Édouard Louis Trouessart

Aquest autor és citat en taxonomia animal amb el nom «Trouessart».

Édouard Louis Trouessart

Biografia
Naixement	25 agost 1842 Angers (França)
Mort	30 juny 1927 (84 anys) París
President Societat Zoològica de França
1901 – 1901
Director Museu d'història natural d'Angers
1881 – 1885
Dades personals
Formació	Universitat de Poitiers École impériale du service de santé militaire de Strasbourg (en)
Activitat
Camp de treball	Zoologia
Ocupació	zoòleg, aracnòleg, catedràtic, metge
Ocupador	Museu Nacional d'Història Natural de França Universitat de Poitiers
Membre de	Society of Biology (en) (vicepresident) National Society of the Natural Sciences and Mathematics of Cherbourg (en) Société d'études scientifiques de l'Anjou (fr) Les Amis de l'Éléphant (fr) Société des sciences naturelles de l'Ouest de la France‏ (en) Société nationale de protection de la nature et d'acclimatation de France (en) Societat Zoològica de Londres
Carrera militar
Conflicte	guerra franco-prussiana
Obra
Abrev. zoologia	Trouessart
Família
Pare	Joseph-Louis Trouessart
Parents	Arthur Trouëssart André Lochard, gendre Édouard Trouessart, oncle
Premis
(1909)  Cavaller de la Legió d'Honor (1887)  Oficial d'Instrucció Pública (1881)  oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques

Édouard Louis Trouessart (Angers, 25 d'agost del 1842 — París, 30 de juny del 1927) fou un zoòleg francès.

Biografia

Fill d'un professor de física de la Universitat de Poitiers, Trouessart fou educat a Angers i Poitiers abans d'entrar a l'escola de medicina militar d'Estrasburg. A causa de greus problemes de salut, hagué d'abandonar els estudis.

El 1864 esdevingué preparador de física a la facultat de Poitiers, i des d'aleshores es consagrà a la història natural. Tornà als estudis de medicina i obtingué el seu doctorat el 1870. Serví a l'exèrcit francès durant la guerra francoprussiana.

Després d'haver servit a l'hospital de Villevêque, dirigí entre el 1882 i el 1884 el museu d'Angers i ensenyà història natural al liceu de la ciutat. El 1885 s'instal·là a París, on freqüentà la companyia d'Alphonse Milne-Edwards (1835-1900), a qui ajudà voluntàriament.

La mort d'Émile Oustalet (1844-1905) li permeté obtenir la càtedra de zoologia, mamífers i ocells, lloc que conservà fins al 1926.

Es consagrà principalment als mamífers i àcars, a més dels ocells. Entre les seves obres, cal citar Catalogus mammalium tam viventium quam fossilium (1899) i la Faune des Mammifères d'Europe (1910). El 1901 accedí a la presidència de la Societat Zoològica de França.