Vés al contingut

Òscar Andreu i Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÒscar Andreu i Fernández
Imatge
Òscar Andreu (2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pompeu Fabra - comunicació audiovisual Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, presentador de televisió, actor de cinema, actor de televisió, locutor de ràdio, escriptor, humorista, guionista de televisió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRAC1
TV3 Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
13 juliol 2016Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Òscar Andreu i Fernández Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2808229
X: oscarandreu Bluesky: oscarandreu.bsky.social Instagram: oscarandreu Modifica el valor a Wikidata

Òscar Andreu i Fernández (Terrassa, 7 d'abril de 1975)[1] és un comunicador, humorista, escriptor i cantant català. És codirector i guionista dels programes La competència a RAC1 i de La nit dels Òscars a TV3, juntament amb Òscar Dalmau, amb qui forma una parella creativa d'ençà que es van conèixer estudiant Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra.[2] També és cantant del grup La Banda Municipal del Polo Norte.[3]

Biografia

[modifica]

Fill de pare treballador de la indústria tèxtil nascut a un poble de la Sierra Morena i de mare treballadora per compte propi que es dedicava a fer tasques de la llar i criar els tres germans nascuda a Fraga,[4] Òscar Andreu va néixer a Terrassa i va estudiar a l'institut de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa.[5] Va cursar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, juntament amb Òscar Dalmau, amb qui des de llavors va formar una mediàtica parella humorística. Ha sigut guionista dels programes Polònia, Crackòvia i Vinagre de TV3, així com col·laborador del programa radiofònic Minoria absoluta a RAC1, tots, a excepció de Vinagre, de la productora Minoria Absoluta.

Des del setembre de 2009 fins a l'actualitat ha estat codirector i guionista de La competència, un programa d'humor que s'emet als migdies a RAC1. Al programa posa veu als personatges ficticis de Jean-Paul Desgrava, Mohamed Jordi,[6] Duque de Fire, L'Avi sense nom, en Martinet de Cal Pobre, Richard Serra, i el Primo, entre d'altres, i també fa les imitacions satíriques de personatges coneguts com a Justo Molinero i David Bisbal. És guionista del programa juntament amb Òscar Dalmau, Natza Farré, Oriol de Balanzó i Tomàs Fuentes.[7]

A televisió va presentar i dirigir el programa La competència en color a 8tv, emès per primer cop el 30 de setembre de 2011.[8] El diumenge 16 d'octubre de 2011 va estrenar a TV3 una sèrie d'animació anomenada Jokebox, codirigida amb Òscar Dalmau. Va ser col·laborador de l'informatiu satíric de TV3 Està Passant, des que es va estrenar el setembre de 2017 fins a l'octubre de 2018,[9][10][11] retornant-hi a partir del setembre de 2020.[12]

El 4 de març de 2013 publicà el seu primer llibre, 17 maneres de matar un home amb un tovalló.[13][14] El 2017 publicà el seu segon llibre, Com es bull una granota i altres relats [15]. A finals de 2018 Òscar Andreu i Òscar Dalmau van fer el salt a la televisió per primera vegada com a tàndem còmic, i presentaren junts el seu xou nocturn, La nit dels Òscars, a TV3. El programa es cancel·là l'abril de 2019.[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Òscar Andreu / Òscar Dalmau: "Hem après que per manar no s'ha de cridar"». Ara, 06-09-2011. [Consulta: 9 octubre 2014].
  2. ↑ Gaggioli, Cristina. «'La competència' va néixer en un pàrquing de l'Eroski a Formentera». RAC1, 29-10-2023. [Consulta: 24 desembre 2023].
  3. ↑ Duñó Aixerch, Borja. «La Banda Municipal del Polo Norte: “Els 80 i els 90 sempre m’han semblat una merda, així, en general”». Ara, 04-04-2014. [Consulta: 15 desembre 2019].
  4. ↑ Barnils, Ramon. «Hi ha un punt d'esperança en la foscor». Vilaweb, 23-12-2023. [Consulta: 24 desembre 2023].
  5. ↑ Ramon, David «Òscar Andreu. Ressò radiofònic de les veus dels barris de Terrassa». Vallesos, Tardor-hivern 2015/2016, pàg. 24-25.
  6. ↑ «¿Quién es Mohamed Jordi?» (en castellà), 15-02-2011. [Consulta: 2 novembre 2023].
  7. ↑ «Òscar Andreu. El dia que m'espera». Diari Ara [Barcelona], 356 núm., 21-11-2011, p.62. ISSN: 2014-010X.
  8. ↑ «La competència en color», 30-09-2011. [Consulta: 24 desembre 2023].
  9. ↑ «Està Passant». Minoria Absoluta. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2017. [Consulta: 11 gener 2018].
  10. ↑ «"Està passant", l'informatiu satíric de Toni Soler». CCMA, 14-09-2017. [Consulta: 11 gener 2018].
  11. ↑ «Sobredosi d'ansietat en l'últim "Està passant" de l'Òscar Andreu». CCMA, 18-10-2018. [Consulta: 15 desembre 2019].
  12. ↑ Porras, Darío. «Fitxatge estrella a 'Està passant': l'home més desitjat, un cop per setmana». El Nacional, 05-09-2020. [Consulta: 13 setembre 2020].
  13. ↑ Bossio, Daniel. «17 maneres de matar un home amb un tovalló, d'Òscar Andreu». BCNcultura.cat.
  14. ↑ Andreu, Òscar. 17 maneres de matar un home amb un tovalló. Contra Ediciones, 2013. ISBN 978-84-940938-0-7. 
  15. ↑ Andreu, Òscar. Com es bull una granota i altres relats (en catalana). Contra, 07/04/2017. 
  16. ↑ Villanueva, Marc. «Exclusiva: TV3 posa punt final a 'La nit dels Òscars"». El Nacional, 26-03-2019. [Consulta: 13 setembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òscar Andreu i Fernández
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Òscar_Andreu_i_Fernández&oldid=34451247»