Vés al contingut

100 años de perdón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lícula100 años de perdón
Fitxa
DireccióAlejandro Saderman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEzequiel Burguillos
Alejandro Saderman
Maye Larotonda
Johana Moreno
GuióHenry Herrera
Carlos González
Luis Zelkowicz
Alejandro Saderman
MúsicaJulio d'Escriván
Dissenyador de soStefano Gramitto
Omar Jadur
David Mantecón
FotografiaHernán Toro Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGiuliano Ferrioli
Patricia Enis
ProductoraAlejandro Saderman Producciones (ASP)
Dades i xifres
País d'origenVeneçuela i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0168960 FilmAffinity: 789309 Rottentomatoes: m/100-anos-de-perdon Letterboxd: little-thieves-big-thieves Allmovie: v173706 TCM: 525246 TMDB.org: 95068 Modifica el valor a Wikidata

100 años de perdón és una pel·lícula veneçolana del cineasta i realitzador argentí Alejandro Saderman, feta en coproducció amb els Estats Units i Alemanya, d'Alejandro Saderman Producciones amb Cinemateriales i Lichtblick Film- und Fernsehproduktion i protagonitzada pels actors Orlando Urdaneta, Daniel Lugo, Aroldo Betancourt i Mariano Álvarez. Va comptar amb promoció tant a Hispanoamèrica com als Estats Units i Alemanya, on va aconseguir un èxit moderat. El 2016 Daniel Calparsoro va estrenar Cien años de perdón, que va rebre algunes acusacions de plagi d'aquesta pel·lícula, ja que la temàtica és força similar.[1]

Sinopsi

[modifica]

En Caracas de 1994, una crisi bancària provoca la fallida del banc en el qual Horacio, divorciat i pare d'un nen, tenia dipositats els estalvis de la seva vida. Sense diners, es troba en dificultats per a organitzar els festejos de la seva família en plena vespra de Nadal. Es produeix un retrobament amb els seus companys Valmore, Rogelio i Vicente, tots ells així mateix en fallida per idèntica causa. Després de gemegaires reflexions sobre la falta d'ètica i honestedat en la gestió bancària i diversos glops de licor, decideixen solucionar desesperadament la seva precària situació financera amb una idea insòlita: assaltar el Banc Panamericà i així, de pas, prendre venjança dels qui consideren els han espoliat impunement. Total, bé resa el proverbi popular que «lladre que roba a lladre té cent anys de perdó».

Després d'un mediocrement ordit pla, els quatre amics aconsegueixen entrar en les voltes d'una entitat bancària recentment auxiliada pel govern, només per descobrir que la junta directiva del banc se'ls ha avançat. Sentint-se burlats per segona vegada, els amics perden el control de la situació i l'assalt esdevé en segrest. Les coses es complicaran més encara quan arriben la premsa i la policia.[2]

Repartiment

[modifica]
Orlando Urdaneta ... Horacio
Daniel Lugo ... Valmore
Aroldo Betancourt ... Rogelio
Mariano Álvarez ... Vicente
Elluz Peraza ... Lucía Carvajal
Flavio Caballero ... Juan Carlos
Alicia Plaza ... Rita
Armando Gota ... Pujol
Cayito Aponte ... Presidente del Banco Panamericano
Dad Dáger ... Magaly
Basilio Álvarez ... Chofer de Taxi
Diego Rísquez ... Director del comercial
Manuel Salazar ... Comisario Gómez Lira
Karl Hoffman ... Iñaki Ezeiza
Francisco Guinot ... Don Pedro
Beatriz Vázquez ... Ana María
Gregorio Milano ... Pancho
Sebastián Falco ... Raúl Rivera
María Teresa Hernández ... Rosa Eugenia
Roberto Colmenares ... Ministro
Isabel Hungría ... Señora Carmen
William Colmenares ... Melcocha
Alba Roversi ... Susana Rondón
Eva Blanco ... Señora Claudia
Beatriz Valdés ... Monserrat
Mirtha Borges ... Consuelo
Olimpia Maldonado ... Tía Hortensia
José Visconti ... Rafa Ramírez

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]