Vés al contingut

Ànec negre frontblanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuÀnec negre frontblanc
Melanitta perspicillata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes62 g
1 kg
900 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura84 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries6,3 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22680441 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereMelanitta
EspècieMelanitta perspicillata Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Femella

L'ànec negre frontblanc (Melanitta perspicillata) és un ocell aquàtic de la família dels anàtids (Anatidae) que habita la zona neàrtica. El reconeixement com a espècie de ple dret de Melanitta americana, abans considerada la subespècie americana de l'ànec negre (Melanitta nigra) pot ocasionar confusió amb el nom vulgar "ànec negre americà".

Morfologia

[modifica]
  • Aquesta espècie fa 46 – 55 cm de llargària, amb una envergadura de 78 – 92 cm.
  • Semblant a l'ànec negre, amb el bec molt més engrossit.
  • Mascles amb plomatge completament negre a excepció d'unes contrastades taques blanques al front i el clatell. El bec està vivament acolorit de taronja, blanc i negre.
  • Femelles amb color general gris marró fosc, amb dues zones pàl·lides des de cada costat de l'ull cap a baix.

Hàbitat i distribució

[modifica]

En època de cria habita estanys, rius i zones humides de la tundra oberta, o amb alguns arbres d'Alaska i nord del Canadà. Passa l'hivern a les costes d'Amèrica del Nord, arribant per l'Atlàntic fins a Florida i pel Pacífic fins a la Baixa Califòrnia. Amb alguna freqüència se'ls pot veure al nord-est d'Europa, però no pas als Països Catalans.

Alimentació

[modifica]

Neda sota l'aigua a la recerca de mol·luscs, crustacis i altres invertebrats, que són el component bàsic de la seva dieta.

Reproducció

[modifica]

Nia en petites colònies poc compactes o aïlladament. Aprofita lleugeres depressions a terra, on pon 5 – 9 ous.

Referències

[modifica]
  • Stanley Cramp et KEL Simmons, The Birds of the Western Palearctic, Oxford University Press, Oxford, Londres, Nova York, 1977, 722 p.
  • Josep del Hoyo, Andrew Elliott et Jordi Sargatal, Handbook of the Birds of the World, vol. 1 : Ostrich to Ducks, Lynx Edicions, Barcelona, 1992, 696 p. ISBN 9788487334108.