Édouard Deldevez

Édouard Deldevez
	Retrat d'Edouard Deldevez
Biografia
Naixement	Eduard Maria Ernest Deldevez; 31 maig 1817 ; París
Mort	6 novembre 1897 (80 anys); París
Nacionalitat	França
Formació	Conservatoire de Paris (1825–1838)
Activitat
Ocupació	Compositor
Ocupador	Orchestre de l'Opéra national de Paris (en) , director d'orquestra (1873–1877) ; Conservatoire de Paris (1873–1885) ; Orquestra de la Société des Concerts du Conservatoire, director d'orquestra (1872–1885) ; Orchestre de l'Opéra national de Paris (en) , director d'orquestra (1847–1870) ; Orquestra de la Société des Concerts du Conservatoire, Sociétaires (en) (1839–1885) ; Orchestre de l'Opéra national de Paris (en) , violinista (1837–) ; Orquestra de la Société des Concerts du Conservatoire (1833–) ; Orchestre de l'Opéra national de Paris (en) , second violin (en) (1833–1837)
Moviment	Música clàssica i romanticisme musical
Estil	Romanticisme
Professors	François-Antoine Habeneck, Antoine Elwart, Anton Reicha, Jacques Fromental Halévy i Henri-Montan Berton
Instrument	Violí
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1846) Paquita ;
Premis
	(1838) Premi de Roma ;
	Signatura

Édouard Deldevez (París, Illa de França, 31 de maig de 1817 - 6 de novembre de 1897) fou un violinista, compositor i director d'orquestra francès.

Ingressà en el Conservatori de París el 1825, en el que va ser deixeble de Habeneck per l'estudi de violí, d'en Halévy pel contrapunt i Berton per la composició. El 1859 assolí el lloc de subdirector de l'orquestra dels concerts al Conservatori, ascendint a director el 1872 en jubilar-se Haini.

Va escriure la simfonia Robert Buce, i les partitures dels balls Eucharis, Mazarina, Paquita, Vert-Vert i de l'òpera Le violon enchanté, una Missa executada en els concerts del Conservatori; alguns himnes a tres veus, com els titulats Fons amoris i Jamm solis, In noctis umbra, O splendor, i les obres La notation de la musique classique comparée à la notation de la musique moderne et l'éxecution des petites notes en géneral, Principes des intervalles et des accords, Réalisation des 'partimenti' de Fenaroli Oewres des violinistes célèbres, Transcriptions et réalisations d'oeuvres anciennes, Cantate, executada en l'òpera el 15 de febrer de 1853, i l'obra de caràcter tècnic titulada Curiosités musicales, notes analyses, interpretation de certaines particularités contenues dans les oeuvres des grands maîtres (París, 1873), llibre destinat als mestres directors, tant profans com sagrats, que poden prestar servei als musicògrafs.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Deldevez

Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 17, pàg. 1402 (ISBN 84-239-4517-0)