Кarl Fràntsevitx Àlbrekht
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 agost 1807 Poznań (Polònia) |
Mort | 8 març 1863 (55 anys) Gattxina (Imperi Rus) |
Activitat | |
Ocupació | director d'orquestra, compositor |
Família | |
Fills | Кonstantín Kàrlovitx Àlbrekht, Lúdvig Àlbrekht, Ievgueni Kàrlovitx Àlbrekht |
Кarl Fràntsevitx Àlbrekht (Poznań, 27 d'agost de 1807 - Gattxina, 8 de març de 1863), rus: Ка́рл Фра́нцевич А́льбрехт, alemany: Karl Joseph Albrecht,[1] fou un compositor, director d'orquestra i professor de música rus d'origen alemany.
Biografia
[modifica]Va rebre la seva educació musical inicial a Breslau (avui Wroclaw), el 1823 es va graduar del curs d'harmonia i contrapunt amb el famós director d'orquestra Josef Schnabel.
El 1825 va entrar a l'orquestra del teatre de la ciutat com a primer violinista; el 1835 fou convidat com a tutor del cor al teatre de Düsseldorf sota la direcció de Julius Rietz. Aleshores es va convertir en un director independent d'un grup d'òpera que va viatjar a diferents ciutats d'Alemanya.[2]
El 1838, K. F. Albrecht va ser convidat a Sant Petersburg, primer com a director de l'orquestra del Teatre Drama i més tard va ser nomenat Kapellmeister de l'òpera alemany. Poc després, va obtenir un lloc de treball com a mestre de capella a l'Òpera de Rússia. El 27 de novembre de 1842 va tenir lloc la primera representació de l'òpera Руслан и Людмила (Ruslan i Liudmila) de Mikhaïl Glinka sota la direcció d'Albrecht. Va dirigir l'Orquestra de l'Òpera de Rússia fins al 1850.[3] En els intervals de la seva activitat de mestre de capella, Albrecht va dirigir tots els concerts d'aquella època; d'aquests, van destacar especialment concerts simfònics de la capella cantant de la cort i concerts de la Societat Filharmònica.
Com a compositor, K. F. Albrecht és l'autor de tres quartets de corda, una missa i música per al ballet Mountain Spirit, escrit per ell el 1825. El 1850 Кarl Fràntsevitx Àlbrekht va ser nomenat professor de música i cant a l'Institut del Orfenat de Gattxina, on va morir el 24 de febrer de 1863.
Els seus fills Ievgueni (1842-1894) Lúdvig Àlbrekht (1844-1899) i Konstantín (1836-1893) els quals també van seguir els passos del seu pare, escollint la música com a professió.
Referències
[modifica]- ↑ Albrecht Karl Joseph Francovič // Erik-Amburger-Datenbank (alemany)
- ↑ Bibliotecari a la col·lecció eslava i d'Europa de l'Est Alexander Poznansky, Malcolm H. Brown, Alexander Poznansky. Txaikovski a través dels ulls dels altres. - Indiana University Press, 1999.--382 pàg. - ISBN 9780253335456.
- ↑ Digitale Bibliothek - Münchener Digitalisierungszentrum. daten.digitale-sammlungen.de. Data de tractament 22 de setembre de 2019
Fonts
[modifica]- Albrecht, Karl Frantsovich//Diccionari enciclopèdic de Brockhaus i Efron: en 86 volums (82 volums i 4 addicionals). -SPb., 1890.- T. Ia. - S. 521.