Àsturs

Àsturs
Tipus	grup ètnic històric
Part de	celtes
Inici	207 aC
Fi	60 dC

Els asturs^[1]^[2] o àsturs^[3]^[4]^[5]^[6](astŭres en llatí) foren un poble de la Tarraconense de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'Astúries quasi tota la província de Lleó i algunes comarques de Zamora i Galícia. Les muntanyes els van dividir en dues parts: els de la costa, anomenats asturs transmontans, i els de l'interior, anomenats asturs augustans. Plini diu que eren uns 240.000 dividits en 22 tribus (només se'n conserven els noms de 12: lanciatis, brigaecinis, bedunensis, orniacis, lungonis, saelinis, superatis, amacis, tiburis, egurris o gigurri, paesicis i zoelais).

El seu país tenia moltes mines, especialment d'or, i també cavalls de molta qualitat (un cavall astur era un asturcó). El poble era salvatge i aficionat a la guerra.

El 25 aC foren derrotats per Octavi August durant les guerres càntabres, a la riba del riu Astura i es van retirar a Lancia que fou conquerida. Els asturs al sud de les muntanyes van quedar sotmesos, però la resta va seguir de fet independent durant algun temps més.

Ciutats

La capital dels asturs fou Asturica Augusta (avui Astorga) que fou seu de convent jurídic. Altres ciutats foren: Forum Cigurrorum capital dels cigurris; Nemetobriga capital dels tiburis; Lancia (potser Sollanco o Mansilla); Camala (potser Cea); Bedunia (potser La Bañeza) capital del Bedunensis; Brigaecium (segurament Benavente), capital dels brigequins. A la part entre les muntanyes i la costa cal esmentar a Lucus Asturum (Lugo de Llanera); Noega (Gijón); Flavionavia (Avilés); Intercatia, la capital dels orniacis; Pelontium, la capital dels lungonis; Nardinium, la capital dels saelinis; i Petavonium, capital dels superatis.

Els tiburs

Un dels grups asturs era el dels tiburs (llatí tiburi). Van viure a la comarca actual de Trives, a l'actual província d'Ourense; la seva capital, Nemetobriga, fou identificada ja al s. XVIII amb una petita localitat anomenada avui dia Mendoia (nom que és l'evolució de Nemetobriga al gallec).^[7]

Referències

↑ «astur». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 28 febrer 2025].
↑ Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. 1. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 152 (Biblioteca Universitària). ISBN 84-7739-225-0.
↑ «Àsturs - Matèries - Thesaurus de la Universitat de Barcelona (THUB) | Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI UB». [Consulta: 28 febrer 2025].
↑ Curs d'Història del Dret: Fonts i institucions politicoadministratives. Universitat d'Alacant, 2008-10. ISBN 978-84-7908-986-3.
↑ Dasí, Joaquín Farinós. Geografia regional d’Espanya: Una nova geografia per a la planificació i el desenvolupament regional. Universitat de València, 2002. ISBN 978-84-370-5434-6.
↑ Moralejo Abelardo, Toponimia gallega y leonesa

[1] «astur». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[2] «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 28 febrer 2025].

[3] Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. 1. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 152 (Biblioteca Universitària). ISBN 84-7739-225-0.

[4] «Àsturs - Matèries - Thesaurus de la Universitat de Barcelona (THUB) | Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI UB». [Consulta: 28 febrer 2025].

[5] Curs d'Història del Dret: Fonts i institucions politicoadministratives. Universitat d'Alacant, 2008-10. ISBN 978-84-7908-986-3.

[6] Dasí, Joaquín Farinós. Geografia regional d’Espanya: Una nova geografia per a la planificació i el desenvolupament regional. Universitat de València, 2002. ISBN 978-84-370-5434-6.

[7] Moralejo Abelardo, Toponimia gallega y leonesa

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]