Ángel Bados Iparraguirre
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1945 (78/79 anys) Olazti (Navarra) |
Activitat | |
Ocupació | escultor, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat del País Basc |
Premis | |
Angel Bados Iparraguirre (Olazagutia, 1945) és un escultor i pedagog d'art navarrès. Figura important del grup d'escultors bascos de la dècada del 1980.[1] quan va ser una de les figures fonamentals en la reinterpretació de la tradició escultòrica basca, que va reprendre com a punt de partida els principis analítics i constructivistes de l'artista Jorge Oteiza.[2]
Biografia i trajectòria
[modifica]Estudia a l'Escola de Belles Arts de Madrid entre els anys 1969 i 1973. Torna a Navarra, on s'empra com a professor a l'Escola d'Arts i Oficis, per exercir com a professor a la facultat de Belles Arts de Bilbao. Realitza la seva primera exposició el 1975 a Pamplona, en la qual examina i censura el context cultural dominant. Aquest mateix any és becat per la Diputació de Navarra per traslladar el 1976 i 1977 a Itàlia i Anglaterra. Els muntatges i instal·lacions de tipus conceptual ocupen la seva activitat artística durant els anys setanta.
En la següent dècada, ja instal·lat a Bilbao, s'integra en el grup d'escultors bascos, influïts per les teories estètica i l'obra de Jorge Oteiza. En els 90 integra la seva tasca pedagògica a la facultat de Belles Arts de Leioa amb la impartició, compartida amb Txomin Badiola, d'uns tallers a Arteleku els anys 1995 i 1997 que aconsegueixen dirigir i potenciar l'obra de nombrosos artistes joves del país Basc.
L'any 2008 va publicar Oteiza. Laboratori experimental. un treball que va servir per organitzar i catalogar el treball de laboratori de l'escultor Jorge Oteiza, al costat del citat llibre va comissariar una exposició a la Fundació Museu Oteiza.[3]
Cal destacar els seminaris sobre art i representació que el Dr Bados Iparraguirre va impartir durant anys a la Universitat del País Basc, és una part fonamental del seu treball, ja que amb aquests seminaris una generació d'artistes joves potencien la creativitat i actitud crítica, analítica i constructiva de les arts.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Biografia a Euskomedia
- ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014]. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
- ↑ «Museu Oteiza». Arxivat de l'original el 2012-02-03. [Consulta: 24 març 2013].
- ↑ «Fitxa al web del Museo Patio Herreriano». Arxivat de l'original el 2013-04-24. [Consulta: 24 març 2013].