Émile Bienaimé
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Paul Émile Bienaimé  7 juliol 1802 antic 3r districte de París (França) |
| Mort | 17 gener 1869 (66 anys) rue Saint-Jacques (França) (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, cantant d'òpera, pedagog musical, professor d'universitat |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Professors | Victor Dourlen, François-Joseph Fétis i Pierre Desvignes |
| Alumnes | Alphonse Thys |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
| |
Paul Émile Bienaimé (París, 6 de juliol de 1802 - idm. 17 de gener de 1869) fou un compositor i organista francès.
Estudiant de l'Escola de Nostra Senyora a París, va estudiar al Conservatori amb Victor Dourlen i Fétis. Guanyador en 1822 del premi de l'harmonia en 1825, va guanyar amb una fuga en quatre parts d'un concurs de composició organitzat pel Conservatori i va acabar segon en 1826 el Premi de Roma amb la seva cantata Herminie. El 1828 fou nomenat professor de solfeig i el 1838 d'harmonia i d'acompanyament del conservatori, i durant diversos anys desenvolupà el càrrec de mestre de capella de Nostra Senyora.
És autor de nombroses obres, composicions musicals, entre elles: de Cinquante études d'harmonie pratique (París, 1844), que tingueren gran acceptació entre el professorat; Ecole de l'harmonia moderne (París, 1863), important estudi que rebel·la grans coneixements, i d'una Histoire du piano depuis son origine jusqu'a nos jours, que deixà sense acabar.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 801. (ISBN 84-239-4508-1)