Òptim climàtic medieval
L'Òptim climàtic medieval o període càlid medieval (sigles en anglès:MWP) va ser un període de clima relativament càlid en la regió del nord de l'Atlàntic, que també es detectà en altres llocs com la Xina[1] Nova Zelanda,[2] i altres països[3][4][5][6][7][8][9] que va durar de l'any 950 al 1250.[10] Va ser seguit per un període més fred a la regió del nord de l'Atlàntic anomenada Petita Edat de Gel. Alguns es refereixen a l'esdeveniment com l'Anomalia climàtica medieval que fa referència a altres efectes importants a més dels de la temperatura.
Abans de 1600 les dades meteorològiques són escasses però sembla que aquest òptim climàtic va ser entre els anys 950 i 1250, hi ha registres de temperatura molt heterogenis.[11]
Recerca inicial
[modifica]El 1965 el paleoclimatòleg Hubert Lamb publicà dades basades en la botànica, els documents històrics i la meteorologia combinats amb registres que indicaven les temperatures i precipitacions prevalents a Anglaterra entre 1200 i 1600 aproximadament que indicaven aquest escalfament climàtic i el posterior refredament (Petita Edat de Gel).[12]
Hi ha hagut algunes crítiques sobre la consideració d'aquests períodes perquè les dades extretes de mostres de gels polars no ho confirmen (crowley lowery 2000)
Nord de l'Atlàntic
[modifica]
Una dada per carboni 14 extreta del mar dels Sargassos mostra que la temperatura superficial del mar era 1 °C més freda (en la Petita Edat de Gel) i 1 °C més calenta en l'òptim climàtic medieval.
Amèrica del Nord
[modifica]
Els vikings van treure avantatge del clima càlid per colonitzar Groenlàndia i altres terres del nord.[13] Cap a l'any 1000 el clima era prou càlid al nord de Terranova per hostatjar una colònia vikinga com "Vinland". El fred de la Petita Edat de gel, en canvi, va eliminar aquests assentaments.
Altres zones
[modifica]El clima d'Àfrica equatorial va alternar entre ser més sec que actualment i ser relativament humit. El període sec va passar durant l'òptim climàtic medieval (cap a 1000–1270).[14]
Amb dades obtingudes d'anàlisi de corall en l'oceà Pacífic suggereixen que les condicions seques i fredes es donaven a principi del mil·lenni, consistents amb les configuracions de la Niña i el Niño.[15] Al Japó també hi va haver un període càlid medieval entre els anys 900 a 1200. [16] Una altra investigació al nord-est del Japó mostra que hi ha un interval fred/humit des de l'any 750 dC al 1200, i dos intervals de fred/sec des de l'any 1 al 750 i del 1200 fins al present.[17]
Referències
[modifica]- ↑ (anglès) SAO/NASA ADS Physics Abstract Service
- ↑ (anglès) Evidence for a ‘Medieval Warm Period' in a 1,100 year tree-ring reconstruction of past austral summer temperatures in New Zealand
- ↑ Leavitt SW «Major wet interval in white mountains medieval warm period evidenced in δ13C of bristlecone pine tree rings California». Climatic Change, 26, 2-3, març 1994, pàg. 299–307. DOI: 10.1007/BF01092420.[Enllaç no actiu]
- ↑ (anglès) Glacial geological evidence for the medieval warm period
- ↑ Diaz, Henry F.; Hughes, M.. The Medieval warm period. Boston: Kluwer Academic Publishers, 1994, p. 134. ISBN 0-7923-2842-6. «6.2 Evidence for a Medieval Warm Epoch»
- ↑ Keigwin, Lloyd D. «The Little Ice Age and Medieval Warm Period in the Sargasso Sea». Science, 274, 5292, 29-11-1996, pàg. 1503. DOI: 10.1126/science.274.5292.1503.
- ↑ Grove JM, Switsur R «Glacial geological evidence for the medieval warm period». Climatic Change, 26, 2-3, març 1994, pàg. 143–169. DOI: 10.1007/BF01092411.[Enllaç no actiu]
- ↑ Stahle DW, Cleaveland MK «Tree-ring reconstructed rainfall over the southeastern U.S.A. during the medieval warm period and little ice age». Climatic Change, 26, 2-3, març 1994, pàg. 199–212. DOI: 10.1007/BF01092414.[Enllaç no actiu]
- ↑ Kazuyoshi Yamada et al. «Late Holocene monsoonal-climate change inferred from lakes Ni-no-Megata and San-noMegata, northeastern Japan». Quaternary international, 220 [Consulta: 5 agost 2010].
- ↑ Mann, M. E.; Zhang, Z.; Rutherford, S.; Bradley, R. S.; Hughes, M. K.; Shindell, D.; Ammann, C.; Faluvegi, G.; Ni, F. «Global Signatures and Dynamical Origins of the Little Ice Age and Medieval Climate Anomaly». Science, 326, 5957, 2009, pàg. 1256. DOI: 10.1126/science.1177303. PMID: 19965474.
- ↑ Solomon, Susan Snell; Intergovernmental Panel on Climate Change. «6.6 The Last 2,000 Years». A: Climate change 2007: the physical science basis: contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge: Cambridge University Press for the Intergovernmental Panel on Climate Change, 2007. ISBN 0-521-70596-7.
- ↑ Lamb, H. «The early medieval warm epoch and its sequel». Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 1, 1965, pàg. 13–37. DOI: 10.1016/0031-0182(65)90004-0.
- ↑ Diamond, Jared. Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed. Nova York: Penguin Books, 2005. ISBN 0143036556.
- ↑ «Drought In West Linked To Warmer Temperatures». Earth Observatory News, 07-10-2004. Arxivat de l'original el 2006-10-04. [Consulta: 4 maig 2006].
- ↑ Cobb, Kim M.; Chris Charles, Hai Cheng, R. Lawrence Edwards. «The Medieval Cool Period And The Little Warm Age In The Central Tropical Pacific? Fossil Coral Climate Records Of The Last Millennium». The Climate of the Holocene (ICCI) 2003, 08-07-2003. Arxivat de l'original el 25 d’agost 2004. [Consulta: 4 maig 2006].
- ↑ Adhikari DP, Kumon, F. «Climatic changes during the past 1300 years as deduced from the sediments of Lake Nakatsuna, central Japan.». Limnology, 2, 3, 2001, pàg. 157–168. DOI: 10.1007/s10201-001-8031-7.
- ↑ Kazuyoshi Yamada et al. «Late Holocene monsoonal-climate change inferred from lakes Ni-no-Megata and San-no-Megata, northeastern Japan». Quaternary international, 220, 2010, pàg. 122–132 [Consulta: 5 agost 2010].
Enllaços externs
[modifica]