Àrab sirià

Àrab sirià
Tipus	llengua
Ús
Estat	Síria
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües afroasiàtiques; llengües semítiques; àrab; àrab llevantí; àrab llevantí septentrional
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet àrab
Codis
IETF	apc-SY

El sirià o siri és un dels dialectes orientals de la llengua àrab, i és parlat principalment a Síria.

Convé no confondre'l amb el siríac, dialecte arameu que ha esdevingut llengua literària i litúrgica a la major part d'Àsia de la mà de l'Església Ortodoxa Siríaca.

Usuaris del sirià

El dialecte sirià es parla als següents llocs: Líban, els Palestina i Jordània, amb diferències segons la zona, però amb suficients trets comuns com per a ser considerat un sol dialecte dins la zona d'orient mitjà.

Com la resta de dialectes àrabs, el sirià-àrab generalment només es fa servir com a llengua d'ús oral, mentre que per a expressar-se per escrit es fa servir preferentment l'àrab estàndard modern. No obstant això, existeix la tendència actual a fer-lo servir dins l'àmbit d'internet, per exemple en alguns fòrums, tot i que alguns usuaris empren sovint l'alfabet llatí per escriure paraules en aquest dialecte.

Importància d'aquest dialecte

La indústria de la música i la creixent difusió de la televisió per satèl·lit han ajudat que el dialecte sirià s'entengui en gairebé tota la Península Aràbiga. Igual que la música ha estat decisiva per a la difusió del siríac, la producció de programes en aquest dialecte, especialment les telenovel·les han fet una funció similar, doncs es veuen per tota la zona d'orient mitjà. Un exemple és l'emissió de l'exitosa sèrie sobre el Ramadà Bab al-Hara.

Les diferències fonètiques

En l'àrab estàndard o normatiu hi ha dos sons aspirats interdentals (ث = th) i (ذ = dh) que els residents de la zona oriental pronuncien com "t" i "d", i en unes poques paraules el substitueixen per "s". El mateix passa amb la consonant emfàtica ظ, que en aquesta zona pronuncien com ز (amb so de s).

La lletra (àrab), en àrab estàndard [d͡ʒ] ('pronunciat com dsch), sona una mica més suau en el dialecte de Damasc, és a dir [ʒ] (com la "J" de Jordi). En moltes parts del país, però, es pronuncia com en l'àrab estàndard.

En lloc de la lletra (àrab) a les zones urbanes de la República Síria es pronuncia com si fos un conjunt vocàlic sòlid (lletra Hamza). En paraules religioses o en refranys la "o" es pronuncia més oberta, mentre que en llenguatge estàndard es pronuncia més tancada. En la parla dels beduïns aquest so es velaritza com una [g]. En una zona del nord es transforma el so inicial q per k. Molt estès entre els beduïns és la pronunciació de la k com [tʃ] (tsch).

En els diftongs "ai" i "au" sovint s'allarga la i o es contrau formant el so o. En la majoria de les síl·labes amb vocals àtones curtes, el so de la vocal neutra es redueix o s'omet. Això succeeix en major o menor grau, segons les particularitats del parlant. També entre els parlants del nord passa que conserven el so u curt a final de paraula en la conjugació dels verbs, en primera persona del passat perfet (exemple: qultu o bé kultu en lloc de ʿılt).

Les diferències en la gramàtica

Com en tots els dialectes àrabs parlats la gramàtica és més senzilla que en l'àrab estàndard. Les principals diferències són:

En el sirià no existeixen els casos (nominatiu, genitiu, acusatiu). Les terminacions dels casos amb el fenomen conegut com a nunació es perd en el sirià.
No existeix el mode subjuntiu ni el mode apocopat (jussiu o imperatiu).
La negació de frases verbals es porta a terme tant en present com en passat a través de la partícula ما mā (en àrab estàndard لا lā per al present i لم lam en el passat), les formes nominals són amb مو Mu negada (àrab estàndard: ليس Laysaen acusatiu).
L'ús comú en les formes verbals plurals femenines de l'àrab estàndard no s'utilitzen, ni les formes verbals de doble sentit.

Diferències en el lèxic

N'hi ha molta diferència de lèxic amb l'àrab estàndard. En el cas de l'estructura de les paraules, aquestes diferències són molt clares. No es tracta només de diferències fonètiques sinó també de l'ús de paraules completament diferents de les que s'ensenyen a les escoles d'àrab. Aquest llistat té com a objectiu proporcionar un breu resum. Conté algunes paraules pròpies de la zona de Damasc i el penjoll s'utilitza normalment per a l'àrab estàndard.

català	àrab estàndard		dialecte sirià de Damasc
quan	عندما	ʿindamā	وقت إللي	wa′t ıllī
també	أيضًا	ayḍan	كمان	kamān
llavors	ثم	ṯumma	بعدين	baʾdēn
allà	هناك	hunāka	هنيك	hınīk
fora	في الخارج	fī l-ḫāriǧi	برا	barrā
dins	في الداخل	fī d-dāḫili	جوا	ǧuwwā
bé	جيد	ǧayyid	منيح	kwayyıs, mnīḥ
meitat	نصف	niṣf^u	نص	nuṣṣ
la seva	له	lahu	اله	élō
aqui	هنا	hunā	هون	hōn
en	في	fī	ب	b-
si	نعم	naʿam	اي	ē
algú	أحد	aḥad^un	حدا	ḥadā
ara	الآن	al-ān^a	هله	halla
pròxim	القادم	al-qādim^u	الجاي	ıl-ǧāyy
últim	آخر	āḫar^u	تاني	tānī
només	فقط	faqaṭ	بس	bass
o (disjuntiu)	أم	am	ولا	wıllā
encara	حتى الآن	ḥattā l-ān	لسا	lissā
molt	جدا	ǧiddan	كتير	ktīr
des	منذ	munḏu	من	mın
per tant	هكذا	hākaḏā	هيك	hēk
quan	متى	matā	امتى	ēmtā
que, per què	ما، ماذا	mā, māḏā	شو	šū
per, a causa de	من أجل	min aǧlⁱ	منشان	mınšān
pocs	قليل	qalīl	شوي	šwayy
però si	ليت	layta	يا ريت	yā rēt
tal com, la seva	ك	ka	متل	mıtl
vull	أريد	urīd^u	بدي	bıddī
realment, en realitat	فعلا	fiʾlan	ولله	wa-llāh
on	أين	ayna	وين	wēn
cap a	إلى	ilā	على، ع	ʾalā, ʾa

Exemple de frase

Aquestes diferències poden donar com a resultat frases completament diferents en dialecte sirià:

.أريد أن أذهب إلي الجامعة غدا urīdu an aḏhaba ilā l-ǧāmiʿa^ti ġadan (àrab estàndard)

.بدي روح عل جامعة بكرة bıddī rūḥ ʿal-ǧāmʿa bukrā (dialecte sirià de Damasc)

Enllaços externs

http://syrianarabic.com Curs gratuït (amb copyright) i descarragable de sirià col·loquial. (anglès)