Åkermanita
Åkermanita | |
---|---|
Fórmula química | Ca₂MgSi₂O₇ |
Epònim | Richard Åkerman |
Nom IUPAC | disilicat de dicalci i magnesi |
Localitat tipus | ? |
Classificació | |
Categoria | silicats > sorosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 09.BB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BB.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.02 |
Dana | 55.4.1.1 (8 ed) |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Grup espacial | space group P-42₁m (en) |
Color | incolor, gris groguenc, verd, marró |
Exfoliació | {001}, pobre en {110} |
Fractura | irregular/concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 5 a 6 |
Lluïssor | vítria, resinosa |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1959 (pre IMA) |
Símbol | Åk |
Referències | [1] |
L'åkermanita és un mineral de la classe dels silicats, del grup de la mel·lilita. Va ser nomenada així en honor d'Anders Akerman, un metal·lúrgic suec.
Característiques
[modifica]Forma una sèrie de solució sòlida amb la gehlenita, substituint gradualment el magnesi per alumini. Es pot presentar en forma de cristalls prismàtics curts o tabulars fins, que poden semblar aixafats, o en cubs modificats octaèdricament. També pot aparèixer en forma granular massiva.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'åkermanita pertany a «09.BB - Estructures de sorosilicats, grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació tetraèdrica [4] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: cebollita, gehlenita, gugiaïta, hardystonita, jeffreyita, okayamalita, alumoåkermanita, barylita, clinobarylita i andremeyerita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a producte del contacte metamòrfic entre roques limolites silícies i dolomies, així com en roques de fàcies de la sanidina. També pot formar-se a partir de magmes alcalins enriquits en calci. Sol trobar-se associada a una sèrie de minerals rars, entre els més comuns estan la forsterita, la grossulària o el diòpsid.
Referències
[modifica]- ↑ Åkermanita Mindat
- ↑ American Mineralogist 92 (2007), 1685