Òpal

Òpal
	; Òpal-AG (òpal preciós) de la mina Carbonea, La Trinidad, Mun. de Tequisquiapan, Queretaro, Mèxic
Fórmula química	SiO₂·nH2O
Epònim	gemma
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.01c
Dana	75.2.1.1
Heys	7.8.8
Propietats
Sistema cristal·lí	sòlid amorf
Hàbit cristal·lí	irregular, massiu, nòduls
Color	diversos
Exfoliació	no en té
Fractura	concoidal a desigual
Duresa	5,5 a 6,5
Lluïssor	subvítrea a cerosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	opaca, translúcida, transparent
Densitat	1,9 a 2,3 g/cm³ (mesurada)
Lluïssor polida	vítria a resinosa
Propietats òptiques	refracció individual, sovint doble refracció anòmala a causa de la tensió; isotròpica
Índex de refracció	nα = 1,400 a 1,460
Birefringència	no en té
Pleocroisme	no en té
Fluorescència	sí, depenent del tipus d'òpal
Característiques de diagnòstic	s'enfosqueix a l'escalfar-la
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Opl
Referències

L'òpal és un mineral de la classe dels òxids, emprat sovint en joieria. L'origen del nom és incert. Es creu que pot provenir del sànscrit upala, que significa "pedra" o "pedra preciosa" o de l'antic nom llatí de la gemma, opalus (Plini el Vell, 75-79). Plini pot haver-se referit també a la joia com paederos.

Característiques

Tot i que encara és considerat com una espècie mineral vàlida per raons històriques, l'òpal no és un veritable mineral en el sentit acceptat de la paraula, és un mineraloide format de cristobalita i/o tridimita o compost de silici amorf. És un mineral amorf, amb aspecte cerós, de qualsevol color fins i tot irisat, i de densitat 2,1 a 2,2. La seva fórmula és SiO₂·nH2O. És una de les primeres pedres que es va fer servir en joieria; cal humidejar-la de tant en tant perquè no perdi el seu aspecte opalí. L'òpal, en astrologia, és associat al signe del Lleó.

Tipus d'òpal

L'òpal es classifica en quatre tipus:

Òpal-CT. Consisteix en empaquetats d'esferes microscòpiques (150-300 nm) constituïdes per petites fulles microcristal·lines de cristobalita i/o tridimita, amb un contingut d'aigua de fins a un 10% del seu pes. També es coneix amb el nom de lussatita.^[2]
Òpal-C. Un tipus d'òpal que consisteix en una desendreçada α-cristobalita.^[3]
Òpal-AG. Un tipus d'òpal que consisteix en agregats d'esferes de silici amorf, amb aigua omplint els espais del mig. També conegut com a òpal preciós.^[4]
Òpal-AN. Òpal amorf amb una estructura similar al vidre. També coneguda com a hialita.^[5]