(431) Nèfele
Aparença
(431) Nèfele | |
---|---|
Designació provisional | A897 YB |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus B[1] |
Descobert per | Auguste Charlois[2] |
Data de descobriment | 18 desembre 1897[1] , Observatori de Niça[1] |
Epònim | Nèfele |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,6728 ua[3] |
Periàpside | 2,60264 ua (arg (ω): 217,43472)[3] |
Semieix major a | 3,13772 ua[3] |
Excentricitat e | 0,17053[3] |
Període orbital P | 2.030,11 d[3] |
Anomalia mitjana M | 329,81733 °[3] |
Inclinació i | 1,827 ° 1,82794 °[3] |
Longitud del node ascendent Ω | 117,18224 °[3] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 101,9 km[1] |
Magnitud absoluta | 9,1[4] |
Periode de rotació | 13,53 h[1] |
Albedo | 0,055 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000431 |
Sèrie | |
« (430) Hibris • (432) Pythia » |
(431) Nèfele és el nom que rep l'asteroide número 431, situat al cinturó d'asteroides.[5]
Fou descobert per l'astrònom Auguste Charlois des de l'observatori de Niça (França), el 18 de desembre del 1897.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 18 octubre 2023].
- ↑ Afirmat a: Minor Planet Center Database.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ «JPL Small-Body Database». [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ «IAU Minor Planet Center». [Consulta: 12 octubre 2018].