Ángela García Rives
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Ángela Rafaela Ana García Rives 2 juny 1891 Madrid |
| Mort | 1968 (76/77 anys) |
| Formació | Universitat Central Instituto Cardenal Cisneros |
| Activitat | |
| Ocupació | bibliotecària, arxivera |
| Activitat | - 1961 |
| Ocupador | Biblioteca Nacional d'Espanya |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | Moisés García Rives Luis García Rives |
Ángela García Rives (Madrid, 2 de juny de 1891 - 1968) va ser una arxivera i bibliotecària espanyola. Va ser la primera dona a ingressar al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs.
Va néixer a Madrid el 2 de juny de 1891 en el si d'una família benestant, tradicional,[1] i vinculada al món bibliotecari.[2] El seu pare, Moisés García Muñoz, va ser advocat i arxiver-bibliotecari del Senat, mentre que la seva mare, Rafaela Rives Muñoz, era mestressa de casa.[1] Altres familiars també van treballar per a l'administració: el seu avi, Moisés García, va ser cap de l'Administració d'Hisenda, i el seu germà, dit també Moisés, va ser advocat fiscal de l'Audiència Territorial de Madrid, mentre que un altre germà, Luis, va ser també arxiver-bibliotecari.[2]
La seva formació va ser brillant i sempre amb notes excel·lents.[1] Va estudiar batxillerat a l'Institut General i Tècnic Cardenal Cisneros. A més, va formar-se l'Escola Normal de Madrid i va ampliar estudis al Col·legi Nacional de Sordmuts i Cecs.[2] Això va permetre-li obtenir els títols de mestra d'ensenyament superior i de piano, obtinguts amb qualificacions excel·lents. García va beneficiar-se del Reial Decret de 8 de març de 1910, pel qual es va eliminar la marginació de les dones d'accedir lliurement a l'educació superior.[1] Va continuar cursant estudis a la universitat, va llicenciar-se en Filosofia i Lletres per la Universitat Central, amb nota d'excel·lent i premi extraordinari, i després va doctorar-se en la secció d'Història amb una tesi sobre els reis Ferran VI d'Espanya i Bàrbara de Bragança,[2] que va defensar el 30 de novembre de 1916. Paral·lelament, va participar en l'estudi de dòlmens a Extremadura.[1]
El 1913 va ser la primera dona a ingressar al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs el 1913, després que el 1910 s'hagués eliminat la impossibilitat d'accedir al cos a les dones.[2] Les oposicions, que van ser qualificades de difícils, no van ser fàcils per a García, a qui hom atribueix sort al fet de tenir dos homes jutges que eren proclius a que la dona treballés. Va superar les oposicions en l'onzena posició i durant vuit anys va ser l'única dona del cos facultatiu.[1] Va ser destinada a la biblioteca pública de Jovellanos de Xixon i després, al l'Arxiu General d'Alcalá de Henares el 1914,[2] tot i que també va ocupar un lloc de confiança al servei del ministre de cultura.[1] Finalment, va ser destinada a la Biblioteca Nacional d'Espanya el 1915, on va treballar durant 46 anys fins a la seva jubilació el 1961.[2]
Al començar la Guerra Civil, breuement va ser adscrita a l'Exèrcit d'Ocupació a Saragossa, de 1937 a 1939.[1] Després va continuar destinada com a bibliotecària a la Biblioteca Nacional, i en acabar el conflicte va ser depurada, i readmesa sense sanció al servei. El 1942 va ser nomenada cap de la secció de catalogació del centre. El 1962 se li va concedir la Comanadoria de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Pola-Morillas, María Teresa; Arquero-Avilés, Rosario «Ángela García Rives, o quan elles van arribar a les biblioteques i arxius». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 44, 2020. DOI: https://dx.doi.org/10.1344/BiD2020.44.19 [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «García Rives, Ángela (1891-post. 1968)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 11 març 2023].