Šajkača
El casquet šajkača (en serbocroat шајкача/šajkača, pronunciat "xàikatxa") és un casquet de caserna típicament serbi de disseny característic, amb els plecs frontals en forma de V i el perfil en general recte més que no triangular.
El casquet šajkača fou adoptat per l'exèrcit serbi el 1864 com a lligadura de diari i campanya de la tropa, i continuà ininterrompudament amb aquest ús durant molts anys fins a esdevenir característic del país: en acabar el segle xix ja s'havia popularitzat com a lligadura masculina entre els civils, i des de llavors és considerat un símbol nacional serbi.
De fet, el šajkača podria ésser una adaptació del casquet de caserna usat per la infanteria austríaca des del 1836, a què s'assembla prou; en aquell temps la influència austríaca sobre els uniformes serbis era tan important com la francesa i la russa.
Des del 1908 la lligadura dels oficials serbis (fins llavors una gorra de plat d'estil rus) fou el šajkača en versió de gorra, rígida i, és clar, amb visera.
El šajkača, en versió de casquet per a la tropa i de gorra per a l'oficialitat, fou la lligadura bàsica de l'exèrcit serbi i, sense solució de continuïtat, també del de la Iugoslàvia monàrquica, fins a l'enfonsament del règim i de l'estat el 1941, en la Segona Guerra Mundial. Durant la Primera Guerra Mundial, per exemple, el šajkača era el mínim comú denominador de la uniformitat sèrbia: donada la penúria de subministraments, la tropa del primer ban (o cos) duia uniforme de campanya, la del segon ban uniforme de diari, i la del tercer ban roba civil; però, això sí, tots es cofaven amb šajkača. Després que l'exèrcit serbi, evacuat al front de Salònica (1916), fou reequipat amb material francès i britànic, conservà l'estil propi mercès a l'ús continuat del casquet šajkača (i del sistema propi de divises i emblemes, és clar).
En el marc de la resistència contra l'ocupació nazi-feixista de Iugoslàvia (1941-1944), el casquet šajkača, massa unilateralment serbi i massa connotat amb el règim monàrquic (de fet, continuaven usant-lo els četniks), fou rebutjat per la resistència titista, que adoptà un casquet de tipus pilotka, conegut com a titovka, el qual heretà tot seguit l'exèrcit de la nova Iugoslàvia socialitzant.
En les guerres iugoslaves dels anys noranta el šajkača fou usat per forces irregulars sèrbies (četniks) com a signe d'orgull ètnic.
A la Sèrbia actual, el šajkača s'usa encara com a lligadura civil masculina en medis rurals, sobretot entre gent d'edat avançada; en medis urbans s'usa sobretot com a emblema nacionalista.
Bibliografia
[modifica]- Mollo, Andrew. Army uniforms of World War 1: European and United States armies and aviation services. Illustrated by Pierre Turner. Polle: Blandford, 1977. (Blandford colour series) ISBN 0-7137-0821-2
- Mollow, Andrew. Army uniforms of World War 2. Illustrated by Malcolm McGregor. Repr. with corrections. London: Blandford, 1974. (Blandford colour series) ISBN 0-7137-0611-2
- Serbian military uniforms 1808 - 1918 Arxivat 2012-03-15 a Wayback Machine.
- Wiener, Friedrich. Felduniformen. 1, UdSSR, Bulgarien, DDR, Polen, CSSR, Ungarn, Rumänien, Jugoslawien. Koblenz; Bonn: Wehr & Wissen, cop. 1975. ISBN 3-80333-0238