127 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 127 aC (cxxvii aC) |
Islàmic | 771 aH – 770 aH |
Xinès | 2570 – 2571 |
Hebreu | 3634 – 3635 |
Calendaris hindús | -71 – -70 (Vikram Samvat) 2975 – 2976 (Kali Yuga) |
Persa | 748 BP – 747 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 124 |
Ab urbe condita | 627 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
150 aC 140 aC 130 aC - 120 aC - 110 aC 100 aC 90 aC | |
Anys | |
130 aC 129 aC 128 aC - 127 aC - 126 aC 125 aC 124 aC |
El 127 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Cinna i Longí o també any 627 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «127 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Imperi Part
[modifica]- Fraates II, rei de Pàrtia, s'enfronta a un devastador atac dels saces i mor en la batalla. El succeeix el seu oncle Artàban II, germà de Mitridates I.[2]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Luci Corneli Cinna i Luci Cassi Longí Ravil·la, segons diuen els Fasti.[3]
Antiga Xina
[modifica]- Wei Qing, un general que va viure durant la Dinastia Han Occidental, aconsegueix una gran victòria contra els Prínceps Xiongnu de Loufan (樓煩王) i Baiyang (白羊王). Encercla les forces xiongnu, i mata milers de soldats. Captura més d'un milió de caps de bestiar dels xiongnu.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508.
- ↑ Curtis, Vesta Sarkhosh; Stewart, Sarah. The Age of the Parthians, Ideas of Iran, vol. 2, (en anglès). Londres: I. B. Tauris, 2007, p. 11.
- ↑ Smith, William (ed.). «2. Cinna, Cornelius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ Chavannes, Édouard. Memoires de Sse-ma Ts'ien. París: E. Leroux, 1895, p. 234-235.