Ángel de Andrés Miquel

Ángel de Andrés Miquel
Biografia
Naixement	25 maig 1918 ; Madrid
Mort	6 agost 2006 (88 anys); Madrid
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Activitat
Ocupació	actor, presentador de televisió, director de teatre, actor de televisió
Activitat	1943 - 1998
Ocupador	Televisió Espanyola
Família
Parents	Ángel de Andrés López, fill del germà
Premis
	(1976) Gran Creu de l'Orde de Beneficència; (1961) Cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica; Medalla al Mèrit en el Treball ;

Ángel de Andrés Miquel (Madrid, 25 de maig de 1918-Ib., 6 d'agost de 2006)^[1] va ser un empresari teatral i actor espanyol.^[2] Oncle del també actor Ángel de Andrés López (1951-2016).

Biografia

Nascut al barri castís de Chamberí, va destacar en tots els gèneres interpretatius, encara que potser se li recorda més pels seus papers còmics, tant en teatre com en cinema, revista i televisió. En 1940 va entrar a formar part de la companyia teatral de Rafael L. Somoza després d'haver estat de gira amb Pepe Isbert en 1939 i després d'haver debutat abans en 1938 teatralment amb el director Salvador Videgain García. Posteriorment va passar a la Companyia Nacional María Guerrero on estrena Dulcinea, i d'aquí, de nou al teatre còmic, aquesta vegada amb Isabel Garcés al costat de la qual estrena, entre altres, Tú y yo somos tres (1945) d'Enrique Jardiel Poncela, Tánger (1945), de Joaquín Calvo Sotelo, Arsénico y encaje antiguo (1945) de Joseph Kesselring, i Diario íntimo de la tía Angélica (1946), de José María Pemán. Finalment formaria la seva pròpia companyia teatral junt a Antonio Casal triomfant amb A lo loco de José Padilla, Las cuatro copas, ¡Vengan líos! i Los 4 besos. Va triomfar tant en el gènere de la comèdia, el drama i la revista musical. Precisament en aquesta van ser alguns dels seus últims treballs: Las castigadoras, Las corsarias, Qué cuadro el de esquina a Velázquez o la reposició de Las Leandras.^[3]

En el teatre va ser un dels grans de les dècades de 1950-1970, va actuar en el Circ Price de Madrid i va executar alguns dels seus majors èxits sempre al costat de grans professionals de les taules.

En cinema, va arribar a intervenir en més de 100 pel·lícules, des de Fin de curso (1943) fins a Esquilache (1989). Especialment recordades són les seves actuacions a La fe (1947), Historias de la radio (1955) o 091, Policía al habla (1962) de José María Forqué.

Va ser també un dels pioners de la ràdio i en Televisió Espanyola, actuant fins i tot en les emissions de prova, recordant-se programes com Los lunes con Ángel o Sonría, por favor. Un dels seus últims treballs en el mitjà va ser la sèrie Celia, amb direcció de José Luis Borau. A més va ser amic personal de polítics com Adolfo Suárez González i José María Álvarez del Manzano.