Àngel Sallent i Gotés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 juliol 1859  Castellar del Vallès (Vallès Occidental) |
| Mort | 7 octubre 1934 (75 anys) Terrassa (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, botànic, naturalista, farmacèutic, professor |
| Membre de | |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Sallent |
 | |
Àngel Sallent i Gotés (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 13 de juliol de 1859 - Terrassa, Vallès Occidental, 7 d'octubre de 1934) va ser un filòleg, farmacèutic, naturalista, botànic i professor català.[1][2]
Trajectòria
[modifica]Llicenciat en farmàcia el 1873, exercí primer a Castellar del Vallès i després a Sallent. Mentre estigué a Sallent estudià la flora del Bages. Durant les seves excursions l'acompanyà sovint el seu amic, el botànic i paleògraf Conrad Pujol i Grau. Es doctorà l'any 1882 amb un estudi florístic de la comarca del Bages, premiat el 1901 pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i que, posteriorment, el 1904, es publicaria amb el títol de "Flora del Pla del Bages". L'any 1887 s'establí a Terrassa, on obrí una farmàcia, i on també fou professor de francès i anglès a l'Escola Industrial. A banda de fer de farmacèutic, durant tota la seva vida es dedicarà a la botànica i a la lingüística. El 1907 fou nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola.
Joan Cadevall i Carles Pau i Espanyol li dedicaren el Galeopsis Sallentii, trobat prop de Puigllançada, a llur amic i company d'excursió. Germà Sennen li dedicà la X Centaurea Sallentiii, i amb Cadevall, el X Xanthium Sallentii.[3][4]
Publicacions
[modifica]Col·laborà amb Joan Cadevall en la part lexicogràfica de la Flora de Catalunya (1913-23) i amb Antoni Maria Alcover amb l'obra del Diccionari. Autor de la Flora del Pla de Bages (1905) i de Tecnicismo y neologismo (1920), a banda d'altres treballs publicats al «Butlletí de Dialectologia Catalana»: Noms dels bolets catalans (1916), Els noms dels ocells de Catalunya (1922) i Els noms de les plantes (1929).[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Àngel Sallent i Gotés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Calbet i Camarasa, Josep M.; Montañà i Buchaca, Daniel. «Sallent i Gotés, Àngel». A: Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906). Cossetània Edicions, 2001, p. 162. ISBN 978-84-95684-05-9 [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Garganta i Fàbrega, Miquel de «Necrologiesː Angel Sallent». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, Vol. 34, Núm. 8-9, 1934, pàg. 310-312. ISSN: 0210-6183 [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Cadevall i Diars, Joan; Font i Quer, Pius (col.). «G. Sallentii Cad. et Pau». A: Flora de Catalunya (Vol. IV). Institut d'Estudis Catalans, 1915, p. 374 [Consulta: 25 abril 2020].
Bibliografia
[modifica]- Plans i Campderrós, Lourdes. Àngel Sallent i Gotés (1857-1934): un intel·lectual de la Renaixença. Terrasa: Fundació Torre del Palau, 2003. ISBN 84-932827-2-3.
- Plans i Campderrós, Lourdes «Àngel Sallent i Gotés (1857-1934): un fill il·lustre de Sant Esteve de Castellar». Recerca: revista d'història i ciències socials i humanes de l'Arxiu Municipal de Castellar del Vallès [Castellar del Vallès], Núm. 5, 2007, pàg. 95-115.
- Hernández i Cardona, Angel Manuel. Els naturalistes terrassencs. 1ª ed. Terrassa: Editorial Ègara, 1986, p. 7-8. ISBN 84-86561-00-0.