Álvaro Iglesias Gómez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 novembre 1982  (42 anys)Collado Villalba (Comunitat de Madrid) |
| Es coneix per | Nanysex |
| Activitat | |
| Ocupació | Delinqüent sexual |
| Altres | |
| Condemnat per | abús sexual infantil |
Álvaro Iglesias Gómez, de malnom Nanysex o també borona (Collado Villalba, Madrid, 15 de novembre de 1982) és considerat un dels majors i més joves pederastes de la història d'Espanya[1] i responsable de la major xarxa de pornografia infantil descoberta.[2] Va ser acusat de més de 23 delictes contra cinc menors, dos d'ells bebès.[1] El 9 de juliol de 2008 va ser condemnat a 58 anys de presó per 11 d'ells.
Va arribar a declarar haver abusat de més de 100 menors.[2]
Biografia
[modifica]No es coneixen massa dades sobre la seva infància, encara que va ser descrit com un nen normal que agradava de jugar amb Lego i ordinadors. Va començar a acudir a teràpia amb un psicòleg als 8 anys, al que va confessar que li agradaven els nens. Als 16 anys es van divorciar els seus pares i Álvaro va marxa a Múrcia amb la seva mare.[3]
El 1993, amb 11 anys, comet el seu primer acte delictiu, del que no és acusat. El 1996, comet vexacions amb un altre menor i aquest el denuncia als seus pares. El 1999 grava per primera vegada els seus abusos.[3]
En 2002 es converteix en soci d'un cibercafè del que és acomiadat quan el seu altre soci descobreix el contingut pornogràfic dels vídeos que té Iglesias. Va tornar a acudir a un psicòleg, que li va recomanar “buscar-se xicota”. A partir d'aquest moment intensifica la seva activitat a internet.[3]
Al llarg de la seva activitat delictiva com «Nanysex», Iglesias Gómez va comptar amb la col·laboració de dos implicats més: Eduardo Sánchez Moragues, sobrenomenat «Todd», de 23 anys al moment del seu detenció, a punt de llicenciar-se en geografia i història. Planejava l'obertura d'una llar d'infants per poder estar més prop de les seves víctimes. L'altre implicat era José Gómez Cansinos, sobrenomenat «Aza», de 24 anys i estudiant de biologia. Els tres utilitzaven els seus respectius sobrenoms (Nicks) per a l'accés als fòrums d'internet en els quals penjaven els vídeos dels seus abusos.[2]
En 2003 a Lo Pagán, Múrcia, es va masturbar davant d'un nen de dos anys en els serveis del local i després se'l va endur a casa seva per posteriorment ficar-se en el seu llit i masturbar-se damunt d'ell. Tot això era sempre gravat en vídeo per poder penjar-ho a la Xarxa. Aquest mateix any a Collado Villalba, Madrid, va treballar per a una família amb dos nens (de dos i un any respectivament) i una altra d'un menor de 3 als quals va realitzar tocaments, masturbacions i fel·lacions. El 2004, a Múrcia mentre compartia habitatge amb un matrimoni i el seu fill, va abusar d'aquest.[2]
Procés judicial i sentencia
[modifica]La Policia Nacional va ser posada sobre la pista de la possible existència d'aquesta xarxa de pederastes per la remissió de diverses fotografies per part de la Interpol des de Lió[1] en les quals es veia als nens i es va poder identificar un bitllet de tren de Renfe Rodalies de Madrid a la mà d'un d'ells.[4] En una altra de les fotos es va poder identificar l'anagrama del Hospital Universitari de la Paz, a la zona nord de Madrid, i en una tercera es va poder veure el teclat d'un ordinador amb la lletra Ñ.[2]
Malgrat haver confessat l'abús de més de cent nens[2] al moment de la seva detenció, en el judici va declarar haver abusat de només cinc d'ells. A Iglesias se li va oferir la castració química a la presó d'Herrera de la Mancha de Ciudad Real.[1] En la sentència promulgada per l'Audiència Provincial de Madrid el 9 de juliol de 2008 es va fallar que era:
- Responsable de tres delictes d'abusos sexuals, amb l'agreujant d'abús de confiança. Condemnat a 12 anys de presó per cadascun d'ells.
- Dos delictes més d'abusos sexuals. Condemnat a 3 anys i sis mesos de presó per cadascun d'ells.
- Cinc delictes de corrupció de menors per a l'elaboració de material pornogràfic amb l'agreujant d'abús de confiança. Condemnat a 2 anys i sis mesos de presó per cadascun d'ells.
- Un altre delicte de corrupció de menors per a la distribució de material pornogràfic. Condemnat a 2 anys i sis mesos de presó per cadascun d'ells.
- A més prohibició d'acostar-se a un dels menors i prohibició de comunicar-se o acostar-se a qualsevol menor o els seus pares durant els deu anys següents al compliment de la pena privativa de llibertat.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 'Nanysex' reconoce haber abusado de cinco niños y no descarta su castración química. El Mundo.es. Consultat el 21 de setembre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Lo que he visto no tiene nombre». Conmoción/ Los violadores de bebés. El Mundo.es. Consultat el 21 de setembre de 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Nanysex pasó la vida huyendo de su rastro. El País.com Consultat el 21 de setembre de 2011.
- ↑ 'Nanysex' reconoce abusos a cinco bebés aunque afirma que las violaciones eran "simulaciones". RTVE. Consultat el 21 de setembre de 2011.
Bibliografia
[modifica]- “Siete crímenes casi perfectos”. Rafael Reig, David, Torres, Angel García Collantes, Beatriz de Vicente, Ed: Debate. 2009