Vés al contingut

Òscar Garcia i Junyent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÒscar Garcia i Junyent
Imatge
Óscar com a entrenador del Red Bull Salzburg el 2016 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Óscar García Junyent Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 abril 1973 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
Alçada184 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes77 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista i davanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Juvenil
1980–1984 Club Esportiu Mercantil
1984–1991 FC Barcelona
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1991–1994 FC Barcelona Atlètic 82(23)
1993–1999 FC Barcelona 69(21)
1994–1995→ cessió:  Albacete Balompié 29(2)
1999–2000 València CF 20(4)
2000–2004 RCD Espanyol 51(4)
2004–2005 UE Lleida 23(3)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1989–1989   Espanya sub-16 1(1)
1991–1991   Espanya sub-18 4(1)
1991–1991   Espanya sub-20 3(0)
1991–1991   Espanya sub-19 1(0)
1992–1996   Espanya sub-21 24(12)
1993–1998   Catalunya 2(2)
1996–1996   Espanya sub-23 4(2)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2009–2010 Catalunya (assistent)
2010–2012 FC Barcelona (juvenil)
2012–2013 Maccabi Tel Aviv FC
2013–2014 Brighton & HA FC
2014–2014 Maccabi Tel Aviv FC
2014–2014 Watford FC
2015–2017 Red Bull Salzburg
2017–2017 AS Saint-Etienne
2018–2018 Olympiakos FC
2019–2020 Celta de Vigo
2021– Stade Reims Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1996Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRoger Garcia i Junyent
Genís Garcia i Junyent Modifica el valor a Wikidata
FIFA: 169770 BDFutbol: 2132 Modifica el valor a Wikidata

Òscar Garcia i Junyent (Sabadell, 26 d'abril de 1973) és un exfutbolista professional català, i actualment entrenador de futbol.

Biografia

[modifica]
La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia.
Els errors més freqüents són l'ús de la primera persona verbal o una redacció poc seriosa, informal o subjectiva en lloc de descriptiva. Vegeu Viquipèdia:Punt de vista neutral i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Etapa de blaugrana

[modifica]

Va ser un dels jugadors del planter del Barça dels anomenats de la "lleva del mini", el gran dels tres germans futbolistes de la nissaga Garcia Junyent. Òscar, Roger i Genís van coincidir en els equips inferiors del FC Barcelona, però en Genís no va arribar mai al primer equip i va acabar jugant a equips de la 2a divisió B, com el CE Sabadell; En Roger, el petit va jugar al Barça, Espanyol, Vila-real i l'Ajax neerlandès, mentrestant el germà gran ha jugat al Barça, València, Espanyol i Lleida (2a divisió).

Johan Cruyff el va fer pujar per al primer equip, però posteriorment va ser cedit l'Albacete Balompié on va apuntar bones maneres a l´inici de temporada amb un gran gol[1] al Reial Madrid, però el seu rendiment va baixar i a mitja temporada va perdre la titularitat.[2] Un cop tornat al Barça va ser el màxim golejador de l´equip aquella temporada 95-96, bàsicament sortint a les segones parts.[3] Amb Bobby Robson tampoc aconsegueix la titularitat i amb Louis Van Gaal va tenir diversos enfrontaments, sent el més famós el que acabà amb la seva expulsió a un entrenament,[4] finalment va ser traspassat al València CF ja que no acceptava la suplència.

Etapa valencianista

[modifica]

Amb l'equip valencià tampoc va lluir en la temporada que hi va militar. Va arribar amb l'etiqueta de gran jugador que li van donar els mitjans catalans i va marxar per la porta del darrere, 28 partits de suplent[5] i 9 de titular, donant la raó a Van Gaal. Va ser convocat a la final de la Champions contra el Reial Madrid, però Hèctor Cúper el va tenir assegut a la banqueta els 90 minuts, malgrat que anava perdent i encara li quedaven canvis per fer. Finalment va fitxar per l´Espanyol que va pagar 600 milions per ell i suposà la seva pitjor etapa[6]

Etapa perica

[modifica]

L'etapa perica de l'Òscar va tornar a ser el de sempre, banqueta i afegint molts partits fora de la convocatòria. L´entrenador Paco Flores no el va demanar,[7] però tampoc amb els atres entrenadors va jugar, el jugador fins i tot va dir que hi havia una ma negra que no volia que triomfés.[8] L'any 2002 el club el deixa sense dorsal, però finalment els capitans de l'equip hi van intercedir i li donaren el número "2". Finalment, va arribar al seu últim destí, la 2a divisió amb l'equip de la terra ferma.

Etapa lleidatana

[modifica]

Va arribar a la UE Lleida amb moltes esperances, un jugador suplent i decadent, però de la qualitat de l'Òscar aniria molt bé, però altre cop va topar amb l'entrenador Miguel Rubio, que també el deixà a la banqueta, fins que finalment en acabar la temporada no va renovar contracte i després d'escoltar suposades ofertes d'equips de primera, segona divisió i fins i tot d'equips estrangers l'Òscar es va acabar retirant.

Selecció espanyola

[modifica]

Òscar va tenir un paper destacat en pràcticament totes les categories inferiors de la selecció espanyola: la sub-16, la sub-18, la sub-19, la sub-20 i la sub-21, de la qual va ser el màxim golejador històric, amb 12 gols en 24 partits, actualment ocupa el cinquè lloc.[9] Va participar en el Mundial Juvenil de 1991 (arribant als quarts de final), en les Eurocopes Sub-21 de 1994 (tercer lloc) i 1996 (subcampió) i en els Jocs Olímpics d'Atlanta el 1996, on va ser el màxim golejador del conjunt espanyol, amb dos gols en quatre partits. Malgrat el seu bon nivell, ni Javier Clemente ni José Antonio Camacho el van cridar per l´absoluta.

Selecció catalana

[modifica]

L'Òscar no va arribar mai a ser convocat per la selecció absoluta espanyola però sí per la selecció catalana on mostrava un bon nivell en temps difícils a causa de la seva suplència eterna i li servia per reivindicar-se.[10] És autor de diversos gols, com per exemple els dos que li va marcar a la selecció de Nigèria.

Etapa d'entrenador

[modifica]

A les darreries de 2009 es va incorporar a l'staff tècnic de Johan Cruyff com a entrenador assistent de la selecció catalana de futbol[11] Entre el 2010 i 2012 va entrenar categories inferiors del FC Barcelona i també la selecció catalana sub-18. El juny de 2012 va ser fitxat pel Maccabi Tel Aviv FC de la lliga israeliana de futbol per portar el primer equip,[12] tasca que va desenvolupar fins al maig de 2013, quan després de fer campió el club per primer cop en deu anys,[13] va renunciar al càrrec, adduint raons personals.[14]

El 26 de juny de 2013, Óscar fou nomenat entrenador del club de la Football League Championship Brighton & Hove Albion FC.[15] Hi va obtenir la primera victòria el 17 d'agost, 1–0 contra el Birmingham City FC.[16] El 12 de maig de 2014, després que el Brighton fos eliminat pel Derby County FC a les semifinals del play-off de la Football League Championship, va oferir la seva dimissió, que fou acceptada pel club.[17]

El 2 de juny de 2014 García retornà al Maccabi amb un contracte de dos anys, però va deixar el club el 26 d'agost a causa d'la tensió a la zona.[18] Tres mesos després va anar a entrenar el Watford FC, substituint Giuseppe Sannino.[19] El 15 de setembre de 2014 García fou ingressat a l'hospital amb dolors al pit, cosa que li va fer perdre's el partit del Watford contra el Blackpool FC,[20] cosa que va fer que Garcia renunciés al càrrec el 29 de setembre a causa de problemes de salut.[21][22]

El desembre de 2015, un cop recuperat dels problemes de salut que el van obligar a deixar la banqueta del Watford, Òscar Garcia negociava el seu fitxatge pel conjunt austríac del Red Bull Salzburg, on es convertiria en el substitut de l'alemany Thomas Letsch.[23] Va aconseguir guanyar dues Bundesligas i dues Copes d'Àustria en un any i mig en la banqueta de l'equip austríac.

El 15 de juny de 2017, va signar com a nou entrenador de l'AS Saint-Étienne.[24] Va completar un inici molt prometedor al comandament del conjunt francès, ja que va guanyar els seus tres primers partits de la Lliga 2017-18; encara que després va entrar en una mala ratxa de resultats, l'últim dels quals va ser una dolorosa derrota per 0-5 davant el Olympique de Lió en el Derby du Rhône. El 15 de novembre de 2017, va dimitir [25] com a entrenador del conjunt de l'Alvèrnia-Ródano-Alps per discrepàncies amb els seus dirigents, deixant a l'equip com a 6è classificat després de 12 jornades de la Lliga
El 5 de gener de 2018, l'Olympiakos confirma la seva arribada com a nou tècnic fins a 2019. Tres mesos després, el 3 d'abril, va presentar la dimissió [26] arran d'un incident en el qual va ser agredit amb un paper higiènic[27]

Òscar va tenir la primera experiència com a entrenador a Espanya el 2019, quan va substituir Fran Escribá al RC Celta de Vigo, que era tercer per la cua a la classificació.[28] L'equip es va mantenir el darrer dia de la temporada, quan el CD Leganés no va poder guanyar-lo.[29]

El 9 de novembre de 2020, després de només nou partits de la nova temporada, Òscar fou cessat.[30]

Comentarista

[modifica]

Òscar va ser fitxat per Catalunya Ràdio el 2007[31] per comentar els partits del Reial Madrid, juntament amb el líder del grup infantil Parchís Tino Fernández. També ha treballat a Barça TV, Mundo Deportivo, COPE o a Movistar TV.

Curiositats

[modifica]

La seva popularitat juntament amb la del seu germà va fer crear el "Club d´amics dels germans Garcia Junyent" que tingué 500 seguidors a la seva etapa del Barça, continuà després amb els altres equips [32]

El dorsal que més li agradava era el 6, va haver d´esperar a la marxa de Bakero per agafar-lo [33]

Al vestidor se li coneixia com a "Chips" per la seva mania de menjar patates fregides, "El noi de la banqueta" o "Gran reserva"[34] per la seva capacitat de resoldre partits a les segones parts [3]

Els tres germans feien teatre juvenil, "Oliver Twist" va ser la darrera que van fer [35]

Ocupa el lloc 73 de jugadors amb més partits com a suplent a data de 15 de setembre de 2019[36]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Golazo_Oscar_Madrid.mpg». [Consulta: 25 agost 2019].
  2. ↑ «CBTV. 13-Fútbol de Oro Barcelona-Albacete 1994-95». [Consulta: 25 agost 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 País, Ediciones El «Entrevista | "Cruyff me decía: 'Sal y liquida"» (en castellà). El País [Madrid], 06-04-2009. ISSN: 1134-6582.
  4. ↑ «Se cumplen quince años del: "Tú no tienes ritmo"», 30-03-2014. [Consulta: 25 agost 2019].
  5. ↑ «Ciberche.net - Jugador». [Consulta: 13 agost 2019].
  6. ↑ «Página de supporters a l'Espanyol de Barcelona» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-08-25. [Consulta: 25 agost 2019].
  7. ↑ Grada, Diario La. «“Yo tampoco tenía experiencia, las oportunidades hay que darlas”» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-08-25. [Consulta: 25 agost 2019].
  8. ↑ 324cat. «Òscar Garcia denuncia una mà negra a l'Espanyol que no vol que triomfi», 14-11-2001. [Consulta: 25 agost 2019].
  9. ↑ «Ranking Goles Selección española». [Consulta: 29 agost 2019].
  10. ↑ «Edición del diumenge 19 desembre 1999, Página 39 - Hemeroteca - MundoDeportivo.com». [Consulta: 29 agost 2019].
  11. ↑ «Òscar García será el segundo entrenador de la selección catalana de fútbol» (en castellà). La Vanguardia, 16-11-2009. Arxivat de l'original el 25 de maig 2015. [Consulta: 25 desembre 2015].
  12. ↑ (en hebreu) One, 22-05-2012 [Consulta: 22 maig 2012].
  13. ↑ «Òscar Garcia: debut y campeón» (en castellà). Sport, 23-04-2013 [Consulta: 23 abril 2013].
  14. ↑ «Oscar Garcia steps down as MTA head coach». Web del Maccabi, 22-05-2013 [Consulta: 22 maig 2013]. Arxivat 22 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-22. [Consulta: 25 desembre 2015].
  15. ↑ «García appointed head coach». Brighton & Hove Albion F.C, 26-06-2013. Arxivat de l'original el 9 de juny 2015. [Consulta: 27 juny 2013].
  16. ↑ «Birmingham 0–1 Brighton». BBC Sport, 17-08-2013 [Consulta: 13 novembre 2013].
  17. ↑ «Brighton & Hove Albion head coach Oscar Garcia resigns». BBC Sport, 12-05-2014 [Consulta: 12 maig 2014]. (anglès)
  18. ↑ «[News flash Former Rafa Benitez protégé, Pako Ayestaran, will replace Oscar Garcia as Maccabi Tel Aviv’s head coach]». Potential Ability, 26-08-2014 [Consulta: 27 agost 2014]. Arxivat 3 de setembre 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 25 desembre 2015].
  19. ↑ «Ex-Brighton & Hove Albion boss Oscar Garcia appointed as Watford's new head coach». Watford Observer, 02-09-2014 [Consulta: 2 setembre 2014].
  20. ↑ «Oscar Garcia: Watford boss in hospital with minor chest pains». BBC Sport, 15-09-2014 [Consulta: 15 setembre 2014].
  21. ↑ «Watford manager Oscar García taken to hospital with minor chest pains». The Guardian, 15-09-2014 [Consulta: 29 setembre 2014].
  22. ↑ «Official: Hornets confirm head coach change». Watford F.C, 29-09-2014 [Consulta: 29 setembre 2014]. Arxivat 2 October 2014[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-02. [Consulta: 25 desembre 2015].
  23. ↑ «Òscar Garcia Junyent és molt a prop de ser el nou entrenador del Red Bull Salzburg». 324.cat. [Consulta: 25 desembre 2015].
  24. ↑ «Òscar García ficha por el Saint-Etienne», 15-06-2017. [Consulta: 17 setembre 2019].
  25. ↑ Sport. «Òscar García ha decidido dimitir como entrenador del Saint-Étienne» (en castellà), 15-11-2017. [Consulta: 17 setembre 2019].
  26. ↑ Sport. «Óscar García renuncia a su puesto como entrenador del Olympiacos» (en castellà), 03-04-2018. [Consulta: 17 setembre 2019].
  27. ↑ «Óscar García, hospitalizado tras ser golpeado por un rollo de papel» (en castellà), 25-02-2018. [Consulta: 17 setembre 2019].
  28. ↑ «Óscar García, nuevo entrenador del Celta de Vigo» (en castellà). La Vanguardia, 04-11-2019 [Consulta: 6 novembre 2019].
  29. ↑ Lowe, Sid «Silence, solitude and sadness for Leganés after desperate La Liga finale». The Guardian, 20-07-2020 [Consulta: 21 juliol 2020].
  30. ↑ «Óscar García no continuará como entrenador del RC Celta» (en castellà). Celta Vigo, 09-11-2020. [Consulta: 9 novembre 2020].
  31. ↑ 20Minutos. «Catalunya Radio retransmitirá los partidos de fútbol del Real Madrid» (en castellà), 31-08-2007. [Consulta: 25 agost 2019].
  32. ↑ «Edición del dissabte 21 agost 1999, Página 6 - Hemeroteca - MundoDeportivo.com». [Consulta: 17 setembre 2019].
  33. ↑ «Edición del diumenge 3 agost 1997, Página 7 - Hemeroteca - MundoDeportivo.com». [Consulta: 17 setembre 2019].
  34. ↑ «Edición del dijous 26 octubre 1995, Página 12 - Hemeroteca - MundoDeportivo.com». [Consulta: 17 setembre 2019].
  35. ↑ «Edición del dijous 14 setembre 1995, Página 29 - Hemeroteca - MundoDeportivo.com». [Consulta: 17 setembre 2019].
  36. ↑ «Òscar, Òscar García Junyent - Futbolista». [Consulta: 17 setembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Òscar_Garcia_i_Junyent&oldid=33584472»