Èol (fill d'Hel·lè)

Èol

Tipus	personatge mitològic grec progenitor llegendari
Dades
Gènere	masculí
Família
Parella	Egle (filla d'Hèlios)
Cònjuge	Enàrete, Ifis i Laodice (filla d'Èol)
Mare	Orseida
Pare	Hel·len
Fills	Arne, Sísif, Atamant, Perieres, Creteu, Deíon, Cànace, Alcíone, Pisídice (filla d'Èol), Perimede, Càlice (filla d'Èol), Salmoneu, Magnes, Mimant, Macèdon, Cèrcaf (fill d'Èol), Tanagra i Arne
Germans	Xutos i Doros

Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseida i per tant, net de Deucalió i de Pirra. Els seus germans són Doros i Xutos. És considerat epònim dels eolis, els habitants d'Eòlia.

Es va casar amb Enàrete, filla de Deímac, rei de Trica, a Tessàlia, amb la que va tenir set fills, Creteu, Sísif, Atamant, Salmoneu, Deíon, Magnes i Perieres. Algunes tradicions hi afegeixen Macareu, Etli i Mimant. A més, va tenir cinc filles, Cànace, Alcíone, Pisídice, Càlice i Perimede.

De vegades, Èol s'identifica amb el Senyor dels vents, Èol, fill de Posidó (segons Diodor) i net d'aquest Èol.

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 77. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1