Íñigo d'Àvila
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1142  |
 Bisbe d'Àvila | |
| 1133 – 1142 ← Pedro Sánchez Zarraquines (en)  Diòcesi: bisbat d'Àvila | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1133–), sacerdot catòlic |
| Consagració | Diego Gelmírez |
Íñigo, també anomenat Eneco[1] i Jimeno,[2] fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre els anys 1133 i 1158.
Era germà del bisbe anterior, Sancho, durant l'episcopat del qual Íñigo fou ardiaca de la catedral d'Àvila. A la mort del seu germà, es va dur a terme l'elecció del nou bisbe per part del clergat, tal com establia la disciplina vigent. El clergat avilés va escollir per unanimitat a Íñigo, i a més, l'elecció va comptar amb l'aprovació del rei Alfons VII de Castella, el qual va enviar una carta de recomanació al metropolità d'Àvila, Diego Gelmírez, arquebisbe de Santiago de Compostel·la.[1][3] Fou consagrat el 25 de juliol de 1133, on jurà obediència a l'arquebisbe metropolità.[4]
Durant l'exercici del seu càrrec, el rei va donar als bisbes i al capítol la serra de Linares, i Íñigo també confirmà un altre privilegi atorgat per Alfons VIII a la catedral de Segòvia. Està enterrat en la catedral d'Àvila, a l'altar de sant Gregori, prop de la porta de l'antic palau episcopal.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Carramolino, 1872, p. 309.
- ↑ Reilly, 1998, p. 283.
- ↑ Reilly, 1998, p. 247.
- ↑ Gonzalo Martínez, 1988, p. 366.
- ↑ Carramolino, 1872, p. 310.
Bibliografia
[modifica]- Carramolino, Juan Martín. Historia de Ávila, su provincia y obispado (en castellà). Tom II. Madrid: Librería Española, 1872.
- Gonzalo Martínez, P «Restauración y límites de la diócesis palentina» (en castellà). Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses, núm. 59, 1988, pàg. 351-386. ISSN: 0210-7317.
- Reilly, Bernard F. The Kingdom of León-Castilla under King Alfonso VII. 1126-1157 (en castellà). Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 1998.
| Precedit per: Sancho I |
Bisbe d'Àvila 1133-1158 |
Succeït per: Sancho II |