Àngels Moreno i Vercher
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1939  (84/85 anys)Gandia (la Safor) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Família | |
| Fills | Eva Dénia Moreno, Carles Dénia Moreno |
| Premis | |
Àngels Moreno i Vercher (Gandia, 1939) és una escriptora valenciana
De menuda li agradava la lectura i va començar a escriure. Als dèsset anys va fer alguna col·laboració a la revista Marisol i més tard col·laboracions de caràcter periodístic i literari en publicacions locals de Gandia i la Safor. L'any 1986 va rebre el premi de narracions breus en castellà Flor de Cactus amb En tono menor, allò la va animar a escriure una novel·la i presentar-la al premi Ciutat d'Alzira, on va quedar finalista amb Potser a setembre, i per recomanació del jurat l'obra es va publicar. La seua primera novel·la va ser finalista del premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, guardó que va aconseguir més tard amb Malson, ha rebut també el premi Alfons el Magnànim València de Narrativa. Ha treballat en el camp de la publicitat i la comunicació, amb el diari Levante-EMV i en diverses publicacions, és membre del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, d'Acció Cultural del País Valencià i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana[1][2][3]
És la mare dels músics Eva i Carles Dénia.
Obra
[modifica]Novel·la
[modifica]- 1991 D'ahir[1]
- 1994 Potser a setembre[1]
- 2001 Malson[1][4]
- 2003 Secrets inconfessables[1]
- 2008 Cita a la matinada[1]
- 2014 96 hores[5]
- 2015 Cantar i plorar[1]
Narrativa breu
[modifica]- 1986 En tono menor[1]
- 2005 Guinda[1]
- 2006 L'altra vida de Neus Castells[1]
- 2006 L'objecte del desig[1]
Crítica literària o assaig
[modifica]- 2002 La Memòria Amagada, dones en la història de Gandia [Coautora][1]
Premis
[modifica]- 1986 Premi Flor de Cactus de narrativa breu per En tono menor[1]
- 2000 Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per Malson[2][6]
- 2002 Premi Alfons el Magnànim de narrativa per Secrets inconfessables
- 2007 Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Bancaixa per Cita a la matinada[7][8]
- 2013 Premi Constantí Llombart de Narrativa en Valencià[1] per Un ram de roses grogues[1][3][5][9]
Notes
[modifica]- ^ - El títol d'Un ram de roses grogues fou per a presentar-se als Premis Literaris, encara que el nom original de l'obra era 96 hores[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Àngels Moreno». www.escriptors.cat. [Consulta: 10 desembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 associats, Partal, Maresma i «Àngels Moreno guanya el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb un "thriller" psicològic». VilaWeb.cat.
- ↑ 3,0 3,1 «Àngels Moreno guanya el Premi de Narrativa Ciutat de València — Saforguia.com». Saforguia.com.
- ↑ «Àngels Moreno guanya el Premi de Narrativa Ciutat de València — Saforguia.com». Saforguia.com.
- ↑ 5,0 5,1 «Àngels Moreno presenta «96 hores» en Gandia». Levante-EMV.
- ↑ Bosch, Eva Lopez «Premis Literaris Ciutat d'Alzira». Ajuntament d'Alzira. Arxivat de l'original el 2016-12-20 [Consulta: 10 desembre 2016]. Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine.
- ↑ «Cita a la matinada - Edicions bromera». www.bromera.com. [Consulta: 10 desembre 2016].
- ↑ «Fundació Vicent Andrés Estellés». www.fundacioestelles.org. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 11 desembre 2016].
- ↑ Press, Europa. «Àngels Moreno Vercher i Adolfo Alonso Ares guanyen els premis literaris Ciutat de València 2013», 04-12-2013. [Consulta: 19 maig 2019].
- ↑ «Valencia agrega dos premios literarios al auge del género negro» (en castellà). Elpais.com, 08-12-2013. [Consulta: març 2016].