(704) Interàmnia
(704) Interàmnia | |
---|---|
Designació provisional | 1910 KU, 1952 MW, A910 TC |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus F[1] Asteroide de tipus B[2] |
Descobert per | Vincenzo Cerulli[3] |
Data de descobriment | 2 octubre 1910[1] , Observatori de Collurania-Teramo[3] |
Epònim | Teramo |
Cos pare | Sol |
Època | 17 octubre 2024 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,53105 ua[4] |
Periàpside | 2,5804 ua (arg (ω): 94,14897)[4] |
Semieix major a | 3,05573 ua[4] |
Excentricitat e | 0,15555[4] |
Període orbital P | 1.951,06 d[4] |
Anomalia mitjana M | 110,332 °[4] |
Inclinació i | 17,29 ° 17,31577 °[4] |
Longitud del node ascendent Ω | 280,16838 °[4] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 306,313 km[1] |
Magnitud absoluta | 6,35[5] |
Periode de rotació | 8,727 h[1] |
Albedo | 0,075 (albedo geomètrica) 0,078 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000704 |
Sèrie | |
« (703) Noëmi • (705) Erminia » |
(704) Interàmnia és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert el 2 d'octubre de 1910 per Vincenzo Cerulli des de l'observatori astronòmic de Collurania en Teramo, Itàlia.
Designació i nom
[modifica]Interàmnia va rebre al principi la designació de 1910 KU. Més tard es va nomenar pel nom llatí de la ciutat italiana de Teramo,[6] lloc del descobriment.
Característiques orbitals
[modifica]Interàmnia orbita a una distància mitjana de 3,057 ua del Sol, i pot acostar-s'hi fins a 2,586 ua i allunyar-se'n fins a 3,529 ua. La seva excentricitat és 0,1541 i la inclinació orbital 17,31°. Emplea 1953 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.[7]
Característiques físiques
[modifica]Interàmnia és el cinquè asteroide més gros del sistema solar, darrere de Ceres, Pal·les, Vesta i Higiea. Malgrat ser un dels asteroides més grossos, s'ha pogut estudiar molt poc, existint molt pocs detalls sobre la seva composició interna o forma i no hi ha anàlisi sobre corbes de llum que puguin determinar la seva inclinació axial. El seu aparent alta densitat suggereix un cos sòlid sense porositat interna o rastres d'aigua. Això també suggereix que Interàmnia és prou gros per poder haver resistit totes les col·lisions que s'han produït dins del cinturó d'asteroides des que es va formar el sistema solar.
La seva superfície fosca i la relativa gran distància que manté amb el Sol, evita que pugui ser albirat amb prismàtics 10x50. En la major part de les oposicions la seva magnitud aparent és d'al voltant a +11, inferior a la lluentor de Ceres, Pal·las i Vesta.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 23 octubre 2023].
- ↑ «JPL Small-Body Database». [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: JPL Small-Body Database.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 4 desembre 2024].
- ↑ «JPL Small-Body Database». [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ «(704) Interamnia» (en anglès). Jet Propulsion Laboratory.
Enllaços externs
[modifica]- «(704) Interamnia» (en anglès). Minor Planet Center.