Ángela García de la Puerta

Ángela García de la Puerta

Biografia
Naixement	26 desembre 1903 valor desconegut
Mort	abril 1992 (88 anys)
Formació	Universitat de Saragossa
Activitat
Ocupació	catedràtica de batxillerat (1928–), química

Ángela García de la Porta (Sòria, 26 de desembre de 1903 - 1992) va ser la primera catedràtica de Física i Química d'Institut a Espanya.

Biografia

Va estudiar batxillerat en el seu Soria natal, aconseguint el premi extraordinari en la secció de Lletres. Va estudiar més tard a l'Escola Normal de Mestres, pertanyent a la promoció de 1920-22. Va continuar els seus estudis i es va llicenciar en Ciències Químiques, obtenint el premi extraordinari en el grau de Llicenciat, obtenint la seva titulació el 12 de març de 1927.

A la Universitat de Saragossa es va doctorar en Ciències Químiques, passant a treballar primer com a ajudant i auxiliar a la pròpia universitat i més tard va aconseguir ser catedràtica d'institut, amb plaça en un Institut de Ciudad Real. Va ser la primera catedràtica de Física i Química (oposició que va guanyar amb el número u el 1928) i la primera Doctora en Ciències de la Universitat de Saragossa, sent el títol de la seva tesi: "Contribución al estudio de los potenciales de oxidación".

Va estar en comissió de serveis en el recentment creat Institut Femení de Madrid i més tard, en 1932, va aconseguir un trasllat per comissió de serveis a l'Institut Miguel Servet de Saragossa (on treballaria fins a la seva jubilació l'any 1973), sent nomenada secretària a proposta del Claustre, exercint el càrrec fins a 1936, any en el qual el rector de la Universitat de Saragossa la va nomenar directora del mateix, romanent en el càrrec fins a 1942. Així, Ángela García va ser una de les primeres dones directores d'Institut d'Espanya i l'única de l'Institut femení Miguel Servet fins a l'any 2000, data en la qual va ser triada Marina Sanz.

A més del seu treball com a docent, Ángela també va treballar en els Laboratoris de Química Teòrica i Electroquímica de la Facultat de Ciències i en el Laboratori d'Electroquímica de l'Escola Industrial de Saragossa entre 1926 i 1928. En 1930 i 1931 va treballar en el Laboratori d'Electroquímica de l'Escola Superior del Treball a Madrid i en 1932 gràcies a una beca JAE va treballar en la Technische Hochschule de Dresden.

Reconeixements

La seva excepcional carrera li va fer mereixedora de nombrosos homenatges. Ja en 1928 els seus propis companys de la Facultat de Químiques li van rendir un homenatge, al costat de Jenara Vicenta Arnal Yarza, en el Casino de Saragossa pel seu nomenament com a Professores Auxiliars de la Facultat.

També després d'haver guanyat l'oposició a catedràtica d'institut i convertir-se en la primera dona a aconseguir-ho, la Diputació Provincial de Saragossa li va lliurar la medalla de la corporació i l'Ajuntament de la mateixa ciutat li va atorgar el títol de Catedràtic, mentre que el rector de la Universitat de Saragossa li va imposar la medalla de Catedràtic.

Bibliografia

• María Ángeles Delgado Martínez y José Damián López Martínez, De analfabetas científicas a catedráticas de física y química de instituto en España: el esfuerzo de un grupo de mujeres para alcanzar un reconocimiento profesional y científico, Revista de educación no. 333 (2004) 255-268
• María Ángeles Delgado Martínez, Científicas y educadoras: las primeras mujeres en el proceso de construcción de la Didáctica de las Ciencias en España, Servicio Publicaciones Universidad de Murcia, 2009
• Carmen Magallón Portolés, Las mujeres que abrieron los espacios de las ciencias experimentales para las mujeres, en la España del primer tercio del siglo XX, Arenal 17:2 (2010) 319-347
• Piluca Fernández Llamas, Cristia Balsega Mantecón, Inocencia Torres Martínez y Concha Gaudó Gaudó, Pioneras de la Educación en Aragón, Actas del I Congreso sobre Historia de la Enseñanza Media en Aragón 2009 (2011) 249-346
• La primera doctora en Ciencias de la UZ “siempre se consideró una más entre sus compañeros”, El Heraldo de Aragón, 2011