Província de Vínnitsia

Província de Vínnitsia
	Вінницька область (uk)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	óblast d'Ucraïna
Localització
	48° 56′ N, 28° 41′ E / 48.93°N,28.69°E
Estat	Ucraïna
Capital	Vínnitsia
Conté la subdivisió	Bar Raion (en) ; Bershad Raion (en) ; Chechelnyk Raion (en) ../... 23+
Població humana
Població	1.509.515 (2022) (56,93 hab./km²)
Geografia
Superfície	26.513 km²
Limita amb	Província de Khmelnitski ; districte de Soroca ; districte de Camenca ; Província de Txernivtsí ; província de Kíiv ; districte de Dondușeni ; óblast d'Odessa ; districte d'Ocnița ; óblast de Jitòmir ; província de Kirovohrad ; província de Txerníhiv
Creació	27 febrer 1932
Organització política
• Cap de govern	Serhiy Borzov (en) (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	21000–21999, 22000–22999, 23000–23999 i 24000–24999
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard; UTC+03:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	43
ISO 3166-2	UA-05
Identificador KOATUU	0500000000
Lloc web	vin.gov.ua

La província de Vínnitsia (en ucraïnès: Ві́нницька область (Vínnyts'ka óblast); conegut també com a Вінниччина (Vínnytxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna. Forma part de la regió històrica de Podíl·lia (Поділля). La capital és la ciutat de Vínnitsia.

Limita amb l'óblast de Jitòmir al nord, amb les províncies de Kíev, Kirovohrad i Txerkassi a l'est, amb l'óblast d'Odessa i Moldàvia al sud, una part de la frontera amb aquest darrer formant part de Transnístria, estat no reconegut dins Moldàvia, i amb les províncies de Txernivtsí i Khmelnitski a l'oest. La frontera estatal dins la província té una llargada de 202 km.^[1]

Geografia física

La província de Vínnitsia ocupa uns 26,5 mil km², que equivalen a 4,4% del territori d'Ucraïna. Es troba al cinturó d'estepa forestal de la Ucraïna de la riba dreta.

Hidrografia

El territori és irrigat per uns 204 rius de més de 10 km de llargada, que es troben dins les conques del Buh Meridional, el Dnièster i el Dniéper. Els rius més importants de la província són, precisament, el Buh Meridional (Південний Буг) i el Dnièster (Дністер).

Política i govern

Divisions administratives^[2]

La província de Vínnitsia està dividida en 27 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion•y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 6 ciutats que no depèn d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de: Jmérinka (Жме́ринка), Koziàtin (Козя́тин), Ladíjin (Лади́жин), Mohiliv-Podilski (Могилі́в-Поді́льський), Khmílnik (Хмі́льник), i la ciutat capital de la província, Vínnitsia (Ві́нниця).

La província té un total de:

18 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 12 de les quals depenen d'un raion;
29 viles o "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus de vila, és a dir, entre un poble i una ciutat);
1330 pobles (село́, seló); i...
136 llogarrets (се́лище, sélysxe, tot sol).

Principals viles i ciutats

Ciutats

Panorama de la ciutat de Bar, amb el riu Riv o Rov (Річка Рів, Ров) a primer pla.

L'Hotel Savoy a Vínnitsia, obra de principis de s.XX, de l'arquitecte ucraïnès, Hryhorii Artýnov (Григо́рій Григо́рович Арти́нов, 1860-1919).

Nom transcrit al català	Nom en ucraïnès	Data fundació o 1a menció	Raion	Noms anteriors, notes, comentaris
Bar	Бар	s. XIV	Raion de Bar (Ба́рський райо́н, Barskyi raion)
Bérxad	Бе́ршадь	1459	Raion de Bérxad (Бе́ршадський райо́н, Bérxadskyi raion)
Hàissyn	Га́йсин	1545 dret de Magdeburg: 1744	Raion de Hàissyn (Га́йсинський райо́н, Hàissynskyi raion)
Hnívany	Гні́вань	1629	Raion de Tývriv (Ти́врівський райо́н, Tývrivskyi raion)
Iàmpill	Я́мпіль	1600	Raion de Iàmpill (Я́мпільський райо́н, Iàmpillskyi raion)	Es troba a la riba del Dnièster, a la frontera amb Moldàvia, i hi ha un punt d'entrada al país (aduana). A l'altre banda del riu es troba el municipi de Cosăuţi (en ucraïnès: Косеуць o Косеуци, Kosseuts o Kosseutsi).
Il·lintsí	Іллінці́	1440	Raion de Il·linets (Ілліне́цький райо́н, Il·linetskyi raion)
Jmérynka	Жме́ринка	segle xviii	Raion de Jmérynka (Жмеринський район, Jmérynskyi raion)
Kalýnivka	Кали́нівка	segle xviii	Raion de Kalýnivka (Кали́нівський райо́н, Kalýnivskyi raion)
Khmílnyk	Хмі́льник	1362 dret de Magdeburg: 1442	Raion de Khmílnyk (Хмільни́цький райо́н, Khmilnytskyi raion)
Koziàtyn	Козя́тин	1870; 1a menció: 1734	Terme municipal de Koziàtyn (Козятинська міськрада, Koziàtynska miskrada	El 1734 és la primera menció d'un poble o una vila a l'indret. La data posterior correspon a la "fundació oficial" del municipi actual, allà on hi havia o on havia hagut un poble.
Ladýjyn	Лади́жин	s. XIV; 1a menció: 1240	Terme municipal de Ladýjyn (Ладижинська міськрада, Ladýjynska miskrada)	Nom antic: Kaladýjyn (Каладижин)
Lypovets	Липове́ць	1545 dret de Magdeburg: s. XVI	Raion de Lypovets (Липове́цький райо́н, Lypovetskyi raion)
Mohiliv-Podilskyi	Могилі́в-Поді́льський	1595; 1a menció: 1450	Raion de Mohiliv-Podilskyi (Могилі́в-Поді́льський райо́н, Mohiliv-Podilskyi raion)	Nom antic: Mohylev o Mohiliv na Dnistrí (Могиле́в, Могилі́в-на-Дністрі́)
Nemíriv	Неми́рів	1506 dret de Magdeburg: 1581	Raion de Nemíriv (Неми́рівський райо́н, Nemírivski raion)
Pohrebysxe (Pohrebyxtxe)	Погреби́ще	1148 dret de Magdeburg: 1569	Raion de Pohrebysxe (Погреби́щенський райо́н, Pohrebýsxenkyi raion)	nom antic: Rokýtnia (Рокитня)
Tultxýn	Тульчи́н	1607 dret de Magdeburg: 1787	Raion de Tultxýn (Тульчи́нський райо́н, Tultxynskyi raion)
Vínnitsia	Ві́нниця	1355 dret de Magdeburg: 1640	Raion de Vínnitsia (Ві́нницький райо́н, Vínnytskyi raion)	La capital de l'óblast, és banyada pel Buh meridional.
Xàrhorod	Ша́ргород	1585 dret de Magdeburg: 1588	Raion de Xàrhorod (Ша́ргородський райо́н, Xàrhorodskyi raion)

Viles

La tomba del jueu hassídic, Nathan de Breslev, lloc de pelegrinatge dels jueus, a Bràtslav.

Cartell d'entrada a Kryjópill, d'època soviètica.

El següent és una taula de totes les viles de l'óblast, anomenades "assentaments de tipus urbà" (се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, o смт, smt).

Nom transcrit al català	Nom en ucraïnès	Data fundació o 1a menció	Raion	Notes, comentaris
Braiíliv (Bràiiliv)	Браї́лів (Бра́їлів)	1440	Raion de Jmérynka (Жмеринський район, Jmérynskyi raion)
Bràtslav (Bràslav)	Бра́цлав (Бра́слав)	1362	Raion de Nemýriv (Неми́рівський райо́н, Nemýrivskyi raion)
Brodetske	Броде́цьке	1712	Raion de Koziàtyn (Козятинський райо́н, Koziàtynskyi raion)
Dàixiv (Daixiv)	Да́шів (Даші́в)	1451	Raion de Il·linets (Ілліне́цький райо́н, Il·linetskyi raion)
Desnà	Десна́	?; vila des de 1984	Raion de Vínnytsia (Ві́нницький райо́н, Vínnytskyi raion)
Hlúkhivtsi	Глу́хівці	1595	Raion de Koziàtyn (Козятинський райо́н, Koziàtynskyi raion)
Kyrnassivka	Кирнасі́вка	segle xviii	Raion de Tultxýn (Тульчи́нський райо́н, Tultxynskyi raion)	nom antic: Краснопі́лля, Krasnopíl·lia
Kopaihórod (Kopàihorod)	Копайго́род (Копа́йгород)	1694	Raion de Bar (Ба́рський райо́н, Barskyi raion)
Kryjópill	Крижо́піль	1866	Raion de Kryjópill (Крижопільський район, Krijópillskyi raion)
Lítyn	Лі́тин	1431	Raion de Lítyn (Лі́тинський райо́н, Lítynskyi raion)
Muróvani Kurýlivtsi	Муро́вані Кури́лівці	1453	Raion de Muróvani Kurýlivtsi (Мурованокури́ловецький райо́н, Murovanokurýlovetskyi raion)
Oràtiv	Ора́тів	1448	Raion d'Oràtiv (Ора́тівський райо́н, Oràtivskyi raion)
Pisxanka (Pixtxanka)	Піща́нка	?; vila des de 1956	Raion de Pisxanka (Піщанський райо́н, Pisxanksyi raion)
Rúdnytsia	Ру́дниця	segle xix	Raion de Pisxanka (Піщанський райо́н, Pisxanksyi raion)
Stryjavka	Стрижа́вка	1552	Raion de Vínnitsia (Ві́нницький райо́н, Vínnytskyi raion)
Sútysky	Су́тиски	segle xvi	Raion de Nemýriv (Неми́рівський райо́н, Nemýrivskyi raion)
Sýtkivtsi	Си́тківці	1545	Raion de Tývriv (Ти́врівський райо́н, Tývrivskyi raion)
Téplyk	Те́плик	segle xv	Raion de Téplyk (Те́плицький райо́н, Téplytskyi raion)
Tývriv	Ти́врів	1505	Raion de Tývriv (Ти́врівський райо́н, Tývrivskyi raion)
Tomàixpill	Тома́шпіль	1616	Raion de Tomàixpill (Тома́шпільський райо́н, Tomàixpillskyi raion)
Trostianets	Тростяне́ць	1598	Raion de Trostianets (Тростяне́цький райо́н, Trostianetskyi raion)	nom antic: Адамгород, Àdamhorod
Turbiv	Турбі́в	1545	Raion de Lýpovets (Ли́повецький райо́н, Lýpovetskyi raion)
Txernivtsí	Чернівці́	1392	Raion de Txernivtsí (Черніве́цький райо́н, Txernivetskyi raion)	No s'ha de confondre amb la capital de l'óblast de Txernivtsí.
Txetxélnyk	Чече́льник	1635	Raion de Txetxélnyk (Чече́льницький райо́н, Txetxélnytskyi raion)
Vapniarka	Вапня́рка	1870	Raion de Tomàixpill (Тома́шпільський райо́н, Tomàixpillskyi raion)
Vendytxan·y	Вендича́ни	segle xvi	Raion de Mohyliv-Podilskyi (Могилі́в-Поді́льський райо́н, Mohyliv-Podilskyi raion)
Voronóvytsia (Voronovýtsia)	Вороно́виця (Воронови́ця)	1545	Raion de Vínnitsia (Ві́нницький райо́н, Vínnytskyi raion)
Xpýkhiv	Шпи́ків	1507	Raion de Tultxýn (Тульчи́нський райо́н, Tultxynskyi raion)
Zaliznytxne	Залізни́чне	1925	Terme municipal de Koziàtyn (Козятинська міськрада, Koziàtynska miskrada)

Economia

A l'óblast de Vínnitsia s'hi fabriquen alguns dels productes més emblemàtics del país, com ara la horilka (vodka) "Nemiroff", originari de la ciutat de Nemýriv i que avui dia gaudeix de gran renom internacional, i els xocolates i bombons Roshen, fundada pel polític i home de negocis Petrò Poroixenko, entre altres.

Cultura

Llocs i dades d'interès

Poblat escita de Nemýriv (Немирівське скіфське городище), un conjunt arqueològic a uns 4 kilòmetres de Nemýriv, a l'est de la regió de Podíl·lia. Data del 500 a 700 abans de la nostra era, i fou un poblat de la cultura escita. Entre els anys 900 i 1250 de la nostra era, al mateix lloc es trobava un assentament dels Rus de Kíev.

Monument històric i cultural de Buixa (Державний історико-культурний заповідник «Буша»), consisteix en un conjunt de 8 elements al poble de Buixa, raion de Iàmpill:
- Quatre d'aquests elements són conjunts arqueològics que daten dels segles III abans de la nostra era fins al xii de la nostra era.
- Restes d'una fortalesa i túnels dels segles XVI al xvii.
- Edifici consistorial del segle xvi (avui part d'una finca privada).
- Temple precristià i cristià dels segles V al xvi, tallat a la roca, amb relleus únics del període eslau antic.
- Cementiri dels segles XVIII-xix.

Al territori del monument també s'hi troben els museus arqueològic, etnogràfic i militar de Buixa, el museu de ceràmica de Podíl·lia, i un parc extens d'escultures històriques i modernes on es fa una trobada anual internacional d'escultors en pedra. Vegeu la pàgina oficial del Monument (en rus), un article sobre el monument (en ucraïnès, + fotos) i un altre article i fotos del parc d'escultures^{[Enllaç no actiu]} (en ucraïnès). Malauradament, el parc d'escultures va ser objecte de vandalisme l'any 2000.

Quarter general "Werwolf", de Hitler (en alemany: Führerhauptquartier Werwolf; en ucraïnès: Ставка Гітлера «Вервольф»). Un testimoni de la Segona Guerra Mundial, és el quarter general que es va fer construir Hitler a uns 8 kilòmetres al nord de Vínnitsia. Va ser construït entre el 1941 i el 42 per uns 8.000 presoners de l'organització Todt i uns 1.000 treballadors forçats ucraïnesos. Aquí s'hi van fer moltes matances, en particular de jueus, a mans de les forces d'ocupació nazis. Avui està mig enrunat i és monument històric. L'interior és inaccessible.

Personatges

Algunes persones nascudes a l'óblast o relacionades amb ella, en ordre cronològic de naixement.

Escriptors

Mykhailo Kotsiubynskyi (Миха́йло Миха́йлович Коцюби́нський, Mykhailo Mykhàilovytx Kotsiubynskyi, Vínnitsia, 1864 - Txerníhiv, 1913), un dels escriptors ucraïnesos més famosos de tots els temps, prosista modernista, dramaturg, intel·lectual, home polític, activista polític, líder de la Renaixença Ucraïnesa a Txerníhiv, i un dels organitzadors de la Germandat dels Tarasseus, o Germandat de Taràs (Братство тарасівців, Bratstvo taràssivtsiv), associació política liberal clandestina actiu en el camp de l'activisme ucraïnès de tendència independentista, format per un grup important d'intel·lectuals. Fou actiu en el moviment socialista també. Formà part de la comissió per lluitar contra la plaga de la fil·loxera a la regió d'Odessa del 1892-96. En el camp de la literatura, fou un dels millors representants de l'existencialisme europeu. Una de les seves obres més conegudes és la novel·la curta en dos parts, Fata Morgana (1904, 1910). També va escriure Ombres d'avantpassats oblidats, (Тіні забутих предків, Tini zabútykh predkiv, 1911), sobre el qual es basà la pel·lícula homònima, de Sargis o Sergo Paradjànov, feta el 1964. L'anomenaven "adorador del sol" (Сонцепоклонник) i "gira-sol" (Сонях), a causa del seu amor al sol, a les flors i als infants. Kotsiubynskyi parlava nou idiomes estrangers, entre ells el grec, el tàtar de Crimea i el rom o romaní, l'idioma dels gitanos. Les seves obres s'han traduït a diversos idiomes.

Volodýmyr Svidzinskyi (Володи́мир Євти́мович o Юхи́мович Свідзі́нський, Volodýmyr Ievtýmovytx o Iukhýmovytx Svidzinskyi, poble de Maiàniv, actual óblast de Vínnitsia, 1885 - poble de Nepokryte, actual Xestakove, óblast de Khàrkiv, 1941), poeta, periodista i traductor. El 1941 fou detingut per l'NKVD (òrgan soviètic que precedí el KGB) el 27 de setembre i cremat viu el 18 d'octubre junt amb altres presoners en uns edificis abandonats del poble de Nepokryte, óblast de Khàrkiv, el dia abans de l'entrada de les tropes alemanyes a Khàrkiv.^[3]^[4]

Nina Hnatiuk (Ні́на Юхи́мівна Гнатю́к, Nina Iukhýmivna Hnatiuk, poble de Bezvodne, óblast de Vínnitsia, 1947), poeta, periodista, locutora de ràdio.

Artistes, escultors

Oleksíi Alióixkin (Олексій Альошкін; Luhansk, óblast de Luhansk, 1957), és escultor, principalment en pedra però també en fusta. Viu a un poble de l'óblast de Vínnitsia des del 1980. Junt amb la seva dona, la Liudmyla Safo (Людмила Сафо) i tres dels seus cinc fills (el Petrò la Daryna i l'Oleksiï petit), també fa ceràmica, art gràfica, "vytenanka" (tècnica típica ucraïnesa de "pintures"-collage fetes amb paper retallat), i s'ocupa del teatre de titelles i ombres. Vegeu algunes de les seves obres a la pàgina de "Rukotvory" ("Obres fetes a mà").

Liudmyla Safo (Людмила Сафо, nom real: Людмилa Вікторівна Альошкінa-Сафонова, Liudmyla Viktórivna Alióixkina-Safónova; Minsk, Belarús, 1957), escultora, principalment en pedra però també en fusta, pintora, il·lustradora i professora d'art. Viu a un poble de l'óblast de Vínnitsia des del 1980. Junt amb el seu home, l'Oleksíi Alióixkin (Олексій Альошкін) i tres dels seus cinc fills (el Petrò, la Daryna i l'Oleksiï petit), també fa ceràmica, art gràfica, "vitenanka" (tècnica típica ucraïnesa de "pintures"-collage fetes amb paper retallat), i s'ocupa del teatre de titelles i ombres. Vegeu algunes de les seves obres a la pàgina de "Rukotvory" (Obres fetes a mà).

Músics

Mykola Leontóvytx (Мико́ла Дми́трович Леонто́вич, Mykola Dmýtrovytx Leontóvytx; poble de Monastyrok, actual óblast de Vínnitsia, 1877 - poble de Markivka, a la mateixa óblast, 1921), compositor, director de cors, pedagog i figura pública. Autor de les conegudes peces per a cors basades en cançons tradicionals ucraïneses, com ara "Xedryk" («Щедрик», una divinitat del panteó eslau precristià), "El [pastor] flautista" («Дударик», Dudàryk) o "Porten el cosac" («Козака несуть»). La seva versió de "Xedryk" ha esdevingut coneguda per tot el món a través dels EUA, on es va popularitzar com a nadala sota el nom de "Carol of the Bells" (Nadala de les campanes).

Polítics, revolucionaris, bandolers, etc

Ustym Karmaliuk (Усти́м Яки́мович Кармaлю́к o Кармeлюк, Ustym Iakýmovytx Karmaliuk o Karmeliuk; poble de Holóvtxyntsi, Podilska hubèrnia, ara el poble de Karmaliúkove, óblast de Vínnitsia, 1787 - poble de Xliakhoví Korýtxyntsi, óblast de Khmelnitski, 1835), heroi nacional ucraïnès, anomenat el "Robin Hood de Podíl·lia" o el "Robin Hood d'Ucraïna", serf-pagès tornat bandoler revolucionari, va ser líder del moviment insurgent a Podíl·lia el 1813-1835 contra l'opressió del poble a mans de l'imperi Rus.

Religiosos

Nathan de Breslev (també conegut com a Natan de Brastlav o Reb Noson); nom original: Nathan Sternhartz; Nemýriv, 1780 – Bràtslav, óblast de Vínnitsia, 1844) jueu hassídic, deixeble principal i escriva del Rabí Nakhman o Nachman de Bràtslav (Medzhýbizh, óblast de Khmelnitski, 1772 – Uman, óblast de Txerkassi, 1810, va ser el fundador de la dinastia i el moviment hassídic de Bràtslav o Bréslov, fou un líder espiritual, i va començar a organitzar els pelegrinatges a la tomba del seu mestre, el rabí Nakhman, a Úmany.

Galeria de fotos

Església catòlica de Santa Anna (Костел св. Анни, 1811, afegitons o reconstrucció el 1908) a Bar.
Antiga sinagoga de Txetxélnyk en estat semiderruït el 2005.
Església ortodoxa a Kalýnivka.
Cartell d'entrada a Khmílnyk.
Palau dels Ksido a la ciutat de Khmílnyk.
Estació de tren de Koziàtyn.
Estació de tren de Koziàtyn, entrada principal.
Església a la vila de Hlúkhivtsi.

Notes i referències

↑ "Vínnytxtxyna", a la pàgina oficial del Govern estatal de l'óblast Arxivat 2011-10-14 a Wayback Machine.. Accedit el 27 de gener del 2011.
↑ "Vínnytxtxyna", a la pàgina oficial del Govern estatal de l'óblast Arxivat 2011-10-14 a Wayback Machine. (accedit el 27 de gener del 2011), més un detall de la viqui en ucraïnès.
↑ Biografia de Svidzinskyi a "Books" Arxivat 2013-09-28 a Wayback Machine. (en ucraïnès)
↑ Biografia de Svidzinskyi a "Ukraïnska Literatura" ("Literatura Ucraïnesa") Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine. (en ucraïnès)

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Vínnitsia

Fotos i informació en ucraïnès a "Mandruiemu Ukraïnu" (Viatgem per Ucraïna). A cadascuna de les dues entrades, s'ha de clicar sobre els enllaços en vermell per veure informació o fotos.