Vés al contingut

Àngel Alonso Herrera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÀngel Alonso Herrera
Biografia
Naixement17 desembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Benicarló (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsPitxi Alonso Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Juvenil
1970–1975 Club Esportiu Benicarló
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1975–1977 CE Castelló 57(20)
1977–1982 Real Zaragoza 160(92)
1982–1986 FC Barcelona 54(13)
1986–1989 RCD Espanyol 79(25)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1978–1980   Espanya 3(0)
1979–1979   Espanya sub-23 5(1)
1981–1981   Espanya B 1(2)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1992–1993 UE Figueres
1995–2005 Catalunya
2006–2006 FC Metalurh Donetsk Modifica el valor a Wikidata
Premis


UEFA: 77024 BDFutbol: 2933 Modifica el valor a Wikidata

Àngel Alonso Herrera (Benicarló, 17 de desembre de 1954) anomenat popularment Pitxi Alonso és un exfutbolista valencià dels anys 70 i 80. Fou un brillant davanter centre. La seva gran capacitat golejadora va fer que de ben jove rebés el sobrenom de Pitxi, diminutiu de pitxitxi (denominació que rep el màxim golejador de la lliga espanyola de futbol).

Biografia

[modifica]

Després de jugar pel Benicarló, Pitxi Alonso marxa al CE Castelló, que jugava a la Segona divisió. Eren temps de transició en els quals el rendiment del jove jugador fou una alegria. A la primera temporada, va ser el segon golejador de l'equip, tan sols per darrere de Cioffi, pitxitxi de la categoria una temporada abans. L'any següent va esdevenir titular indiscutible i el màxim golejador. Les seves actuacions no passaren inadvertides per a clubs en un millor moment esportiu i deixà el club, juntament amb Emilio Fabregat, l'estiu de 1977.

L'any següent fou un del reforços d'un Reial Saragossa que havia baixat a la Segona divisió malgrat ser segon dos cops a la Lliga. Aquella mateixa temporada retornaren a Primera divisió i Pitxi es convertí en un jugador imprescindible per al club amb una mitjana de 33 partits i 18 gols per temporada a la Lliga. Després de cinc anys a Saragossa fou fitxat pel FC Barcelona, club on mai aconseguí ser un titular indiscutible però on se li recorden grans actuacions, com els tres gols que li marcà al IFK Göteborg en una semifinal de la Copa d'Europa de futbol. El seu darrer club fou el RCD Espanyol, club amb el qual aconseguí arribar a una final de la Copa de la UEFA.

Retirat com a futbolista en actiu començà a treballar d'entrenador, essent ajudant de Víctor Muñoz al RCD Mallorca i seleccionador nacional de la selecció Catalana de Futbol fins al 2005, i durant uns mesos entrena l'FC Metalurh Donetsk, de la lliga d'Ucraïna.

Va treballar de comentarista televisiu a TV3 durant 20 anys, des del 20 de setembre del 1992 fins al 2 de setembre del 2012.[1][2]

Palmarès

[modifica]

Altres mèrits

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Barcelona, EMILIO PÉREZ DE ROZAS /. «Pichi Alonso deixa avui TV-3 i s'incorpora a Canal+», 02-09-2012. [Consulta: 14 novembre 2022].
  2. Ara. «Pichi Alonso deixa TV3 i marxa al Canal Plus», 03-09-2012. [Consulta: 14 novembre 2022].