Vés al contingut

Èracli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÈracli
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Mortoctubre 971 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCol·legiata de Sant Martí 50° 38′ 39″ N, 5° 33′ 49″ E / 50.64417°N,5.56361°E / 50.64417; 5.56361
  Bisbe de Lieja (959-971)
Abat de Lobbes
Notger
Dades personals
Altres nomsHeraclius, Èracle
ResidènciaLieja
Bisbat de Lieja
NacionalitatBlasó de Lieja Lieja
Activitat
Lloc de treball Lieja Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAbat, bisbe
Família
ParentsOtó I Modifica el valor a Wikidata
Llista

Èracli, també anomenat Heraclius o Éracle, (nascut ??? -mort al 971) era l'abat de Lobbes i el bisbe de Lieja de 959 a 971.

Era d'origen saxó i un familiar de la casa d'Otó I el gran com ho era el seu successor Notger, el primer príncep-bisbe. Va ser degà de la col·legiata de Bonn abans de la seva ordenació com a bisbe de Lieja. Al 961, va atorgar una independència religiosa a l'abat de Lobbes, però la majoria de les terres de la regió entre el Sambre i el Mosa van escaure a la col·legiata de Sant Lambert de Lieja.

Al 965, segons la llegenda després de guarir-se miraculosament d'un càncer durant una romeria a Tours,[1] va fundar la Col·legiata de Sant Martí al publicus mons o Publémont. Èracli va elegir aquest pujol abrupte per a la seva situació estratègica, més fàcil a defensar i protegit de les inundacions del Mosa. Pensava construir-hi el seu palau i una catedral dedicada a sant Lambert, però el seu successor va preferir el seti de la vall.

Després també va fundar la col·legiata de Sant Pau i hauria fundat l'abadia de sant Llorenç però molts historiadors pensen que aquesta ja existia un segle abans d'Èracli.

Va ordenar que tots els capítols i tots els monestirs organitzin escoles.[1] Al 965, la població es va rebel·lar contra la política fiscal d'Èracli[2] el que va crear un ambient revolucionari que va durar fins que el seu successor va oprimir-lo.

El seu mausoleu es troba a la Col·legiata de Sant Martí.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Corneille Smet, Belgique Catholique. Saints et grands hommes du catholicisme en Belgique, 1852, citat en Liège Citations
  2. MAS – 1000 ans de luttes populaires à Liège[Enllaç no actiu]

Vegeu també

[modifica]