Vés al contingut

Ànec blanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuÀnec blanc
Tadorna tadorna Modifica el valor a Wikidata

Exemplar mascle
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes78 g
1,261 kg
1,043 kg Modifica el valor a Wikidata
Envergadura112 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries8,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou30 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22680024 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereTadorna
EspècieTadorna tadorna Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimAnas tadorna Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució geogràfica de l'ànec blanc: blau (hivern), verd (tot l'any) i groc (estiu).
Endèmic de

L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.

Morfologia

[modifica]
  • Fa uns 60 cm.
  • Plomatge blanc amb el mirall verd. El cap i el coll també són verds.
  • El mascle té el bec vermell amb una excrescència, també vermella, al damunt.
  • Llueix un davantal marró.
  • La femella és quelcom més petita que el mascle.

Reproducció

[modifica]

Nia en diversos punts d'Europa (des d'Escandinàvia a la mar Negra). Als litorals catalans és rar en època de cria, encara que s'ha comprovat que algunes parelles nien al Delta de l'Ebre.

Fa un niu amb herba i plomes entre les dunes amb vegetació, dels terrenys terrestres o aquàtics, tot i que prefereix les salines. Pon 8-14 ous però se n'han observat postes de fins a 32, ja que les femelles tendeixen a pondre en diferents nius. Els ous són de color blanc, de closca molt dura i fan 65,8 x 47,6 mm. El covament (efectuat només per la femella) dura 30 dies i el període, fins a aconseguir que els polls volin, s'allarga fins a les 9 setmanes. Llavors organitza una mena de departament per a infants, que són vigilats per algunes femelles. La resta dels adults comencen l'anomenada migració de muda amb la finalitat de canviar les plomes. Ja que en aquesta situació no poden volar i són fàcilment atacables, es reuneixen al mar en grups de diversos milers per imposar més respecte als seus enemics.[1]

Alimentació

[modifica]

Quan es retira la marea aprofita per a pescar mol·luscs. Complementa la dieta amb crancs, peixets, insectes i matèria vegetal (algues, herbes, llavors, etc.).

Distribució geogràfica

[modifica]

Cria a l'Europa de clima temperat (Illes Britàniques, Mar del Nord, Mar Bàltica, nord de França, Balcans) i a l'Àsia central fins a la Xina, l'Afganistan, Iran i Iraq. Hiverna als Països Catalans però, al Delta de l'Ebre se'l veu tot l'any.

Costums

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 26. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]