Vés al contingut

Ángel Alonso García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÁngel Alonso García
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 gener 1967 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Pasaia (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció i gravació Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, animador, director de fotografia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0022289 Allocine: 165144 Allmovie: p363123 TMDB.org: 1068140 Modifica el valor a Wikidata

Ángel Alonso García (Pasaia, Guipúscoa, País Basc, 2 de gener de 1967) és un director de cinema basc especialitzat en el món de l'Animació i els efectes especials.

Començaments

[modifica]

El 1983, quan només tenia 16 anys, va arribar a les seves mans una càmera de vídeo format Super 8. Apassionat al cinema de ciència-ficció, va començar a rodar els seus primers curtmetratges, la majoria d'ells casolans i de baix pressupost, comptant amb amics i familiars com a col·laboradors, tant davant com darrere de la cambra. Gràcies a aquests curts, va tenir una primera presa de contacte amb el món de l'animació, entrant a formar part de la productora ESKUZ, amb la qual participaria a La leyenda del viento del norte el 1988.[1] Durant aquest període, va conèixer a Ricardo Ramón, amb el qual més tard va treballar estretament.

Segona etapa

[modifica]

Després de la primera experiència, va decidir fundar el 1991 la productora Dibulitoon Studio, al costat del productor Ricardo Ramón, per a produir i dirigir amb independència les seves pròpies històries. Els primers anys van ser difícils, i la majoria dels treballs realitzats van ser serveis d'animació. Però a la fi de la dècada, i gràcies a l'aparició de les primeres pel·lícules en 3D com Toy Story (Pixar, 1995) i del desenvolupament del programari per a la seva creació, va finalitzar i va estrenar el seu primer llargmetratge propi: El ladrón de sueños (Dibulitoon Studio, 2000), va ser un dels primers llargmetratges d'animació espanyols completament en 3D. Aquesta obra va aportar a l'estudi la primera nominació als Premis Goya, en la categoria de millor pel·lícula d'animació.[2]

Tercera etapa

[modifica]

Després de la nominació, va dedicar el seu temps a investigar i provar noves tecnologies, que s'anaven desenvolupant ràpidament. Tot el coneixement adquirit el provava en curtmetratges experimentals. Així, van néixer Historia de Elam (2002), El juego de Caín (2004) i Involución (2006). Durant aquest període, va participar com a director artístic, d'animació o d'efectes en altres treballs del mateix estudi, com el curtmetratge Juguetes (2007) i els llargmetratges Glup (Dibulitoon Studio, 2004), Supertamps (Dibulitoon Studio, 2005) i Cristóbal Molón (Dibulitoon Studio, 2007). Cristóbal Molón és l'únic llargmetratge no nominat als Premis Goya, en la categoria de millor pel·lícula d'animació.[3]

A més, en 2005 va començar el desenvolupament del llargmetratge Mystikal (Dibulitoon Studio, 2010). Es tracta de la primera pel·lícula espanyola rodada 100% en croma amb actors reals, seguint el sistema de pel·lícules com Tron (Disney, 1982), 300 (Legendary Pictures, 2006) o fins i tot la taquillera Avatar (20th Century Fox, 2009) de James Cameron.

Llargmetratges com a director

[modifica]
Pel·lícula Any
El ladrón de sueños 2000
Mystikal 2010
Elkano, lehen mundo bira 2019[4]

Curtmetratges com a director

[modifica]
Curtmetratge Any
Historia de Elam 2002
El juego de Caín 2004
Involución 2006

Altres participacions

[modifica]
Pel·lícula Any Productora Tipus
La leyenda del viento del norte 1988 ESKUZ Llargmetratge d'animació
La isla del cangrejo 2000 Irusoin Llargmetratge d'animació
Glup 2004 Dibulitoon-Irusoin Llargmetratge d'animació
Supertramps 2005 Dibulitoon-Irusoin Llargmetratge d'animació
Juguetes 2007 Dibulitoon Curtmetratge d'animació
Cristóbal Molón 2007 Dibulitoon-Irusoin Llargmetratge d'animació

Referències

[modifica]