Étienne Pariset

Étienne Pariset
	(1810)
Biografia
Naixement	5 agost 1770 ; Grand (França)
Mort	3 juliol 1847 (76 anys); Antic 12è districte de París (França)
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 27 ; Grave of Pariset (en)
President of the Société protectrice des animaux (S.P.A.) (en)
	2 desembre 1845 – 3 juliol 1847 – Anne-Marie-Félix-Gabriel de Faudoas (en) →
Secretari perpetu
	; Circumscripció electoral: Académie nationale de médecine
Dades personals
Formació	Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri ; École centrale (Révolution française) (en)
Activitat
Camp de treball	Medicina i traducció
Ocupació	científic, metge
Ocupador	Bicêtre Hospital (en)
Membre de	Conseil d'Hygiène publique et de Salubrité (fr) (1810–); Académie nationale de médecine ; Acadèmia d'Estanislau
Carrera militar
Branca militar	Army of the North (en)
Patrocinador	Pierre Jean Georges Cabanis
Premis
	Cavaller de la Legió d'Honor; Orde de Sant Miquel; Oficial de la Legió d'Honor; Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III ;

Étienne Pariset (Grand, 5 d'agost de 1770-París, 3 de juliol de 1847) va ser un metge i psiquiatra francès.

Va iniciar els seus estudis amb els oratorians de Nantes. El 1793 va entrar a servir a l'exèrcit, on va assolir el grau de tinent. Durant la revolta de la Vendée (1793-1794) va estar encarregat del servei d'hospitals. A la mateixa època estudià anatomia i va ser enviat com a alumne, en virtut d'un concurs, a la nova escola de Medicina que s'havia creat a París. Amb tot, la seva precària situació econòmica el va obligar a deixar els estudis i va entrar a treballar a una casa benestant com a professor.^[1] Amb 35 anys va reprendre els seus estudis mèdics a París. Va fer les pràctiques als hospitals de Bicêtre i de Salpêtrière. Finalment, el 1805 va rebre el títol de doctor en Medicina.^[2]

Va ser nomenat membre del Consell de Salubritat, Medicina i Epidèmies del districte de Sceaux, metge de Bicêtre, encarregat dels ancians pobres i dels malalts mentals. També va ser membre del Consell General de Presons. El 1819 va ser enviat a Cadis a estudiar la malaltia que patia la població, la qual se sospitava que es tractava de febre groga. Poc després es trasllada al departament de l'Oise, on hi havia un brot de tifus, i el 1821, associat amb altres metges, viatja a Barcelona, a estudiar una altra epìdèmia de febre groga. Allà va morir el seu amic i alumne, André Mazet, que l'havia acompanyat també a Cadis.^[1]

El 1822 va rebre els títols de membre del Consell Superior de Salut i secretari perpetu de la nova Acadèmia Nacional de la Medicina. Després va reemplaçar el doctor Philippe Pinel com a metge en cap de l'Hospital de Selpêtrière. El 1828 va fer un viatge a Egipte a estudiar una malaltia que es creia contagiosa i les mesures que s'estaven prenent. El 1842 l'Acadèmia Francesa de les Ciències el va nomenar acadèmic.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Kluyskens, Hippolite. Des Hommes Célèbres dans les Sciences et les Arts et des Médailles qui consagrent leur souvenir (en francès). vol. II. Gand: Imprimerie et Litographie de Léonard Hebbelynck, 1859, p. 294-295.
↑ Reinis, J. G.. The Portrait Medallions of David d'Ángers: An Illustrated Catalogue of Davidś Contemporary and Retrospective Portraits in Bronze (en anglès). Nova York: Polymath Press, 1999, p. 346.

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Kluyskens, Hippolite. Des Hommes Célèbres dans les Sciences et les Arts et des Médailles qui consagrent leur souvenir (en francès). vol. II. Gand: Imprimerie et Litographie de Léonard Hebbelynck, 1859, p. 294-295.

[2] Reinis, J. G.. The Portrait Medallions of David d'Ángers: An Illustrated Catalogue of Davidś Contemporary and Retrospective Portraits in Bronze (en anglès). Nova York: Polymath Press, 1999, p. 346.

[1]

[2]