Àrees protegides dels tres rius paral·lels de Yunnan
Tipus | bosc temperat de coníferes àrea protegida | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | República Popular de la Xina | |||
| ||||
Característiques | ||||
Superfície | 16.984 km² | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni natural → Àsia-Oceania insular | |||
Data | 2003 (27a Sessió), Criteris PH: (vii), (viii), (ix) i (x) | |||
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | 2010 | |||
Identificador | 1083 | |||
Història | ||||
Cronologia | ||||
2010 | extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | |||
Els tres rius paral·lels de Yunnan delimiten una zona protegida que abasta una superfície de 1.700.000 hectàrees, situada en el nord-oest muntanyenc de la província xinesa de Yunnan, que cobreix una part de les capçaleres de tres importants rius de l'Àsia: el Iang-Tsé, el Mekong i el Salween. Va ser inclosa l'any 2003 en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.[1]
Descripció
[modifica]El Iang-Tsé, el Mekong i el Salween creuen de nord a sud, amb els seus cursos paral·lels, una cadena de muntanyes amb pics que superen els 6.000 m d'alçada i profunds gorgs amb profunditats de fins a 3.000 m. A l'indret es troben també la gorja del Salt del Tigre i la glacera de Mingyongqia.[1]
El lloc gaudeix de climes molt variats, que van des del subtropical fins a les valls glacials de les muntanyes, i una rica i excepcional biodiversitat. D'acord amb UICN, seria difícil trobar un lloc a una altra regió muntanyenca del món, que pugui superar-lo en diversitat ecològica i topogràfica. S'han descrit unes 6000 espècies de plantes i 173 espècies de mamífers (81 endèmiques), 414 d'aus, (22 endèmiques), 59 de rèptils (27 endèmiques), 36 d'amfibis (25 endèmiques) i 76 de peixos (35 endèmiques).[2]
-
Cadena muntanyenca de Meili Xue Shan
-
Els trams superiors del riu Iang-Tsé
-
Terrasses d'arròs en els vessants de la gorja del Salt del Tigre
-
El llac Bita
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Three Parallel Rivers of Yunnan Protected Areas». World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 14 maig 2017].
- ↑ «Informe d'Avaluación de la UICN». Documents. UNESCO. [Consulta: 14 maig 2017].