Vés al contingut

101 d'Hèrcules

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic101 d'Hèrcules
Tipusestel, font d'infrarojos, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A8III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióHèrcules Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra104,72 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi4,7 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,1 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,099 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.750 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi9,5493 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−20,83 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)9,056 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar42 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−16,4 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial4.800 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 8m 52.8639s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)20° 2' 42.8387''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,08[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat79 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

101 d'Hèrcules (101 Herculis) és un estel a la constel·lació d'Hèrcules de magnitud aparent +5,11.[7][8] S'hi troba, d'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, a 328 anys llum del sistema solar.

101 d'Hèrcules és una gegant blanca de tipus espectral A8III, no gaire diferent de γ Herculis o de Seginus (γ Bootis).[7] Té una temperatura superficial de 7.750 K i llueix amb una lluminositat 79 vegades major que la lluminositat solar.[9] La seva velocitat de rotació projectada —límit inferior de la mateixa— és de 42 km/s.[10] Presenta un contingut metàl·lic comparable al solar ([Fe/H] = +0,08). És més massiva que el Sol, estimant-se la seva massa en 3,6 masses solars.[9]

La composició elemental de 101 d'Hèrcules mostra certes diferències en relació als nivells solars. Diversos elements com a sodi, samari i cobalt són sobreabundants en relació al Sol; en concret, aquest últim metall és 3 vegades més abundant que en el nostre estel. En l'altre extrem, els nivells de calci i zirconi són inferiors als solars.[10]

Referències

[modifica]
  1. Anne Cowley «A study of the bright A stars. I. A catalogue of spectral classifications» (en anglès). Astronomical Journal, 4-1969, pàg. 375–406. DOI: 10.1086/110819.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. 4,0 4,1 4,2 Ulrike Heiter «Giants in the local region». Astronomical Journal, 6, 6-2007, pàg. 2464–2486. DOI: 10.1086/513194.
  5. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 «101 Her -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 5 gener 2021].
  8. 101 Herculis Arxivat 2010-10-26 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  9. 9,0 9,1 Luck, R. Earle; Heiter, Ulrike «Giants in the Local Region». The Astronomical Journal, 133, 6, 2009. pp. 2464-2486.
  10. 10,0 10,1 Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics, 398, 2003. pp. 1121-1135.