Èter difenílic
Aparença
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 170,073 Da |
Trobat en el tàxon | |
Estructura química | |
Fórmula química | C₁₂H₁₀O |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 1,08 g/cm³ (a 20 ℃) |
Moment dipolar elèctric | 1,3 D |
Punt de fusió | 28 ℃ 28 ℃ 26,87 ℃ |
Punt d'ebullició | 259 ℃ (a 760 Torr) 258,05 ℃ (a 101,325 kPa) |
Moment dipolar elèctric | 1,3 D |
Pressió de vapor | 0,02 mmHg (a 25 ℃) |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 0,7 % (V/V) |
Límit superior d'explosivitat | 6 % (V/V) |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 7 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
Punt d'inflamabilitat | 239 °F |
IDLH | 696 mg/m³ |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
sòlid inflamable i combustible líquid de classe IIIB |
L'èter difenílic o òxid de difenil és un compost químic amb la fórmula C12H10O.
Síntesi
[modifica]L'èter difenílic i moltes de les seves propietats es van publicar per primera vegada ja el 1901.[1] Se sintetitza mitjançant una modificació de la síntesi d’èters de Williamson, aquí la reacció del fenol i del bromobenzè en presència de base i una quantitat catalítica de coure:
- PhONa + PhBr → PhOPh + NaBr
Referències
[modifica]- ↑ Cook, Alfred N. «Derivatives of phenylether, II». Journal of the American Chemical Society, 23, 11, 11-1901, pàg. 806-813. DOI: 10.1021/ja02037a005.