Åkermanita

Åkermanita
Fórmula química	Ca₂MgSi₂O₇
Epònim	Richard Åkerman
Nom IUPAC	disilicat de dicalci i magnesi
Localitat tipus	?
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.BB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.02
Dana	55.4.1.1 (8 ed)
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Grup espacial	space group P-42₁m (en)
Color	incolor, gris groguenc, verd, marró
Exfoliació	{001}, pobre en {110}
Fractura	irregular/concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria, resinosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1959 (pre IMA)
Símbol	Åk
Referències

L'åkermanita és un mineral de la classe dels silicats, del grup de la mel·lilita. Va ser nomenada així en honor d'Anders Akerman, un metal·lúrgic suec.

Característiques

Forma una sèrie de solució sòlida amb la gehlenita, substituint gradualment el magnesi per alumini. Es pot presentar en forma de cristalls prismàtics curts o tabulars fins, que poden semblar aixafats, o en cubs modificats octaèdricament. També pot aparèixer en forma granular massiva.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'åkermanita pertany a «09.BB - Estructures de sorosilicats, grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació tetraèdrica [4] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: cebollita, gehlenita, gugiaïta, hardystonita, jeffreyita, okayamalita, alumoåkermanita, barylita, clinobarylita i andremeyerita.

Formació i jaciments

Es forma com a producte del contacte metamòrfic entre roques limolites silícies i dolomies, així com en roques de fàcies de la sanidina. També pot formar-se a partir de magmes alcalins enriquits en calci. Sol trobar-se associada a una sèrie de minerals rars, entre els més comuns estan la forsterita, la grossulària o el diòpsid.