1989
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1989 (mcmlxxxix) |
| Islàmic | 1410 – 1411 |
| Xinès | 4685 – 4686 |
| Hebreu | 5749 – 5750 |
| Calendaris hindús | 2044 – 2045 (Vikram Samvat) 1911 – 1912 (Shaka Samvat) 5090 – 5091 (Kali Yuga) |
| Persa | 1367 – 1368 |
| Armeni | 1438 |
| Rúnic | 2239 |
| Ab urbe condita | 2742 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Anys | |
| 1986 1987 1988 - 1989 - 1990 1991 1992 | |
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 2 de setembre, Burjassot, Horta Nord: Comencen les emissions en proves de Canal 9, de la mà de Xelo Miralles, començant les emissions regulars el dia de la Comunitat Valenciana 9 d'octubre.
- 19 de setembre, Nepal: Mònica Verge i Magda Nos Loppe assoleixen el cim del Cho Oyu (8.201 m), el primer vuit mil femení estatal.[1]
- 30 d'octubre, Madrid, Espanya: el Tribunal Suprem aprova la segregació del municipi Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragonès).
- Barcelona: Es funda la Gran Orient de Catalunya.
- Montgat, el Maresme: Es funda l'escola Hamelin-Laie International School
- Resta del món
- 7 de març: Iran trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie.
- Entre el 15 d'abril i el 4 de juny, Pequín, República Popular de la Xina: Protestes de la Plaça de Tian'anmen diversos milers d'estudiant universitaris seguits uns dies més tard per treballadors convoquen manifestacions pacífiques demanant l'obertura del règim comunista. El 4 de juny Li Peng ordena el desallotjament per part de l'exèrcit popular de la Xina culminant en la mort de diversos centenars de manifestants, milers de ferits i centenars d'arrestats.[2][3]
- 15 d'octubre, Sud-àfrica: Cinc dels vuit presos polítics del Congrés Nacional Africà han sigut alliberats de Robben Island.[4]
- 9 de novembre, Berlín, RDA: El govern d'Erich Honecker decideix deixar el pas lliure al trànsit ciutadà el Mur que dividia la ciutat en dues parts, la que pertanyia a la República Federal i la que pertanyia a la República Democràtica, alhora que els mateixos ciutadans el comencen a enderrocar.
- 20 de novembre, Nova York: l'Assemblea General de les Nacions Unides adopta la Convenció sobre els drets de l'infant.
- 29 de desembre, Txecoslovàquia: l'Assemblea Federal, el parlament comunista, va escollir el dissident Vaclav Havel com a nou president. Immediatament es forma un govern de coalició amb l'objectiu de fer les reformes econòmiques liberals necessàries per establir una economia de mercat i les reformes legals per dur la democràcia. Comença la Revolució de Vellut.
Cinema i televisió
[modifica]| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 01/13 | José Luis Cuerda | Amanece, que no es poco | comèdia |
| 00/00 | John Doe |
pel·lícula | slasher |
| 02/24 | Jonathan Wacks | Autopista Cheyenne | com. dramàtica |
S'estrenen els films Els déus deuen estar bojos 2 i Babar a la selva. El 7 d'abril començà l'emissió de l'anime Granzort.
Còmics i literatura
[modifica]- RSS de l'Azerbaidjan, URSS: Es funda el diari Azadlıq publicat en àzeri.
Miquel Ferrà guanyà el primer Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per l'obra Allah Akbar (El morisc).
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Videojocs
[modifica]| d. | jocs | sist. | ||
|---|---|---|---|---|
| Cadash |  |
recreativa | ||
| 07/ | Horror Story (ホラーストーリー) / Demon's World | |
recreativa | |
| 04/20 | Adventures of Lolo |  |
NES | |
| 09/01 | Chip's Challenge | |
Lynx | |
| 04/21 | Alleyway (アレイウェイ) |  |
Game Boy | |
| 06/14 | Tetris (テトリス) | |
Game Boy | |
| 12/15 | PC Genjin (PC原人) | |
PC Engine |
Naixements
[modifica]| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M |
|---|---|---|---|---|
| 05/15 | Kylie Rae Harris | cantant country | texana | 2019 |
- 18 de gener - Cornellà de Llobregat: Rubén Miño Peralta, porter de futbol català.
- 20 de gener - Maó, Menorca: Elisabet Salom Pons, coneguda com a Bet Salom, és una gimnasta menorquina.[5]
- 7 de març - Igualada: Diana Gómez i Raich, actriu de cinema i televisió catalana.[6]
- 11 de març - Castellar de n'Hug, Berguedàː Naila Jornet i Burgada, fisioterapeuta i esquiadora de muntanya catalana.[7]
- 20 de març - Villanova i la Geltrú: Estela García, atleta velocista catalana.[8]
- 25 de març - Sabadell, Vallès Occidental: Gemma Abant i Condal, ciclista catalana d'elit, guanyadora de diversos campionats mundials.[9]
- 24 d'abril - Palma: Melanie Costa, nedadora mallorquina.[10]
- 25 de maig - Barcelona: Esteve Rabat i Bergada, més conegut com a Tito Rabat, pilot català de motociclisme.
- 9 de juny - Georgina Carreras Caner, futbolista catalana que ha jugat com a migcampista.[11]
- 17 de juny - Sabadellː Queralt Castellet i Ibáñez, surfista de neu catalana.[12]
- 11 d'agost - Barcelona: Úrsula Corberó, actriu catalana.[13]
- 26 de novembre - La Seu d'Urgell: Montse Garcia Riberaygua, piragüista d'aigües braves i especialista en eslàlom andorrana.[14]
- Barcelona: Dulceida, bloggera dedicada a l'entorn de la moda.
- Resta del món
- 3 de gener, Kita-Kyūshū, Japó: Kōhei Uchimura, gimnasta artístic japonesa.
- 2 de març, Southend-on-Sea: Nathalie Emmanuel, actriu britànica coneguda pel seu paper a la sèrie Joc de Trons.[15]
- 12 de març, Alcanyís: Silvia Meseguer Bellido, jugadora de futbol espanyola.[16]
- 13 de març, Austin, Estats Units d'Amèrica: Lizzie Velásquez, estatunidenca que té una malaltia extremadament rara que l'ha portat a convertir-se en escriptora i oradora.[17]
- 26 de maig, Istanbul: Buse Coşkun, patinadora artística sobre gel turca.
- 28 de juny, Palència, Espanya: Sergio Asenjo Andrés, futbolista espanyol.
- 29 de juny, Oświęcim: Maciej Sadlok, futbolista polonès
- 7 de juliol, Poitiers, Occitània: Quentin Bernard, futbolista occità.
- 18 de juliol, Zehdenick: Sebastian Mielitz, futbolista alemany.[18]
- 19 de juliol, Rio de Janeiro: Bruna Karla, cantant brasilera de música cristiana contemporània
- 20 de juliol, Zanjan, Iran: Elnaz Rekabi, escaladora esportiva iraniana.
- 22 de juliol, Tirana, Albània: Edgar Çani, futbolista albanès
- 28 de juliol, Bukan, Iran: Aram Khalili, futbolista iranià.
- 12 d'octubre, Sevilla, Espanya: Melanie Serrano, futbolista espanyola.[19]
- 24 d'octubre, Göteborg, Suècia: PewDiePie, humorista suec.
- 22 de novembre, Alemanya: Marcel Titsch-Rivero, futbolista alemany.
- 12 de desembre, Pardes Hanna-Karkur, Israel: Tal, cantant israelià.
- 13 de desembre, Estats Units: Taylor Swift, cantant estatunidenca.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 3 de gener - Londres: Lina Llubera, soprano catalanoucraïnesa, casada durant 18 anys amb el compositor rus Serguei Prokófiev (n. 1987).[20]
- 23 de gener - Figueres (Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor surrealista empordanès (84 anys).[21]
- 19 de febrer - Barcelona: Laia González, periodista i activista social catalana (32 anys).
- 26 d'abril - Los Angeles, Califòrnia: Lucille Ball, actriu còmica estatunidenca (n. 1911).[22]
- 16 de maig - Cadaqués, Alt Empordà: Anna Maria Dalí i Domènech, germana de Salvador Dalí (n. 1908).[23]
- 2 de juny - Escaldes-Engordany, Andorra: Josep Viladomat i Massanas, escultor català (n. 1899).
- 5 de juny - Barcelonaː Adi Enberg, periodista, poliglota, aventurera i espia, companya intermitent de Josep Pla (n. 1901).[24]
- 1 de juliol - Calonge, Baix Empordà: Jacint Morera i Pujals, pintor català.
- 3 d'agost - Rubí: Lluís Parcerisa i Serra, publicista i promotor musical català.
- 10 d'agost - Dénia, Marina Alta: Alberto Sols García, bioquímic valencià gran especialista en biologia molecular (n. 1917).
- 18 de setembre - Barcelona: Antoni Vila i Arrufat, pintor i gravador i muralista català.
- 22 d'octubre - el Masnou, Maresme: Ramon Trias Fargas, polític, català (66 anys).
- 26 d'octubre - Salem, Nova Jersey (EUA): Charles J. Pedersen, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1987 (n. 1904
- 1 de novembre - Sabadell: Maria Vinyes i Mayola, professora catalana.
- 15 de novembre - Olot, La Garrotxa: Càndida Pérez, cupletista i compositora, autora de molts cuplets catalans (n. 1893).[25]
- 12 de desembre - Barcelona: Carlos Barral i Agesta, editor, polític i escriptor català en llengua castellana (n. 1928).
- Barcelona: Amèrica Cardunets i Tallada, pintora catalana.[26]
- Resta del món
- 7 de gener - Tòquio (Japó): Hirohito, emperador del Japó.
- 17 de gener - Montevideoː Alfredo Zitarrosa, cantant, compositor, poeta, escriptor i periodista uruguaià (n. 1936).[27]
- 1 de febrer - Southamptonː Elaine de Kooning, pintora estatunidenca expressionista abstracta i crítica d'art (n. 1918).[28]
- 17 de febrer - Changsha (Xina): Mo Yingfeng, guionista i escriptor xinès (n. 1938).[29]
- 21 de febrer - Boston, Massachusetts: Kiran Gandhi, també coneguda artísticament com a Madame Gandhi, música, cantant, artista i activista feminista.
- 22 de febrer - San Diego, Califòrnia: Sándor Márai escriptor hongarès (88 anys).[30]
- 9 de març -Boston, Massachusetts (EUA): Robert Mapplethorpe, fotògraf estatunidenc, conegut pel seu tractament de temes controvertits a gran escala amb fotografies en blanc i negre altament estilitzades. (n. 1946)[31]
- 14 de març - Graubünden, Suïssa: Zita de Borbó-Parma, última emperadriu de la casa Habsburg de l'imperi austrohongarès (n. 1892).[32]
- 19 de març: Alan Civil, intèrpret de trompa anglès.
- 15 d'abril:
- Metz (França): Bernard-Marie Koltès, dramaturg francès.(n. 1948).[33]
- Pequín (Xina): Hu Yaobang, va ser un oficial d'alt rang de la República Popular de la Xina (n. 1915).[34]
- 19 d'abril - Cornualla (Gran Bretanya): Daphne du Maurier, novel·lista britànica (81 anys).
- 22 d'abril - Lafayette, Califòrnia (EUA): Emilio Gino Segrè, físic italo-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1959 (n. 1905).[35]
- 27 d'abril - Nova York: Julia Smith, pianista, compositora i escriptora musical estatunidenca (n. 1905).[36]
- 30 d'abril - Roma, Itàlia: Sergio Leone, director de cinema italià (60 anys).
- 17 de maig - Zúricː Lucia Moholy, fotògrafa d'origen austrohongarès, que documentà l'arquitectura i els productes de la Bauhaus (n. 1894).[37]
- 20 de maig - Blockley, Anglaterra: John Hicks, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1972 (n. 1904).[38]
- 24 de maig, USAː Bernice Eddy, viròloga i epidemiòloga estatunidenca (n. 1903).[39]
- 30 de maig - Nova Yorkː Zinka Milanov, soprano croata (n. 1906).[40]
- 3 de juny - Teheran (Iran): Seyyed Ruhol·lah Khomeini àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini ,clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia (n. 1900).[34]
- 9 de juny - Chicago, Illinois (EUA): George Wells Beadle, genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 (n. 1903).[41]
- 21 de juny - París (França): Henri Sauguet, compositor francès (n. 1901).[42]
- 29 de juny - Budapest: Ihász Gábor, cantant i compositor hongarès.
- 6 de juliol - Budapest, Hongria: János Kádár, és el pseudònim de Giovanni Giuseppe Czermanic (més tard Csermanek), polític hongarès, màxim dirigent del seu país durant trenta-dos anys.[34]
- 10 de juliol - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Melvin Jerome "Mel Blanc" va ser un actor de doblatge i comediant estatunidenc (n. 1908).[43]
- 11 de juliol -
- Lima (Perú): Magda Portal, poeta, escriptora i política peruana (n. 1900).[44]
- Steyning, West Sussex: Laurence Olivier, actor, director teatral i productor britànic (n. 1907).[45]
- 14 de juliol - Tolosaː Cecilia G. de Guilarte, reportera de guerra i escriptora basca exiliada.[46]
- 16 de juliol - Anif, prop de Salzburg, Àustria: Herbert von Karajan, director d'orquestra austríac (n. 1908).[47]
- 3 d'agost, Denverː Antonia Louisa Brico, pianista i directora d'orquestra neerlandesa de renom (n. 1902).[48]
- 12 d'agost - Stanford, Califòrnia (EUA): William Shockley, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1956 (n. 1910).
- 14 de setembre - Madrid: Pedro Urraca Rendueles, policia espanyol de l'aparell repressor del franquisme a l'exterior, va ser qui va detenir i deportar el president Lluís Companys l'agost de 1940.
- 22 de setembre, - Nova York, Estats Units: Irving Berlin, compositor i lletrista estatunidenc (n. 1888).[49]
- 30 de setembre, Nova York (EUA): Virgil Thomson, compositor estatuniudenc (n. 1896).[50]
- San Salvador - El Salvador: Ignacio Ellacuría, filòsof, escriptor i teòleg basc és assassinat (59 anys).
- 4 d'octubre - Maidstone, Anglaterra: Graham Chapman, còmic, escriptor i actor britànic, que va formar part del grup d'humoristes Monty Python (n. 1941).[51]
- 14 d'octubre - Los Angeles: Lucy Doraine, actriu de cinema hongaresa del cinema mut (n. 1898).[52]
- 25 d'octubre - Nova York: Mary McCarthy, novel·lista, crítica i activista política estatunidenca (n. 1912).[53]
- 5 de novembre - Nova York (EUA)ː Vladimir Horowitz, pianista clàssic, considerat un dels pianistes més distingits de la història (n. 1903).[54]
- 12 de novembre - Madrid, Espanya: Dolores Ibárruri Gómez, la Pasionaria, dirigent comunista (93 anys).(n. 1895)[55]
- 20 de novembre - Palerm, Sicília: Leonardo Sciascia, escriptor i polític sicilià (68 anys).
- 27 de novembre - Madrid, Espanya: Carlos Arias Navarro, Alcalde de Madrid (1965 - 1973), President del Govern (1973 - 1976) (80 anys).[34]
- 14 de desembre - Moscou, URSS: Andrei Sàkharov, físic nuclear soviètic i drets humans i les llibertats guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1975.
- 14 de desembre - Ciutat de Mèxic, Mèxic: Dámaso Pérez Prado, el Rei del Mambo, músic, compositor i arranjador cubà.
- 22 de desembre - París, França: Samuel Beckett, escriptor irlandès (83 anys).[56]
- 31 de desembre - Louveciennes: Lilly Daché, modista i barretera franco-nord-americana.[57]
Referències
[modifica]- ↑ «Magda Nos Loppe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ Fairbank, John King, 1907-1991,. Histoire de la Chine : des origines à nos jours. ISBN 979-10-210-0222-7.
- ↑ Spence, Jonathan D.,. The search for modern China. First Norton Paperback edition. ISBN 0-393-30780-8.
- ↑ «Five ANC leaders are released from prison» (en anglès). South African History Online. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Fitxa de Pequín 2008 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. al COE (castellà)
- ↑ «Les actrius Diana Gómez i Ana Polo protagonitzen avui a l’Ateneu l’acte de les Joventuts d’Esquerra Republicana, sobre el Dia de la Dona». La Veu de l'Anoia, pàg. 16.
- ↑ «Naila Jornet Burgada». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Ficha de Estela García». World Athletics. [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ «Gemma Abant Condal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Melanie Costa». Real Federación Española de Natación. [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ «Georgina Carreras» (en castellà). FBref. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «Queralt Castellet Ibàñez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Úrsula Corberó» (en castellà). Bekia. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Montse García Riberaygua | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ «Game of Thrones's Nathalie Emmanuel Gears Up for Furious 7». Vanity Fair. Condé Nast, 3-2015 [Consulta: 4 abril 2015].
- ↑ «Silvia Meseguer Bellido. Meseguer - 15». La Liga. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Lizzie Velásquez». Edicions 62. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Sebastian Mielitz» (en alemany). fussballdaten.de.
- ↑ «La jugadora amb més antiguitat de la plantilla, heroïna de la Lliga assolida el 2013, destaca pel seu caràcter guanyador». fcbarcelona.cat. Arxivat de l'original el 10 octubre 2021. [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ Pessarrodona, Marta. «Catalanas por el mundo» (en castellà). La Vanguardia, 28-01-1989. [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ «Salvador Dalí i Domènech | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Lucille Ball | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Rodrigo, Antonina «Anna María Dalí, hermana de Salvador Dalí» (en castellà). El País [Madrid], 16-05-1989. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Badosa, Cristina. Josep Pla: biografia del solitari. 2. ed. Barcelona: Edicions 62, 1997. ISBN 84-297-4210-7.
- ↑ «Càndida Pérez i Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte.. 1. ed. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1998-. ISBN 84-7826-963-0.
- ↑ «1936 – 10 de març – 2019 Alfredo Zitarrosa, un año más». Diario El Pueblo. Salto (Uruguai), 10-03-2019. Arxivat de l'original el 2020-03-23. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Curtis, Cathy. «Elaine de Kooning» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «莫应丰_中国作家网». [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ «Sándor Márai: libros y biografía autor» (en castellà). lecturalia.com. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Robert Mapplethorpe. Palma: Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, 2009. ISBN 978-84-935852-9-7.
- ↑ «Zita de Parma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Emilio Segrè | Italian-American physicist» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Buehner, Katie; Feustle, Maristella. «Julia Smith Collection (Music), 1920-1989. Biographical Note» (en anglès). UNT. University Libraries. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Lucia Moholy». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1972» (en anglès). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑
- ↑ «Zinka Milanov | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1958» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Mel Blanc | American entertainer» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ «Perú cumple 27 años sin Magda Portal, su 'primera poetisa'». Notimérica. Europa Press, 11-07-2016. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Laurence Olivier | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Fernández, Miguel Ángel. «Cecilia G. de Guilarte, olvidada pionera del reporterismo de guerra» (en castellà). La Marea, 24-08-2022. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ «Herbert von Karajan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ Ware, Susan. Notable American Women: A Biographical Dictionary Completing the Twentieth Century (en anglès). Harvard College: The Belknap Press of Harvard University Press, 2004, p. 77-79. ISBN 0-674-01488-X.
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Virgil Thomson». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Graham Chapman | Biography, Monty Python, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Lucy Doraine (1898-1989) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 31 març 2023].
- ↑ «Mary McCarthy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Vladimir Horowitz | Russian pianist» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Dolores Ibárruri Gómez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Samuel Beckett | Irish author» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ Morris, Bernardine «Lilly Dache, 97, Creator of Hats For the Fashion Set of Yesteryear» (en anglès). The New York Times, 02-01-1990.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1989