Ángela Luzdivina García Fernández
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1911 L'Alcargu (Astúries) |
Mort | 20 agost 2010 (98/99 anys) Gijón (Astúries) |
Activitat | |
Ocupació | política |
Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra Civil espanyola Vaga revolucionària d'octubre de 1934 |
Premis | |
Ángela Luzdivina García Fernández «La Capricha» (Sotrondio, Samartín del Rei Aurelio, Astúries, 1911 - Gijón, 20 d'agost de 2010[1]) fou una activista política asturiana d'esquerres.
Nascuda en el llogaret asturià d'Alcargu, comença a treballar des de nena com a assistenta per ajudar a casa. Als sis anys va rebre un petó al front i dues monedes del dirigent socialista Pablo Iglesias quan inaugurà la Casa del Pueblo de Llangréu.[2] En la seva joventut va treballar de minera, en un escorxador familiar i d'assistenta. La primera vegada que va a escola ho va fer a les nits dins de les Joventuts Socialistes. Entra ràpidament en la política convertint-se en una gran activista, igual que els seus pares que van estarr presos per motius polítics.
Va participar en la revolució d'octubre del 34 a Astúries forjant-se fama d'un caràcter dur i infrangible, contant que sovint comentava : «A mi només em venç una bala».
Després de la revolució del 34 ingressa a la presó, de la qual va sortir poc després. En la Guerra Civil va lluitar en el front republicà durant dos anys i en acabar la guerra passà a la muntanya com a maquis fent tasques d'enllaç i subministraments.
En 2003 va rebre la Medalla d'Astúries en categoria de plata per:
« | «...quant a exemples clars dels qui van sofrir la presó i la represàlia per les seves idees polítiques, simbolitzant la lluita aferrissada per una societat lliure». | » |
Referències
[modifica]- ↑ Esquela mortuòria[Enllaç no actiu]
- ↑ (gallec) Adeus á outra 'pasionaria'[Enllaç no actiu] web de la Comisión pola Recuperación da Memoria Histórica da Coruña