Ōyama Iwao

Ōyama Iwao
Nom original	(ja) 大山巌
Biografia
Naixement	12 novembre 1842 ; Kajiya-chō (Japó)
Mort	10 desembre 1916 (74 anys); Onden (Japó) (en)
Causa de mort	malaltia de l'estómac; Colecistitis
Sepultura	Nasushiobara ; localització 36° 53′ 06″ N, 139° 59′ 31″ E / 36.8849425°N,139.9919428°E
Naidaijin
	23 abril 1915 – 10 desembre 1916
General
	17 maig 1891 –
Ministre de la Guerra
	22 desembre 1885 – 17 maig 1891
Superintendent General
	16 octubre 1879 – 28 febrer 1880
Membre de la Cambra dels Pars
Dades personals
Formació	École Spéciale Militaire de Saint-Cyr
Activitat
Ocupació	polític, militar
Activitat	1871 -
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Japonès
Branca militar	Exèrcit imperial japonès
Rang militar	Gensui (oc) ; general
Comandant de (OBSOLET)	Exèrcit imperial japonès, 2nd Army (en) i Japanese Manchurian Army (en)
Conflicte	Guerra Boshin ; rebel·lió de Satsuma ; Primera Guerra Sino-japonesa ; guerra russo-japonesa
Participà en
21 maig 1862	Teradaya incident (en)
Altres
Títol	Duc (1907–); Earl (1884–); Marquès
Cònjuge	Ōyama Sutematsu
Fills	Kashiwa Ōyama
Pare	Chunamasa Ooyama
Germans	Seinosuke Ōyama
Parents	Ōyama Tsunatake, avi; Iwakusu Ida, gendre; Yoshii Tomozane, sogre; Yatarō Mishima, gendre; Azusa Ōyama, fill del fill; Katsura Ōyama, fill del fill; Mitsuru Watanabe, besnet; Akira Watanabe, besnet
Premis
	(27 desembre 1906) Gran Creu de la Legió d'Honor; (5 abril 1906) Orde del Mèrit; (1r abril 1906) Orde del Crisantem amb collar; (1r abril 1906) Orde del Milà d'Or, 1a classe; (5 agost 1895) gran cordó de l'orde de les Flors de Paulownia; (21 gener 1890) Medalla d'argent amb cinta groga; (9 febrer 1885) Orde de l'Àliga Blanca; (9 febrer 1885) Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer; (20 març 1883) Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia; (1r novembre 1882) Gran Cordó de l'Orde del Sol Naixent; Orde de la Corona de Ferro ;

En aquest nom japonès, el cognom és Ōyama.

El príncep Ōyama Iwao (大山巌, Kagoshima, 10 d'octubre de 1842 - Tòquio, 10 de desembre de 1916) va ser un mariscal de camp i polític japonès, i un dels fundadors de l'exèrcit imperial japonès.

Biografia

Primers anys

Ōyama va néixer a Kagoshima dins d'una família de samurais que pertanyia al domini de Satsuma. Va ser el protegit d'Okubo Toshimichi i va treballar en l'enderrocament del shogunat Tokugawa. Va tenir un rol important a la Restauració Meiji. Va ser comandant en cap de la Primera Brigada Independent durant la Guerra Boshin. Durant la batalla d'Aizu, va ser comandant de les posicions d'artilleria de l'Exèrcit Imperial del Japó al Mont Oda. Durant el transcurs del setge, va ser ferit per una guerrilla aizu sota el comandament de Sagawa Kanbei.

Carrera militar

El 1870, va estudiar a l'École Spéciale Militaire de Saint-Cyr a França i va ser l'observador militar oficial del Japó a la guerra francoprussiana. Va estar tres anys (1870-1873) a Ginebra estudiant llengües estrangeres, i va aprendre el rus. Ōyama va ser el primer client japonès conegut de Louis Vuitton, en haver comprat alguns equipatges durant la seva estada a França. Després de ser ascendit a general major, va tornar a França per a estudis especialitzats, juntament amb Kawakami Soroku.^[1] Després de tornar al Japó, va ajudar en l'establiment de l'Exèrcit Imperial del Japó, que es va fer servir per la repressió de la Rebel·lió de Satsuma, tot i que Ōyama i el seu germà gran eren cosins de Saigō Takamori.

A la guerra sinojaponesa, va ser assignat Comandant en Cap del Segon Exèrcit Japonès. Va desembarcar a la Península de Liaotung, va avançar a Port Arthur enmig d'una tempesta, i va creuar a Shantung, on va capturar la fortalesa de Weihawei. Després de la guerra, Ōyama va ser menystingut pel periodista americà Trumbull White, per no haver reeixit en contenir les seves tropes durant la massacre de Port Arthur.^[2]

Pels seus serveis, Ōyama va ser inclòs en el sistema de noblesa japonesa (kazoku) amb el títol de marquès, i tres anys després va ser ascendit a mariscal de camp. A la guerra russojaponesa (1904-1905) va ser nomenat Comandant en Cap de les forces japoneses a Manxúria. Ōyama tenia autoritat sobre totes les operacions en terra del Japó durant la guerra, i va dirigir personalment les tàctiques de les forces japoneses en totes les batalles principals, guanyant la batalla de Liaoyang i frenant els contraatacs russos a la batalla de Shaho i la de Sandepu. Va ser reemplaçat pel General Kodama Gentarō breument a principis del 1905 a causa d'una malaltia, però es va recuperar per dirigir les forces japoneses a la batalla de Mukden final.^[3] Després la victòria del Japó, l'Emperador Meiji el va nomenar kōshaku (príncep).^[4]

Carrera política i mort

Ōyama va ser Ministre de Guerra en diversos gabinets, i com a cap de l'Estat Major va defensar el poder autocràtic de l'oligarquia (genrō) en contra dels drets democràtics. A diferència del primer ministre Yamagata Aritomo, era reservat i defugia dels afers polítics .

Ōyama va morir als 74 anys el 1916. Ōyama tenia sobrepès (pesava més de 95 kg), fet que podria haver contribuït a la seva mort, possiblement relacionada amb la diabetis.

Referències

↑ Dupuy, Encyclopedia of Military Biography
↑ Trumbull White. The War in the East. J. H. Moore and Company, 1895, p. 597–606 [Consulta: 9 agost 2011].
↑ Kowner, Rotem. Historical Dictionary of the Russo-Japanese War. The Scarecrow Press, 2006. ISBN 0-8108-4927-5. page 276
↑ National Diet Library, Portraits of Modern Historical Figures

[1] Dupuy, Encyclopedia of Military Biography

[2] Trumbull White. The War in the East. J. H. Moore and Company, 1895, p. 597–606 [Consulta: 9 agost 2011].

[3] Kowner, Rotem. Historical Dictionary of the Russo-Japanese War. The Scarecrow Press, 2006. ISBN 0-8108-4927-5. page 276

[4] National Diet Library, Portraits of Modern Historical Figures

[1]

[2]

[3]

[4]