Vés al contingut

Índex de retenció de Kováts

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cromatograma de gasos

L'índex de retenció de Kováts és un valor que indica on apareixen, en un cromatograma de gasos, les substàncies en relació amb una sèrie de n-alcans injectats juntament amb la mostra.[1]

Aquest índex fou establert pel químic hongarès Ervin Kováts (1927–2012) el 1958[2] quan estudiava els olis essencials.

La seqüència d'elució en una cromatografia de gasos dels alcans lineals o n-alcans (metà, età, propà, butà, pentà…) a la majoria de les fases estacionàries mostra una regularitat senzilla. Sota condicions isotermes, els seus temps de retenció (temps dins de la columna cromatogràfica) segueix una progressió logarítmica. Kováts proposà un índex assignant a cadascun dels n-alcans un valor d'índex de retenció de 100 vegades el seu nombre de carbonis; d'aquesta manera l'octà té un índex de retenció de 800 i el nonà un de 900. Per definició, aquests nombres són els mateixos en qualsevol fase de cromatografia de gasos. L'índex de retenció de qualsevol altre compost es calcula substituint els valors dels temps de retenció tant del compost com del parell dels n-alcans i entre els quals elueix a l'equació:[3]

Índex de retenció[4]
Compost I
Hexà 600
Butan-1-ol 656
Benzè 684
Pentan-2-ona 688
Heptà 700
1,4-dioxà 718
1-nitropropà 745
Piridina 761
Octà 800
Oct-2-í 876

on:

  • , és l'índex de retenció de Kováts del pic i
  • , és el nombre de carbonis del pic del n-alcà que surt abans del pic i
  • , és el temps de retenció del compost i en minuts
  • , és el pic de l'aire a la velocitat mitjana , en minuts, essent la longitud de la columna.

Aquest índex és independent de moltes variables experimentals i, com a tal, es considera un descriptor gairebé universal del temps de retenció en una columna de cromatografia. Els índexs de retenció de Kováts d'un gran nombre de molècules s'han determinat experimentalment i es poden consultar en diferents bases de dades. També s'han dissenyat mètodes per predir els valors de molècules de les quals no hi ha dades experimentals.[5]

Referències

[modifica]
  1. Estelrich i Latràs, Joan. Tècniques instrumentals. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona [etc], 2002. ISBN 84-8338-404-3. 
  2. Kováts, E. «Gas-chromatographische Charakterisierung organischer Verbindungen. Teil 1: Retentionsindices aliphatischer Halogenide, Alkohole, Aldehyde und Ketone» (en anglès). Helvetica Chimica Acta, 41, 7, 1958, pàg. 1915–1932. DOI: 10.1002/hlca.19580410703.
  3. Robinson, James W. Instrumental analytical chemistry an introduction, 2019. ISBN 1-315-30114-8. 
  4. William M. Haynes. CRC handbook of chemistry and physics: a ready-reference book of chemical and physical data.. 2016-2017, 97th edition. Boca Raton, Florida: CRC Press, 2017. ISBN 978-1-4987-5429-3. 
  5. Qu, Chen; Schneider, Barry I.; Kearsley, Anthony J.; Keyrouz, Walid; Allison, Thomas C. «Predicting Kováts Retention Indices Using Graph Neural Networks» (en anglès). Journal of Chromatography A, 1646, 6-2021, pàg. 462100. DOI: 10.1016/j.chroma.2021.462100.