(173) Ino
Aparença
(173) Ino | |
---|---|
Designació provisional | A922 SB, A877 PA |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C[1] Asteroide de tipus X[2] |
Descobert per | Alphonse Borrelly[3] |
Data de descobriment | 1r agost 1877[1] , Observatori de Marsella[2] |
Epònim | Ino[4] |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,31948 ua[2] |
Periàpside | 2,16653 ua (arg (ω): 228,71167)[2] |
Semieix major a | 2,74301 ua[1] |
Excentricitat e | 0,21016[2] |
Període orbital P | 1.659,35 d[1] |
Anomalia mitjana M | 21,47555 °[2] |
Inclinació i | 14,21 ° 14,19433 °[2] |
Longitud del node ascendent Ω | 148,14987 °[2] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 125,821 km[1] |
Magnitud absoluta | 7,99[5] |
Periode de rotació | 6,15 h[1] |
Albedo | 0,064 (albedo geomètrica) 0,096 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000173 |
Sèrie | |
« (172) Baucis • (174) Fedra » |
(173) Ino és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert l'1 d'agost de 1877 per Alphonse Louis Nicolas Borrelly des de l'observatori de Marsella, a França. Està anomenat així per Ino, un personatge de la mitologia grega.[6]
Característiques orbitals
[modifica]Ino orbita a una distància mitjana del Sol de 2,744 ua, i pot allunyar-se'n fins a 3,309 ua. La seva inclinació orbital és 14,21° i l'excentricitat 0,206. Completa una òrbita al voltant del Sol als 1.660 dies.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 16 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ Afirmat a: Minor Planet Center Database.
- ↑ Afirmat a: Dictionary of Minor Planet Names (sisena edició revisada i ampliada). Pàgina: 28. Editorial: Springer Science+Business Media. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ «JPL Small-Body Database». [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició. ISBN 3-540-00238-3.
Enllaços externs
[modifica]- «(173) Ino» (en anglés). Minor Planet Center. [Consulta: 23 juny 2015].