengua catalana i italiana (m. 1961).[9]
- 1918 - Castelló de la Plana: Matilde Salvador i Segarra, compositora i pintora valenciana (m. 2007).[10]
- 1923 - Eivissa: Pepita Escandell, dramaturga, actriu, cantant i pianista eivissenca.[11]
- 1929 - Río Muni, Guinea Equatorial: Guillem d'Efak, cantant, escriptor i actor manacorí.
- 1937 - Les: Maria Pilar Busquet i Medan, política aranesa (m. 2016).[12]
- 1941 - Barcelona: Manuel Esteban i Marquilles, director de cinema.
- 1957 - Barcelona: Marta Almirall i Elizalde, ballarina i coreògrafa catalana.[13]
- 1958 - Barcelona: Rosa Zaragoza i Lluch, cantant i musicòloga, especialitzada en música sefardita.[14]
- 1965 - Sant Just Desvern: Teresa Rioné Llano, exatleta catalana, plusmarquista de les proves de 100 i 200 metres llisos.[15]
- 1969 - la Pobla del Duc, Vall d'Albaida: Eduard Forés Boscà, locutor de ràdio, presentador de televisió i cantant valencià.
- 1972 - Montcada, Horta de València: Núria Roca Granell, presentadora de televisió valenciana.[16]
- 1993 - Eivissa (Balears): Anabel Colazo, il·lustradora i dibuixant de còmics eivissenca.[17]
- 1994 - Alacant: Arkano, cantant de hip-hop.
- Resta del món
- 1430, Pont-à-Mousson: Margarida d'Anjou, reina d'Anglaterra (m. 1482).[18]
- 1749, Beaumont-en-Auge, Normandia, França: Pierre-Simon Laplace, matemàtic (m. 1827)[19]
- 1814, Madrid: Gertrudis Gómez de Avellaneda, escriptora del Romanticisme espanyol, nascuda a Cuba (m. 1873).[20]
- 1816, Rotièr, Aude: Lazare-Henri Escarguel, polític i empresari periodístic occità, establert a la Catalunya del Nord, diputat a l'Assemblea Nacional Francesa i senador
- 1854, Gieβen, Gran ducat de Hessen i del Rin: Alfred Milner, administrador colonial britànic (m. 1925)[21]
- 1858, Bremen, Imperi Alemany: Ludwig Quidde, historiador i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau de 1927 (m. 1941).[22]
- 1881:
- Neuilly-sur-Seine, França: Roger Martin du Gard, novel·lista francès, Premi Nobel de Literatura de 1937 (m. 1958)[23]
- Worms, Alemanya: Hermann Staudinger, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1953 (m. 1965).[24]
- 1882, Erlangen, Imperi Alemany): Emmy Noether, matemàtica alemanya (m. 1935).[25]
- 1887, Madrid: Juan Gris, pintor espanyol
- 1893, Dublín, Irlanda: Cedric Gibbons, director artístic de Hollywood.
- 1899, Blato, Eslovènia: Louis Adamic, escriptor i traductor eslovè establert als EUA
- 1904, San Antonio, Texasː Joan Crawford, actriu estatunidenca (m. 1977).[26]
- 1907, Fleurier, Neuchâtel, Suïssa: Daniel Bovet, farmacòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1957 (m. 1992)[27]
- 1910, Tòquio (Japó): Akira Kurosawa, director de cinema japonès (m. 1998).[28]
- 1912, Wyrzysk (Polònia): Wernher von Braun, una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica (m. 1977).[29]
- 1924, Dallas, Texasː Bette Nesmith Graham, mecanògrafa, dissenyadora i empresària, inventora del Liquid Paper (m. 1980).[30]
- 1928, Jean E. Sammet, científica informàtica estatunidenca que desenvolupà els llenguatges FORMAC i COBOL (m. 2017).[31]
- 1936, Ordizia, Guipúscoa: Miren Etxezarreta Zubizarreta, economista basca, intel·lectual i activista vinculada als moviments socials.
- 1953 - Londres, Anglaterra: Robin Le Mesurier, guitarrista britànic[32] (m. 2021)
- 1957, Sant Sebastià: Gemma Zabaleta Areta, pedagoga i política basca. Ha treballat a l'administració basca, en el camp de l'Educació.
- 1959, Pragaː Zuzana Brabcová, novel·lista txeca (m. 2015).[33]
- 1960, Tòquio: Yōko Tawada, escriptora japonesa, doctora en literatura alemanya, viu a Alemanya, escriu en japonès i alemany.[34]
- 1971, Vancouver: Jody Wilson-Raybould, política canadenca kwakiutl, ha estat ministra de Justícia; primera persona indígena a ser nomenada per a aquesta posició.[35]
- 1985, Rochester, Minnesota: Bethanie Mattek-Sands, tennista professional estatunidenca.[36]
- 1992, Melbourne, Victòria, Austràlia: Kyrie Irving, jugador de bàsquet australià-estatunidenc.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1900 - Alacant: Llorenç Casanova i Ruiz, pintor valencià (n. 1844).
- 1979 - Barcelona: Antoni Brosa i Vives, violinista català (n. 1894).
- 1980 - Lleida: Maria Montull Rosell, primera odontòloga catalana (n. 1897).[37]
- 2010:
- Barcelona: Núria Folch i Pi, fou una editora catalana (n. 1916).[38]
- Barcelona: José María Nunes, cineasta i escriptor hispano-portuguès (n. 1930).[28]
- 2018 - Tarragonaː Jordi Tiñena i Amorós, filòleg, professor i escriptor (n. 1955).[39]
- 2024 - Barcelona: Sílvia Tortosa, actriu catalana[40] (n. 1947).
- Resta del món
- 1369, Montiel, Castella-La Manxa: Pere I de Castella, rei de Castella i Lleó (1350-1369) (65 anys).
- 1754, Amsterdam, Països Baixos: Johann Jakob Wettstein, teòleg suís (n. 1693).[41]
- 1842, París, França: Stendhal, escriptor francès (59 anys).[42]
- 1945, Iwo Jima, Japóː Tadamichi Kuribayashi, militar de l'Exèrcit Imperial Japonès, conegut per haver dirigit la defensa de l'illa d'Iwo Jima durant la batalla d'Iwo Jima del 1945 (n. 1891)
- 1946, París (França): Francisco Largo Caballero sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors. (n. 1869)[29]
- 1951, Milford, Nova Jersey, Estats Units: Louis Adamic, escriptor i traductor eslovè establert als EUA
- 1957, Tatra: Andrzej Wróblewski, pintor polonès figuratiu
- 1992, Friburg de Brisgòvia, Alemanya: Friedrich Hayek, economista austríac guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1974.[29]
- 1994,
- Roma, Itàlia: Giulietta Masina, actriu italiana (n. 1920).[43]
- Roma, Itàlia: Álvaro del Portillo, bisbe catòlic (n. 1914).
- 2002, Park Ridge (Nova Jersey), (EUA): Eileen Farrell, cantant d'òpera estatunidenca (n. 1920).[44]
- 2007, Budapest, Hongria: Attila Kaszás, actor hongarès (n. 1960).
- 2010, San Francisco: Blanche Thebom, mezzo-soprano nord-americana d'origen suec (n. 1915).[45]
- 2011, Los Angeles, Estats Units: Elizabeth Taylor, actriu britànica.[46]
- 2014, Madrid, Espanya, Adolfo Suárez, president del govern espanyol (1976-81).
- 2015, Cascais, Portugal: Herberto Helder, poeta portuguès (n. 1930).
- 2016, Bogotáː Gloria Galeano Garcés, agrònoma i botànica colombiana centrada en la taxonomia de la família de les palmes.[47]
- 2017, Berlín: Ingeborg Syllm-Rapoport, metgessa alemanya, neonatòloga, que defensà la seva tesi doctoral als 102 anys (n. 1912).[48]
- 2018, Londres, Anglaterra: Philip Kerr, escriptor escocès de novel·la negra.
- 2020, Segòviaː Lucia Bosè, actriu cinematogràfica italiana (n. 1931).[49]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Meteorològic Mundial[50]
- Onomàstica:
- Sant Josep Oriol, prevere i patró del barri del Pi de Barcelona;
- Sant Toribio de Mogrovejo, patró de l'episcopat iberoamericà;
- Sants Victorià, Frumenci i companys, màrtirs;
- Sants Domeci, Pelàgia, Àquila i Teodosi de Cesarea, màrtirs
- Santa Rafqa Choboq Ar-Rayes.[51]
Referències
[modifica]- ↑ Trigo Chacón, Manuel. Los estados y las relaciones internacionales (en castellà). Editorial Visión Libros, 2008, p.380. ISBN 8498863325.
- ↑ Walker Read, Allen «The first stage in the history of 'OK» (en anglès). American Speech, V.38, n.1, 1963, p.5−27 [Consulta: 30 maig 2011].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ Lewytzkyj, Borys. The uses of terror: the Soviet Secret Service 1917-1970 (en anglès). Sidgwick and Jackson, 1971, p.252.
- ↑ Briggs, Asa; Clavin, Patricia. Modern Europe, 1789-present (en anglès). Pearson Education, 2003, p.255. ISBN 0582772605.
- ↑ «Victòria Penya d'Amer». La Veu de Catalunya. Setmanari popular, núm. 45, 06-11-1898, pàg. 6 (370).
- ↑ Antich Brocal, Josep. «Carmen Valero Gimeno - Crónica de una luchadora» (en castellà) p. 21-25. Magazine Municipal. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ «Josep Viladomat i Massanas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «L'Obra Cultural de l'Alguer presenta el llibre ‘Poesie algheresi’, de Pinuccia Ginesu». [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Salvador, Matilde (1918-2007)». Biblioteca Nacional de España. datos.bne.es. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Fallece Pepita Escandell, matriarca del teatro pitiuso» (en castellà). Noudiari.es, 08-01-2014. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ «Maria Pilar Busquets i Medan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Marta Almirall i Elizalde | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Rosa Zaragoza». Viasona. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Teresa Rioné Llano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Nuria Roca». IMDb. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Anabel Colazo». Goodreads. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ «Margaret of Anjou. Queen of England» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Pierre Simon, marquis de Laplace» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Gertrudis Gómez de Avellaneda». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Ludwig Quidde. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Hermamm Staudinger. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Emmy Noether (German mathematician)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Joan Crawford | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Daniel Bovet. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ 28,0 28,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ 29,0 29,1 29,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Overlooked No More: Bette Nesmith Graham, Who Invented Liquid Paper - The New York Times». Nytimes.com. [Consulta: 13 juliol 2018].
- ↑ «Muere Jean Sammet, pionera de los lenguajes de programación» (en castellà). El Mundo, 05-06-2017. [Consulta: 7 desembre 2019].
- ↑ «Mort de Robin Le Mesurier, le «frère» guitariste de Johnny Hallyday» (en francès). Le Parisien.fr, 22-12-2021.
- ↑ «Zuzana Brabcová» (en anglès). Czech Literary Centre. Moravian Library. Arxivat de l'original el 2021-04-27. [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Authors: Tawada Yōko». SFE: The Encyclopedia of Science Fiction. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Jody Wilson-Raybould». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Bethanie Mattek-Sands». SR Olympic Sports. Arxivat de l'original el 2017-12-31. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ Casals Bergés, Quintí «Les primeres universitàries lleidatanes (1882-1920)». Shikar. Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, núm 3, 2016, pàg. 74-78.
- ↑ «Mor l'editora Núria Folch i Pi als 94 anys». El Punt-Avui, 23-03-2010. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Mor l'escriptor tarragoní Jordi Tiñena als 62 anys». Naciódigital.com. Arxivat de l'original el 2018-03-24. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «Silvia Tortosa - Biografía de Silvia Tortosa» (en castellà). biografias.es. [Consulta: 24 agost 2018].
- ↑ Haydn, Joseph. Haydn's universal index of biography from the creation to the present time (en anglès). Virtue & Yorston, 1870, p.570.
- ↑ «Stendhal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «Giulietta Masina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Eileen Farrell». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Mor la mezzosoprano Blanche Thebom als 94 anys» (en anglès). Teatral.net, 03-04-2010. Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Mor Liz Taylor als 79 anys». Ara, 23 narç 2011.
- ↑ Aguirre Ceballos, Jaime; Amat García, Germán; H. Gonzalez, Victor «Profesora Doctora Gloría Amparo Galeano Garcés. In Memoriam». Caldasia 38 (1). Universidad Nacional de Colombia, 2016.
- ↑ «Ingeborg Syllm-Rapoport, who earned doctorate 80 years after Nazis' denial». Jewish News, 31-03-2017. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «Lucia Bosè | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «World Meteorological Day 2011» (en anglès). WMO, 23-03-2011. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ New Catholic Encyclopedia: A-Azt (en anglès). Catholic University of America, 2003, p.892. ISBN 0787640050.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 23 de març
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:23 de març.