Àngel de la llar
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
| Tipus | poema  |
|---|---|
| Gènere | poema |
_-_Mrs_Coventry_Patmore_-_1010_-_Fitzwilliam_Museum.jpg)
Àngel de la llar és el títol d'un poema narratiu del poeta i crític anglès Coventry Kersey Dighton Patmore, més conegut com a Coventry Patmore, el qual va ser publicat l'any 1854 i expandit fins al 1862.[1] Va ser un poeta consolidat del seu temps, però aquest poema concretament, segons autores com Sarah Kühl i M. Ángeles Cantero Rosales, es considera que ha tingut més ressonància en tant als seus efectes polítics i socials que no pas a la seva qualitat literària.[2][3] El poema era un relat de la relació de Patmore amb la seva primera esposa, Emily Augusta Andrews (1824-1862), amb la qual es va casar el 1847 i a la qual considerava l'ideal de dona victoriana.[4] En el poema, exalta diverses qualitats considerades desitjables en les dones de l'època: domèstica, asexuada, submisa, abnegada, plena de dolçor, passiva en contraposició a l'home i només definida en relació amb ell, de forma dependent i sempre com a esposa i mare.[4][5][6]
No obstant això, aquest concepte ha transcendit social i políticament com el condicionant social de les dones que també és present en diversos països i cultures,[4][6] trobant també la seva variant a Espanya el concepte de “la perfecta casada”,[2][7] també sorgit d'una obra literària anterior fins i tot a l'àngel de la llar de Patmore, l'obra homònima de Fray Luis de León publicada al 1538.[8] En essència, aquests conceptes presenten el rol de la dona en la societat “en qualitat d'esposa, mare i mestressa de casa, era l'encarregada de la família de la llar”.[6] En el segle xix els manuals de conducta es revaloritzaren, fent que aquesta figura reemergís en España a través de la figura de Pilar Sinués de Marco al 1874, que publicà l'obra "El ángel del hogar" amb multitud de reedicions cap al principi del segle xx.[4][9]
El model de l'àngel de la llar, en definitiva, es tracta d'un ideal masculí que ha tingut ressonància a diferents països europeus, imposant una imatge mitificada de la posició de la dona en la societat d'ençà el segle XVII fins a l'actualitat amb evidents reformes i adaptacions a través del temps.[2][4] Encara ser-hi un concepte associat al segle xix, la figura de l'àngel en la llar ha aconseguit arribar fins als nostres dies i, a través de certes manifestacions i de cultures també en aquest segle XXI existeix.[4]
Coventry Patmore va ser un poeta consolidat del seu temps, però aquest poema concretament, segons autores com Sarah Kühl i M. Ángeles Cantero Rosales, es considera que ha tingut més ressonància en tant als seus efectes polítics i socials que no pas a la seva qualitat literària.[2][3]
Història
[modifica]Antecedents
[modifica]
Els paradigmes femenins o models que marquen la feminitat, són, de forma general, idees i presumpcions establertes des de fora de les dones, que s'inculquen i es naturalitzen a través de l'educació i socialització d'aquestes, amb un paper vital de la literatura de l'Europa dels segles XV-XVI.[7] Una de les primeres manifestacions escrites espanyoles d'aquest ideal femení anterior a l'obra de Patmore va ser l'obra "la perfecta casada", escrit per Fray Luis de León. D'acord amb l'esperit de la Contrarreforma,[8] Fray Luis de León defensava en el 1583 la reclusió de les dones, les quals havien d'oferir als homes "ports desitjats i segurs en què, venint a les seves cases, reposin i es refacin de les tempestes de negocis pesadíssims que corren fora d'elles".[10]
Es presenta un model sacralitzat de la dona, que exigeix el sacrifici o renuncia a elles matixes per guiar-les a un estat de subordinació aparentment natural.[7] El context general del segle XVI marca com les dones eren més visualitzades com imperfectes amb relació a l'home i per tant menys valuoses i inferiors a aquest. Aquesta obra destaca que, encara que la dona sigui per naturalesa inferior a l'home, és possible arribar a la perfecció de la mateixa manera que un home també pot arribar-hi.[7] Evidentment, els humanistes de l'època fan una clara diferienciació entre l'educació dels homes (que ha de potenciar les seves virtuts i desenvolupar el raciocini) mentre que les indicacions cap a la dona són completament les contraries. Les principals virtuts o tasques marcades per a arribar a la excel·lència per part de les dones es basan, primerament, en el matrimoni i la maternitat.[7][11] Tal com explicita el propi títol, no es parla en cap moment de l'educació de la dona com a subjecte actiu, sinó amb relació a l'home, en ser l'esposa. Per tant, s'especifica que aquesta havia ser honesta, fidel, domèstica, havia d'atendre al marit en tot moment i en tot el necessari i no ser ociosa, sinó ser treballadora i cuidar dels fills amb diligència.[11]
Encara que entre aquesta obra i l'obra de Pilar Sinués de Marco hi hagi dos segles de diferència, el model segueix connectat en un procés de renovació constant.[8]
Origen
[modifica]És a partir del poema de Coventry Patmore "l'Àngel de la llar", que aquest model de conducta femenina va quedar plasmat en l'àmbit literari d'aquest conjunt de virtuts o característiques que eren socialment acceptades i desitjades per les dones, primer al Regne Unit i després a diversos països occidentals i diferents cultures.
El poema planteja un procés de deshumanització i dominació a través de la idealització d'uns valors i tasques molt concretes. Es considerava que les dones victorianes havien de ser:[2][4][5][8][12]
- Asexual, pura i casta, encara que la seva tasca fos tenir fills
- Virtuosa i ignorant del món perillós de fora de la llar, per tant, també havia de recloure's a la domesticitat de l'esfera privada.
- Superior en l'autoritat sentimental i emocional del marit, però en cap moment igual a ell en cap altre àmbit.
- Submisa i abnegada, sempre posant per davant la felicitat i els desitjos del marit i de la família per sobre de la seva pròpia.
- Alegre i dolça, l'encarregada de la llar i la cura de la família de forma incondicional com a esposa i mare.
Aquest concepte era recolzat per un rígid sistema patriarcal orientat a tenir poder sobre les dones al mateix temps que constituïa una manera de controlar la institució burgesa per excel·lència del nou segle XIX: la família.[2][13] D'aquesta manera, l'àngel de la llar pot ser considerada com "la figura que sosté i manté a la família",[4] sent, per tant, un element clau d'ambdues estructures: la patriarcal i la capitalista. No només proporciona rols ben definits i sancionats religiosament pel marit i per la dona, sinó que en combinació amb les poques alternatives per les dones el matrimoni dicotomitza els gèneres i crea tot un imaginari col·lectiu alimentat per diferent literatura popular de l'època que presenta la imatge "natural" de la dominació masculina envers la submissió femenina.[2][4] Addicionalment, la construcció d'aquest ideari, en origen victorià, es tracta també d'un procés fonamental de diferenciació respecte a la burgesia i, per tant, un element important a la seva construcció en oposició a l'aristocràcia i a la burgesía.[8]
Per tant, encara que hi havia certa consonància entre els discursos burgesos de finals del segle xix, principis del segle XX respecte a aquest ideal femení, Catherine Jagoe destaca la idea que l'acceptació d'aquest discurs en molts països occidentals va succeir en entrar a la modernitat.[12] A escala legal, Cristina Enríquez de Salamanca conclou que, dintre de l'anàlisi dels discursos legals i jurídics de l'època, existeix una falta d'acord entre els diversos ideals de gènere i l'àngel de la llar va contribuir al fet que perdurés una forta influencia misògina anterior al món liberal.[12]
Crítiques
[modifica]Virginia Woolf, en la Women's Service League de 1931 fa referència a aquest concepte. Ella comenta que ha viscut dues crisis sobre la seva vida professional: per un costat, batallar contra l'espectre de la respectabilitat Victoriana (que anomena "l'Àngel de la llar" com a burla del poema de Patmore) i la lluita per "dir la veritat sobre la meva pròpia experiència com a cos".[14] Afirma que la primera batalla l'ha guanyada, però no pas la segona, sent aquestes dues lluites parts integrals de la seva alliberació com a escriptora.[15] Així doncs, defineix a l'àngel de la llar de la següent manera:
| « | Era intensament simpàtica. Era immensament encantadora. Era totalment desinteressada... Se sacrificava diàriament...; en resum, estava tan absorbida que mai tenia una ment o un desig propi, sinó que preferia simpatitzar sempre amb les ments i els desitjos dels altres. Per sobre de tot... era pura. Se suposava que la seva puresa era la seva principal bellesa... els seus rubors, la seva gran gràcia. En aquells dies -els últims de la Reina Victòria- cada casa tenia el seu Àngel. | » |
Woolf, en el seu assaig titulat "Professions de la dona" visualitza aquesta figura com una dona jove i gràcil, que flota al seu voltant i li murmura les seves consignes de dona ideal. Afirma amb rotunditat que aquesta figura mai ha sigut una dona real, sinó un ideal masculí. Quan va morir el seu pare, ella afirma que la seva imaginació va ser alliberada i que havia aconseguit "matar l'àngel de la llar".[5]
Josune Muñoz, investigadora i crítica literària, fa menció d'altres tantes autores que a través de la seva irrupció en diferents àmbits com el literari o el científic, dona valor a aquestes més enllà de l'enorme ombra que projecta Virginia Woolf. Muñoz afirma que “totes elles buscaven una habitació pròpia, una narració personal i social per a esquerdar l'àngel de la llar”[16] i posa com a exemple a Vita Sackville-West i Agatha Christie com a exemples disruptius del model de la domesticitat.
L'Àngel de la llar a Espanya
[modifica]A Espanya, la idea de la domesticitat femenina era un conjunt poc definit d'idees tradicionals, religioses i valors burgesos.[8] Al llarg de la segona meitat del segle xix, la influencia liberal, i més concretament el paper de la ciència, van influir en la transformació dels valors associats a la idea de l'àngel de la llar.
Una diferència substancial respecte a altres països amb la cultura liberal, és que a Espanya aquest corrent no va ser capaç de superar les antigues concepcions de les dones. Així doncs, altres països transitaren de la misogínia tradicional basada en fer que les dones eren inferiors als homes i moralment menyspreables a una que dignificava a partir de la maternitat i d'una suposada espiritualitat superior a la dels homes, cas que no va passar a Espanya.[4][8] No obstant això, dos sectors liberals van mostrar interès per constituir un model de feminitat alternatiu i diferent del heretat de l'Antic Règim: els krausistes i els positivistes.[8] La introducció de la doctrina positivista l'any 1875 va implicar conseqüències negatives a la visió social de les dones, tractant de justificar una suposada inferioritat biològica d'aquestes envers els homes[8] mentre que els krausistes es dedicaren a demostrar aquesta suposada inferioritat femenina.
Aquest ideal de la domesticitat transita cap a una classe mitjana burgesa cap al segle xix, adaptant-se a aquest nou model burgès de mare i esposa il·lustrada.[2] És per aquest motiu que les dones proletàries i pageses, allunyades de la classe mitjana i alta benestant, no complien ja de base aquesta idea de domesticitat, en necessitat de treballar a causa dels seus escassos ingressos. És, per tant, que aquests models de conducta podien comportar una distinció no només de gènere, sinó també de classe. No entraven en el model de dona ideal ideat per la gran majoria de pensadors dels segles xviii i xix.[2] Així mateix, també trobem una vessant interseccional, en tant que les dones pertanyents a altres col·lectius com ara racialitzades i amb necessitats especials tampoc eren tingudes en compte dintre d'aquest ideal.[2]
La dècada de 1840 va resultar en l'impuls de l'escriptura femenina espanyola, resultat de les fissures que les corrents romàntiques i liberalistes van provocar al "discurs masclista de la incapacitat intelectual femenina"[9] promogut pels positivistes.[8] Van passar de ser entesas com a inferiors a ser considerades, simplement, diferents. Això les va apropar cap a una idea d'independència en tant a subjectes actius i no tant passius de l'acció, en aquest cas, de la literatura. Encara així, en col·lisionar amb la pressió masculina que suposava que el mer fet d'escriure era antinatura per les dones, va contribuir que es formés "un grup d'escriptores isabelines a representar-se com el màxim estàndard de dona virtuosa per guanyar-se un espai literari propi".[9]
L'Àngel de la llar de Pilar Sinués de Marco
[modifica]
També en el mateix segle xix, es crea l'obra "El Ángel del Hogar" (publicada entre 1864 i 1869) la qual funcionava com a "manual d'urbanitat"[9] per a dones de la burgesia, mostrant amb claredat els càrrecs i expectatives pròpies de les dones de l'època a Espanya. L'ús exacte del concepte victorià és un senyal, no només de la influència entre cultures que aquests ideals comporten, sinó en el ressorgiment de les idees ja presentades per Fray Luis de León en la seva obra "la perfecta casada".
L'obra va aconseguir gran èxit, reeditant-se durant al menys quaranta anys, amb l'última edició l'any 1881.[9] La seva directora, Pilar Sinués de Marco, juntament amb Angelina Grassi i Faustina Sáez de Melgar, es dirigien cap a un públic femení il·lustrat i liberal de la burgesia, amb un contingut basat en ressenya de moda, seccions pedagògiques o moralitzadores i crítica literària amb una clara inclinació cristiana catòlica. Un dels seus principals aspectes és la importància que dona la revista en ser un referent en la formació de les dones i concretament en la seva educació moral.[17]
Sinués de Marco, editada al llarg del segle xix, promovia la imatge de la dona segons doctrines catòliques i patriarcals regnants en l'època, un model de conducta que també es podia trobar a la resta d'Europa.[18] És també de destacar que no només es definía i desitjaba cert model de dona, sinó que també trobem exemples de la demonització de la desviació d'aquest model com la presentació que fa Pérez Galdós en l'obra "Fortunata y Jacinta".[19] La literatura decimonònica ens serveix per descobrir les imatges que els homes estableixen respecte els rols de les dones,[19] sent l'objecte de debat també del concepte d'àngel de la llar que prové precisament d'un recurs literari: la poesia.
Encara i que la seva obra hagi comportat una guia moral per l'educació de les "dones virtuoses", segons Molina Puertos també defensava un pensament liberal segons el qual defensava una educació per la dona, encara que aquesta fos diferenciada i adequada a uns estàndards molt concrets. L'alternativa conservadora era la idea de la inferioritat de la dona per raó del seu sexe, de manera que encara que podríem llegir la defensa de Pilar Sinués de Marco com una limitació clara dels rols de gènere i de les expectatives de les dones de l'època, també és possible considerar que defensava una educació liberal per a elles, superiors als homes en aspectes relacionats amb l'espiritualitat encara que sigués en tant a "educadora i esposa competent".[9]
L'ideal de la domesticitat al franquisme
[modifica]_-_Fondo_Mar%C3%ADn-Kutxa_Fototeka.jpg)
El franquisme va comportar un retrocés en nombrosos drets socials i polítics que va ser especialment acusat pel cas de les dones, havent aconseguit el vot en el 1931 durant la Segona República Espanyola i ara es veien abocades al retorn d'aquest ideal, a la limitació de les professions a les quals es podien dedicar, a la indumentària acceptada... En resum, al retorn a l'esfera privada després d'una guerra civil en què hi han participat activament i contribuït tant com la resta de dones europees a la Segona Guerra Mundial.[20]
La creació de "la Sección Femenina" a Espanya pel dictador Francisco Franco va reviure la imatge angelical d'aquest model, de manera coetània a mesures semblants a l'alemanya nazi.[20] Aquesta va contribuir a difondre els models vàlids de feminitat acceptats per la dictadura de Franco de 1938 a 1945.[21] En una anàlisi del es dues principals revistes falangistes dirigides a dones per Angela Cenarra Lagunas, podem trobar que, per un costat, van retornar a conceptes com l'abnegació i el servei, no només al marit sinó també a la patria i la particular labor de ser "callada i silenciosa (...) per trencar amb l'excessiu i arriscat desplaçament cap a el que és masculí que desestabilitzava la tradicional separació d'àmbits d'actuació per homes i dones".[21] Per altre costat, van recórrer a la noció de complementarietat entre home si dones i, les que eren exemplars en diversos àmbits com el literari, el polític o l'artístic, eren reconegudes en tant com a excepcions dintre d'un marc que ja era misogin. Per tant, encara haver retornat a idees establertes de les dones del segle passat, "és innegable que el franquisme, igual que altres règims feixistes, havia previst un «món petit» per a les dones, enfront del «món gran» dels homes".[21]
El poema
[modifica]El Pròleg
[modifica]| « | "There does, beyond desert, befall
(May my great fortune make me great!) The first of themes sung last of all. In green and undiscover'd ground, Yet near where many others sing, I have the very well-head found Whence gushes the Pierian Spring." Then she: "What is it, Dear? The Life Of Arthur, or Jerusalem's Fall?" "Neither: your gentle self, my wife, And love, that grows from one to all." |
Allà, més enllà del desert, succeeix
(Que la meva fortuna em faci gran!) El primer dels temes cantats a l'últim de tots En terra verda i sense descobrir, Però a prop d'on molts altres canten, He trobat el mateix cap de pou D’on brota el manantial de Pierian. Aleshores ella: “Què és, estimat? La vida d'Arturo o la caiguda de Jerusalem?” “Cap de les dues coses: la teva gentil persona, la meva esposa, I l'amor, que creix d'un cap a tots” |
» |
— Part I, Book I, Prologue: 3.10–4.4
El Parangó
[modifica]| « | But when I look on her and hope
To tell with joy what I admire, My thoughts lie cramp'd in narrow scope, Or in the feeble birth expire; No skill'd complexity of speech, No simple phrase of tenderest fall, No liken’d excellence can reach Her, the most excellent of all, The best half of creation’s best, Its heart to feel, its eye to see, The crown and complex of the rest, Its aim and its epitome. Nay, might I utter my conceit, 'Twere after all a vulgar song, For she's so simply, subtly sweet, My deepest rapture does her wrong. Yet is it now my chosen task To sing her worth as Maid and Wife; Nor happier post than this I ask, To live her laureate all my life. |
Però quan la miro i espero
De dir amb alegria el que admiro Els meus pensaments s’acullen en un àmbit estret, O en el dèbil naixement expiren; No hi ha una complexitat hàbil en el discurs, Cap frase simple de la més tendre caiguda, No hi ha excel·lència comparable que pugui aconseguir Ella, la més excel·lent de totes, La millor meitat de la millor creació, El seu cor per sentir, els seus ulls per veure, La corona i la complexitat de la resta, El seu objectiu i el seu epítom No, podria pronuncia la meva presumpció, ‘Seria després de tota una cançó vulgar, Perquè ella es tan simple, subtilment dolça, La meva més profunda exaltació li fa mal. No obstant, és ara la meva tasca escollida, Cantar el seu valor com a donzella i esposa; No demano una posició més feliç que aquesta, Per viure la seva llorejada tota la meva vida. |
» |
— Part I, Book I, Canto II: I.25–I.44
La tragèdia de l'esposa
[modifica]| « | Man must be pleased; but him to please
Is woman's pleasure; down the gulf Of his condoled necessities She casts her best, she flings herself. How often flings for nought! and yokes Her heart to an icicle or whim, Whose each impatient word provokes Another, not from her, but him; While she, too gentle even to force His penitence by kind replies, Waits by, expecting his remorse, With pardon in her pitying eyes; |
L’home ha de ser complagut; però complaure-ho a ell
És el plaer de la dona; per l'abisme De les seves necessitats empàtiques, Ella dona lo millor de si mateixa, es llença Quantes vegades es llença per res! I s’aferra a un caramell o a un capritx, El seu cor a un caramell o a un capritx, Primera paraula del qual impacient provoca Una altra, no d'ella, sinó d'ell; Mentrestant que ella, massa gentil inclú per forçar La seva penitència amb respostes amables, Espera el seu remordiment Amb perdó en els seus ulls compasius; |
» |
— Part I, Book I, Canto IX: I.1–I.12
Jane a la seva mare
[modifica]| « | Mother, it's such a weary strain
The way he has of treating me As if 'twas something fine to be A woman; and appearing not To notice any faults I've got! |
Mare, és una tensió tan esgotadora
La manera que ell té de tractar-me Com si fos una cosa bona ser Una dona; i aparentant no Notar qualsevol defecte que tingui! |
» |
— Part II, Book I: XIV.22–XIV.26
Referències
[modifica]- ↑ Herbermann, Charles George. The Catholic encyclopedia; an international work of reference on the constitution, doctrine, discipline, and history of the Catholic Church. New York, The Encyclopedia Press, 1907.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Cantero Rosales, M. Ángeles «De "perfecta casada" a "Ángel del hogar" o la construcción del arquetipo femenino en el siglo XIX». Tonos digital: Revista de estudios filológicos, 2007.
- ↑ 3,0 3,1 Kühl, Sarah «The Angel In The House and Fallen Women: Assigning Women Their Places In Victorian Society.». Open Educational Resources, 2016, pàg. 171-178.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Hoffman, Joan M. «"She Loves with Love That Cannot Tire": The Image of the Angel in the House across Cultures and across Time». Pacific Coast Philology, 42, 2, 2007, pàg. 264–271. ISSN: 0078-7469.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Ruddick, Sara «Learning to live with the Angel in the house». Women's Studies, 4, 2-3, 01-01-1977, pàg. 181–200. DOI: 10.1080/00497878.1977.9978416. ISSN: 0049-7878.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Nash, Mary. Mujeres en el mundo: historia, retos y movimientos, 2012. ISBN 978-84-206-0916-4.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Graciela, Rios Mabel «Mujeres: Educación y subordinación, en la obra de Fray Luis de León "La Perfecta Casada"». XIV Jornadas Interescuelas/Departamentos de Historia. Departamento de Historia de la Facultad de Filosofía y Letras. Universidad Nacional de Cuyo, Mendoza, 2013, pàg. 1-18.
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 Esteban, Nerea Aresti «El ángel del hogar y sus demonios: Ciencia, religión y género en la España del siglo XIX». Historia contemporánea, 21, 2000, pàg. 363–394. ISSN: 1130-2402.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Molina Puertos, Isabel «La doble cara del discurso doméstico en la España Liberal: El «Ángel del hogar» de Pilar Sinués». Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea, 2009, pàg. 181-197.
- ↑ Cervantes, Biblioteca Virtual Miguel de. «La perfecta casada / Fray Luis de León» (en castellà). [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ 11,0 11,1 Cortázar, Blanca Castilla «Arquetipo de la feminidad en "La perfecta casada", de fray Luis de León». Revista agustiniana, 35, 106, 1994, pàg. 135–170. ISSN: 0211-612X.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Jagoe, Catherine; Blanco, Alda; Salamanca, Cristina Enríquez de. La mujer en los discursos de género: textos y contextos en el siglo XIX (en castellà). Icaria Editorial, 1998. ISBN 978-84-7426-373-2.
- ↑ Federici, Silvia. Calibán y la bruja : Mujeres, cuerpo y acumulación originaria. Madrid : Traficantes de Sueños, 2004., 2004. ISBN 978-84-96453-51-7.[Enllaç no actiu]
- ↑ Woolf, Virginia. Las mujeres y la literatura. 2ª ed. Málaga: La Dragona, Miguel Gómez Ediciones, 2019. ISBN 978-84-947730-5-1.
- ↑ Showalter, Elaine «Killing the Angel in the House: The Autonomy of Women Writers». The Antioch Review, 32, 3, 1972, pàg. 339–353. ISSN: 0003-5769.
- ↑ Morán, Carmen «Las mujeres que mataron al ángel del hogar» (en castellà). El País [Madrid], 30-07-2017. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España». [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ frontalgaceta. «Ideas para el xix | El ángel del hogar» (en castellà), 08-05-2017. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ 19,0 19,1 Quispe-Agnoli, Rocío «De la mujer caída al ángel subvertido en Fortunata y Jacinta : Las funciones ambivalentes de Mauricia la Dura». Bulletin of Hispanic Studies, 75, 3, 01-07-1998, pàg. 337–354. DOI: 10.1080/00074909860084384. ISSN: 0007-490X.
- ↑ 20,0 20,1 Velasco, Manuel Tamajón «El regreso a la "perfecta casada" durante el primer franquismo». Actas XV Jornadas de historia y patrimonio sobre la provincia de Sevilla: La provincia de Sevilla entre la dictadura de Primo de Rivera y el final del franquismo (1902-1975). Asociación Provincial Sevillana de Cronistas e Investigadores Locales, 2019, pàg. 495–508.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Lagunas, Angela Cenarro «La Falange es un modo de ser (mujer): discursos e identidades de género en las publicaciones de la Sección Femenina (1938-1945)». Historia y política: Ideas, processos y movimientos sociales, 37, 2017, pàg. 91–120. ISSN: 1575-0361.